02 d’octubre 2004

Pessebres amb record

Feia dies que tenia apuntat a l'agenda que l'Albert Dresaire, bon amic i un dels meus referents en quan a pessebres, presentava el llibre que feia temps que preparava sobre el pessebre a Mataró. Hi arribo després de fer uns quants encàrregs més i trobo can Palauet ple i un munt de cares conegudes, m'en alegro molt per l'Albert a qui trobo una mica nerviós. Una sorpresa: en Joan Antoni Baron em llegeix (una salutació Joan Antoni!)! cada vegada hi ha més bojos pel blog. La presentació d'aquest magnífic llibre em permet retrobar-me amb en Ramon Reixach, amb qui fem broma i ens emplacem a una propera trobada. A l'acte hi participa el bisbe Joan Carrera, tot un personatge, que subralla el caràcter cristià, català i familiar del pessebre. No crec que hi hagi tres adjectius millors per descriure el pessebre. Mestrestant les paraules del bisbe em fan recular a les èpoques nadalenques de fa molts anys on envadalit ajudu al meu pare a muntar el pessebre amb una figures antigues i tosques, però que per mi són les de la ilusió i la fascinació de la descoberta del pessebre. Ara a casa el pessebre ja el fem tots dos junts, "mano a mano", amb unes figures diferents i amb unes tècniques diferents, però tot i que els que fem ara siguin aparentment millors sempre recordaré aquells pessebres de la infantesa que em van fer descobrir aquesta meravella de gent menuda moguda per l'esperança del Nadal.

2 comentaris:

  1. Ep, Joan! Gràcies pels elogis. Per cert, que no estava nerviós, més que res que després de l'atabalament que portava durant tot el dia (per altres motius), no vaig tenir pas temps de posar-m'hi. Jo ho tenia tot preparat i controlat: és a les autoritats, no a mi, a qui va sorprendre l'assistència tan gran de persones a l'acte.
    Salutacions.

    ResponElimina