27 de novembre 2004

Contra Aznar viviem millor o qui té problemes identitaris?

Entre ahir i avui s'ha tornat a veure el que és España, la melangia d'Imperi, el saber-se país poderós, xantatgista, colonialista, brutal.... i sobretot s'ha confirmat allò de antes roja que rota, o almenys això deuen pensar alguns.

Bé nois, com tots sabeu Espanya amb tota la seva influència i diplomàcia (també coercitiva) va fer mans i mànigues per revocar una decisió d'un órgan col·legiat d'una entitat privada com és la Federació Internacional d'Esports de Patinatge en base a criteris polítics mentre la delegació catalana sustentava la seva ferma i honrada posició estrictament en la naturalesa privada de l'esport i les federacions. Avui ho ha tornat a fer en la darrera oportunitat que teniem a l'Assamblea de la FIRS.
Llavors enmig de la indignació em pregunto: Qui té problemes identitaris? Catalunya o Espanya?
S'ens acusa des del progresisme cosmopolita i desacomplexat, perquè des de la dreta s'ens acusa de tots els mals, d'estar únicament preocupats de qüestions identitàries, de mànies, en comptes d'estar preocupats per problemes socials que afecten a tothom, apel·len a la solidaritat, a la globalització, a la realitat plural etc. Però qui té problemes identitaris?
Qui té por d'esquerdarse per un equip de patinatge (com no sigui a cop d'estic), de perdre el seu orgull patri per una selecció catalana, qui continua preferint ser roja antes que rota? Els mateixos de sempre. Un cas Dinamarca és un Estat, petit, apenes 4 milions d'habitants. D'ella en forma part l'arxipèlag de les Feroe amb seleccions esportives plenament reconegudes internacionalment. Dinamarca participa només com a estat en proves olímpiques, i no té cap por a trencar-se, a perdre cap sobirania ni orgull, podem dir que no té problemes identitaris de cap tipus. Espanya en té 40 milions d'habitants i no pot tolerar cap selecció on no ondegui la rojigualda. De veritat aquesta Espanya de sempre dedica més temps, que el que gasta en aquests temes identitaris, pensant en temes socials? Ja es veu com si...

I parlant de política, què?
El Govern de Zapatero va prometre no intervenir políticament, i oh! miracle es compleix el que havien somniat ZP i el seu Secretari d'Estat per l'Esport, sr. Lizavezsty (Una parte nunca jugarà contra el todo), sense cap tipus d'intervenció. Mentrestant encara van dient que ells no tenen res a veure, mentre la Vicepresidenta es congratula de la decissió de la FIRS. Sort que és Carod qui mana a Espanya perquè sinó...
Que voleu que us digui, potser adaptant la irònica frase Contra Aznar viviem millor, ja que avui haguessim pogut dir que són uns nacionalistes espanyols, uns fatxes, uns neofalangistes, uns cabrons... i llavors el PSOE hauria dit com un sol home amb veu greu i afectada que ells mai utilitzarien l'esport com a arma política i que amb diàleg i tarannà ho solucionarien tot, mentre des del Govern de la Generalitat, el tripartit hauria acusat al PP de ser tal i qual i potser fins i tot Maragall hauria cridat a la lluita a favor de les seleccions per totes les víes... No ho sé, però almenys aquest ja saps de quin pal van, van de cara com libertaddigital, com l'ilustre Gómez Angulo, anterior Secretari de l'Esport que va creure que s'ensorrava l'imperi quan va sonar l'himne republicà en comtes de la Marcha real.

I a Catalunya que tenin? Un govern fet pensant en un PP amb majoria absoluta a Madrid contra el que llençar totes les culpes possibles i els laments per no poder fer res. El drama que anunciava Maragall. Amb un Govern amic que tenim? Tremolor de cames i un magnífic gol. L'Estatut serà igual? No anem bé nois...

Potser estic abusant dels tòpics, però és que moltes vegades la realitat supera la ficció i aquí deu ni doret.

Vull dedicar un càlid homenatge a tots aquells qui han arribat fins a Fresno i encoratjar-los a continuar treballant per marcar el gol de la victòria. Bravo Bessiana, Niubó i també a l'Isidre Oliveres, que ha dimitit com a president d'una Federació que votava contra el seu país.
Algun dia, i aquest dia no trigarà a arriber Catalunya obtindrà el reconeixement a la raó que l'ampara, llavors tothom quedarà retratat. Mentrestant demano un gest dels jugadors d'hockey i dels clubs catalans, un 90% dels españols.

Ah, per cert són desafortunades les declaracions de'n Carod, però que no s'escarrassin: els Jocs Olímpics del 2012 seran a Paris. N'estic segur, els números canten (fa més de 70 anys que n'organitzen cap, només en farà 20 dels de Barcelona), qui aposta un sopar?



España, evangelizadora de la mitad del orbe; España, martillo de herejes, luz de Trento, espada de Roma, cuna de San Ignacio...; ésa es nuestra grandeza y nuestra unidad; no tenemos otra. El día en que acabe de perderse, España volverá al cantonalismo de los arévacos y de los vectones o de los reyes de taifas.

Marcelino Menéndez y Pelayo

actualment a Mataró hi ha una escola dedicada a aquest senyor. upps!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada