13 d’octubre 2004

La nostra consciència moral

Arribo a casa després d'escoltar durant dues hores a Enric Marco, supervivent del camp de concentració de Flossenbürg i membre de l'Amical Mathausen. Aquest home, àgil, de discurs trabat i punyent, eternament jove als seus 84 anys és un referent, un revulsiu per evitar caure en l'oblit de la nostra pròpia història i de la nostra pròpia realitat. Amb les seves paraules tot l'auditori rep una forta descàrrega de compromís, de reflexió, de moral. Veig emoció contiguda, i en alguns casos expressada, i no sento ni una paraula. Una àura mística se sent acompanyant la veu de Marco, tot i alguns problemes tècnics. El supervivent, el resistent, el vitalista Marco, que complia deu anys el 14 d'abril del 1931 mentre cridava "Visca Macià! mori Cambó!", ens parla de la República, dels avenços socials, de la llibertats, dels drets aconseguits, i del cop d'Estat que va aniquilar tot això, del compromís amb la lluita contra el feixisme, l'exili i els patiments en els camps de refugiats del sud de França, la detenció pels nazis i la declaració d'apàtrides per règim franquista encapçalat pel nazi Serrano Suñer... i d'aquí a l'entrada a l'infern. Les experiències en els camps d'extermini ens fan estremir a tots, la tortura, la desesperació, l'exterminació i l'alienació de la persona... les dones també són recordades, aquelles que podien ser mares, germanes, esposes, amants i que van patir com ells. I aquí un dels moments fonamentals, i la raó de l'actual motiu de lluita de tots els supervivents dels camps: La sortida del camp, l'alliberament, i el jurament entre ells que podrien perdonar però mai oblidar i que a partir d'ara havien d'explicar el que havia succeit per que no s'oblidés i perque mai més es tornés a repetir.
I això és el que ha fet l'Enric Marco a Mataró, explicar-nos el patiment dels republicans i de totes les víctimes d'aquest règim terrible. Però no s'ha aturat aquí. Ens ha provocat una sobtragada i ens ha obligat, una vegada més, a fer una reflexió: On són els nostres camps de concentració, on són tots els camps de concentració del món, Guantànamo, Etiòpia, Kosovo, Irak.... i els actuals apàtrides, bruts i perduts com ells, els immigrants sense papers, els sense sostre dels nostres carrers... i el resurgiment del nazisme, les bandes neofeixistes, el desconeixement, la negació de la història i l'oblit del propi passat. Com no també s'ha referit a la polèmica sobre el dotze d'octubre i com tots nosaltres ha mostrat la seva indignació per l'homenatge al supervivent de la División Azul, a aquell ancià feixista que portava l'esbàstica com a agulla de corbata.
Amb la contundència de la seva xerrada ens ha obligat moralment a unir-nos a aquesta reflexió. Ellss, els lluitadors, els nostres herois, tots aquells a qui hem de donar les gràcies pel seu compromís per la llibertat, pels valors d'aquella República que hem de tenir com a referent en el nostre pensament polític. Ells, els qui són la nostra conciència moral.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada