27 de setembre 2004

Un dia de retrobaments

Els dies de vi i roses que intentem que cada estiu s'esdevinguin amb més o menys encert per aquest any han quedat aparcats. La rutina que suposa el estar condicionat per un horari finalment s'ha imposat. Que us he de dir? He començat un nou curs. Tot i la fresca que feia a quarts de vuit, el dia s'ha començat a alegrar amb l'aparició dels meus, com solc dir-lis, benamats amics David i Alicia (En Gerard ha excusat la seva presència) i ha anat evolucionant satisfactòriament amb el retrobament dels companys i amics de la classe, sobretot els de la colla amb els qual hauries volgut quedar més dies dels pocs que ens hem vist. Durant una estona només s'han sentit cròniques més o menys apasionants sobre les vacances de cadascú, el que ha fet, el que li hauria agradat fer i sobretot allò tant típic, però de sobres real, de "les vacances? se m'han fet curtes!". Suposo que aquesta sensació de que el temps estival és curt ve donada pel fet que al seu inici ens marquem uns objectius molt amplis, ens hem de menjar el món, hem de fer tot allò que durant tot l'any ens és impossible de fer.... bé llavors quan s'acaben les vacances i fem balanç, tot i que haguem dut a terme un bon nombre dels objectius, mai els hem acomplert del tot.
Després d'aquestes converses, ha començat podem dir la jornada acadèmica i la veritat és que no estàvem encara del tot preparats pel xàfec que ens ha caigut a sobre. Després de tants dies aturats, no es pot dir que Dret del Treball i Dret Eclesiàstic de l'Estat motivin prou. Ja ho anirem veient.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada