28 de setembre 2004

Bons moments al tren

Quan torna la normalitat, tormem a reprendre petites rutines i petits comportaments gairebé automàtics. De vegades, però, no ens resignem i intentem convertir aquests moments en una bona forma de començar el dia. Això és el que em passa cada dia al anar amb tren cap a classe. Per les casualitats que ens han fet amics, hem format un petit grupet que dominat pel bon humor intentem posar una mica d'alegria al tràmit d'arribar a Barcelona. Sempre amb un cert aire de tertúlia de café antic, passem per l'actualitat política del dia, a les coses que passen a la nostra city, a la crònica rosa del nostre cercle d'amics, coneguts i saludats i a la sempre fèrtil secció d'humor. Des d'aqui doncs, companys de l'autonomenada Junta Directiva del Tren (Mauri dixit) moltes gràcies!!

27 de setembre 2004

Mirades sobre Euskadi, us el recomano

Ens aquests darrers dies he patit una espècie de ganes de llegir que m'han fet començar i acabar diversos llibres. El que potser m'agradaria destacar és "Mirades sobre Euskadi, claus per facilitar el diàleg" coordinat per l'Antoni Segura i editat per Pòrtic dins la Col·lecció els Juliols, Biblioteca Universitària. L'obra és un recull de reflexions fetes per protagonistes o experts de la vida político-social d'Euskadi de diversos àmbits i ideologies: polítics com Ramón Jáuregui, Josu Joan Imaz, Juan María Ollora o Gema Zabaleta, periodistes com Antoni Batista, Pedro García Larragán o Javier Ortiz o professors universitaris com Gurutz Jáuregui, Ander Gurutxaga o el mateix coordinador de l'obra Antoni Segura.
En el llibre hi trobem anàlisis lúcids i serioses reflexions sobre passat, present i futur del tant anomenat problema basc. Llegint-lo s'hi respira una nostàlgia del consens, de l'època del Pacte d'Ajuria Enea, potser un dels termes més repetits al llarg de les diferents reflexions dels autors. Del trencament d'aquest ambient de suma de tots en front del terrorisme i de no distinció entre bons i mals democràtes s'acusen, fins i tot al mateix volum, uns i altres, però la veritat és que tots hi van tenir alguna part de culpa.
Ajuria Enea mor per estratègies electoralistes d'uns i altres: el PP per arribar a la més que infausta utilització per benefici propi de les víctimes d'ETA, del PSE que excusant-se en la suposada radicalització dels seus socis d'EAJ-PNV, trencant el govern i es deixant-se arrosegar pel torrent antinacionalista pel PP, mentre que els partits nacionalistes EAJ-PNV i EA aprofitant la binentesa per avançar cap a vies distintes de les recorregudes fins al moment. En aquest context apareixen topònims com Èrmua, Lizarra, Garatzi, etc...I ETA, la banda terrorista que durant 40 anys ha sembrat de mort la bella terra basca, l'intrusa no convidada, el sisé element d'aquesta realitat, continua amb la seva bogeria, causa, no ho oblidem d'aquesta anomalia democràtica.
El fet és que com es pregunta el diputat del PSE Ramón Jaúregui, "Com hem arribat fins aquí?". Després de la lectura del llibre veus que tots hi vant contribuint moltes vegades inconcientment, inconvenient o potser amb mesures que han portat molta més divisió que solució a la ja potser massa castigada societat basca, mesures com l'excloent pacte "por las libertades y contra el terrorismo" signat únicament pels dos grans partits estatals i que hauria de ser revisat urgentíssimentm la llei de partits, l'il·legalització de Batasuna... Per exemple amb aquesta mesura amb la qual s'elimina de la participació en demicràcia a un percentatge no menyspreable de l'electorat basc, no era una mesura adequada per aportar solució al conflicte perquè ocultant un problema no se'l soluciona. L'esquerra abertzale és un fet, existeix, té un bon nombre de potencial suport i fer-los desapareixer del joc democràtic així com així només produirà la invisibilitat d'aquests potencials votants, potser fóra més efectiu intentar que aquesta esquerra independentista comenci a trencar vincles amb el fenòmen terrorista, afavorir aquelles opcions que rebutjen les armes com a mitjà polític sense la renúncia a les idees, perquè quan es comencen criminalitzant idees, no es troba fàcilment el fre. L'acostament a aquesta potencial esquerra abertzale no violenta és una de les tesis defensades per la diputada al Parlament Basc Gema Zabaleta, del PSE.
Cal afegir que el clima d'ostigament i criminalització constant per part del Govern d'Aznar al nacionalisme democràtic basc que ha fet encara més irrespirable l'ambient del País Basc i de tot l'Estat, confrontant bons i dolents en aquests dos blocs que no m'agraden ni crec que siguin del tot certs(constitucionalistes i sobiranistes). Aquest clima de demagògia i irresponsabilitat és descrit abastament en diferents anàlisis sobre el periodisme i sobre la visió que transmeten els mitjans de comunicació estatals sobre Euskadi, elaborats per periodistes bascos i catalans.

La sortida al conflicte no és fàcil, però, com deiem, hi ha nostàlgia de l'època del pacte, del consens, del tots estem d'acord amb uns mínims. L'entorn polític és diferent, l'estratègia de criminalització del nacionalisme basc per part del Partit Popular ja no tindrà el suport de tota la maquinària de l'Estat. El Govern del PSOE juntament amb el PNV, que ha col·locat sobre la taula el Pla Ibarretxe, han de fer una reflexió profunda i asumir el seu lloc, tornar a refer els ponts trencats per la crispació que va actuar com un obús contra l'entesa entre democràtes. Zapatero, Patxi López, Ibarretxe, Imaz són alguns dels protagonistes d'aquesta nova oportunitat. Ara és el moment que aquests actuin d'ingenyers per refer ponts i comenci a normalitzar-se aquesta situació que mereix tots els esforços polítics.

Potser al llibre no hi són les claus per aquesta titànica tasca però si més no aquest llibre us pot ajudar a veure com hem arribat fins aquí i quines alternatives es troben sobre la taula per intentar arribar a algún dia a la normalitat que és el que més desitgem els qui estimem el País Basc.

Un dia de retrobaments

Els dies de vi i roses que intentem que cada estiu s'esdevinguin amb més o menys encert per aquest any han quedat aparcats. La rutina que suposa el estar condicionat per un horari finalment s'ha imposat. Que us he de dir? He començat un nou curs. Tot i la fresca que feia a quarts de vuit, el dia s'ha començat a alegrar amb l'aparició dels meus, com solc dir-lis, benamats amics David i Alicia (En Gerard ha excusat la seva presència) i ha anat evolucionant satisfactòriament amb el retrobament dels companys i amics de la classe, sobretot els de la colla amb els qual hauries volgut quedar més dies dels pocs que ens hem vist. Durant una estona només s'han sentit cròniques més o menys apasionants sobre les vacances de cadascú, el que ha fet, el que li hauria agradat fer i sobretot allò tant típic, però de sobres real, de "les vacances? se m'han fet curtes!". Suposo que aquesta sensació de que el temps estival és curt ve donada pel fet que al seu inici ens marquem uns objectius molt amplis, ens hem de menjar el món, hem de fer tot allò que durant tot l'any ens és impossible de fer.... bé llavors quan s'acaben les vacances i fem balanç, tot i que haguem dut a terme un bon nombre dels objectius, mai els hem acomplert del tot.
Després d'aquestes converses, ha començat podem dir la jornada acadèmica i la veritat és que no estàvem encara del tot preparats pel xàfec que ens ha caigut a sobre. Després de tants dies aturats, no es pot dir que Dret del Treball i Dret Eclesiàstic de l'Estat motivin prou. Ja ho anirem veient.


Això comença




Avui m'han fet descobrir el tema dels weblogs, fins llavors ho desconeixia. Han estat uns bons amics qui m'han indicat aquest sistema que permetrà que pugui col·locar a internet algunes impresions, molt més per trobar una excusa per satisfer les ganes d'escriure la meva opinió sobre la quotidianitat o l'actualitat que per l'ansia de que algú ho llegeixi. Així doncs us convido a llegir a partir d'avui el que vagi penjant en aquest weblog.
També avui, d'aquí a unes hores començo un nou curs, 3r de dret amb la conseqüent curiositat pel que s'esdevindrà des d'avui fins d'aquí a nou mesos, més o menys a finals de juny. Esperem que ho vagi posant, si pot ser dia a dia, i d'aquesta manera ho aneu descobrint.
Bé, bona nit, que això acaba de començar i tampoc s'ha de fer servir a la primera tirada totes les cartes de les que es disposem.