05 de novembre 2004

Arafat es mor

Iàssir Arafat es mor en una clínica de París. Potser a hores d'ara ja està mort, o potser agonitzant, serà traslladat a Palestina per tal que mori a la seva terra. No ho sé, aquesta llarga agonia recorda a la del dictador Franco, tot i les distàncies entre els personatges.
El pare de la pàtria palestina, el President de l'Autoritat Nacional Palestina, de facto i de iure una espècie de regió semi-independent d'Israel, es mor sense veure realitzat el seu somni d'una Palestina lliure i independent. Arafat és un personatge contradictori de la història contemporània, d'aquells que no són mai blancs ni negres (com a paradigma Napoleó: revolucionari liberal i tirà alhora), amb força llums i ombres. Ho explica força bé en Vicent Partal a Vilaweb .
Artífex de plans de Pau i a vegades obstacle per aconsegui-la.
Líder carismàtic i despota corrupte.
De terrorista a Nobel de la Pau.

Una imatge per la història, la branca d'olivera de la pau i la pistola sostingudes pel Raïs palestí.

La successió: un misteri. La vella guàrdia de l'OLP encarnada per Abu Alà (Admed Qreia) i Abu Mazen (Madmud Abbas) o la generació més jove M. Barguti, actualment empresonat a Israel i considerat el líder de les Brigades d'AlAqsa, o el Coronel Dablan, amb bones relacions amb els EUA.

2 comentaris:

  1. Joan
    El dijous passat tenia apuntat venir a sentir la vonferència de Miquel Desclot sobre Petrarca que fèieu a l'Òmnium (no sé si t'hi has d'apuntar...) però una burda politiqueria em va retenir fins a les 22 h. Podries dedicar un post a les teves impressions?
    Ramon Bassas.

    ResponElimina
  2. Ramon,
    Demà escriuré alguna cosa sobre el meravellós Poeta d'Arezzo. En tinc moltes ganes, però vaig força de bólit aquests dies.

    ResponElimina