02 de novembre 2004

ETA: possible final?

Avui ens hem llevat sentint a les ràdios que sis històrics d'ETA (frase feta periodística) empresonats actualment: Iñaki Bilbao Beaskoetxea (Iñaki de Lemona), Karlos Almorza Arrieta (Pedrito de Andoain), Francisco Múgica Garmendia (Pakito), Kepa Solana Arrondo, Iñaki Arakama Mendia (Makario) i Koldo Aparicio Benito, han dirigit una carta a la direcció de la banda en la que aposten per deixar la lluita armada. A més a la epístola publicada al navarrès Diario de Noticias. Els militants empresonats es posicionen per la "lluita institucional i pública sota l'estratègia i la tàctica de l'esquerra aberzale".
Aquest posicionament dels dit històrics suposa un punt de vista més en aquest debat intern pel que es diu que passa ETA.
Perquè no fem hipòtesis:

  • Partim del fet que el mateix debat intern i la pressió policial que ha aconseguit desarticular i detenir la cúpula etarra, han suposat una rebaixa en la intensitat de l'activitat terrorista. Com a exemple tenim que els darrers actes de la banda han estat la col·locació de petits artefactes a torres d'alta tensió, és a dir, el pas de la lluita armada a la propaganda armada.
  • Suposem que debut a aquest empobriment de la capacitat organitzativa i d'actuació i de la pròpia conciència dels militants s'inicia un procés de progressiu abandó de les armes.
  • Aquest abandó de les armes suposa l'aceptació de la via democràtica per l'objectiu independentista i la participació dels exmilitants en la política activa basca.

Llavors la pregunta clau és: Que passarà el dia després de que ETA deixi les armes?

Quina seria l'actitud de tota la societat en la seva complexitat? Quina capacitat de reconciliar-se i disoldre el horrors passats sense oblit tindria aquesta societat? Qui tindria la valentia suficient de liderar un procés de discusió a Euskadi sobre el futur? Quantes coses s'haurien de replantejar, i sobretot quan es deixaria d'usar el terrorisme com a excusa per no fer política?

No ho sé pas, pot ser que tot això sigui aviat o falti encara molt de temps... de tota manera el final d'ETA és necessari, s'ha d'acabar amb el fantasma que ho contamina tot i que ha provocat tots els mals d'Euskadi. Mantinguem l'esperança, alguns simtòmes ho denoten, però són necessaris fets. Fets que només els poden aportar aquells qui tenen l'última paraula.

Hem parlat molt sobre la política basca, però sempre arribem a la mateixa conclusió: unitat per acabar amb fractures en el present i unitat en el lideratge del futur. Per la pau i el final de la violència ens cal unitat a tots els que estem a aquesta banda de la línia, que no tenim en les nostres mans la darrera decisió, per saber actuar al futur, a un futur que esperem pròxim.

4 comentaris:

  1. Jo no sé què passarà el dia que ETA deixi la lluita armada.

    Però tu al final del teu article parles "d'unitat" del país basc. L'altre dia, una amiga, basca, em parlava del seu poble (ve a ser Obaba, d'Atxaga), on la comunitat bascoparlant i la castellanoparlant tenen un contacte mínim. I això és així a bona part de Gipuzkoa com a mínim.

    En un país on la meitat no entén la llengua de l'altra meitat (en un sistema educatiu que ho permet), creus que és possible la unitat de cap tipus? Jo crec que la llengua és un element molt important, i en el cas del País Basc, un distintiu especial; evidentment, això no és la causa ni la solució del conflicte, el conflicte va molt més enllà, però per mi és bàsic que en un país tothom entengui (literalment) "l'altre".

    ResponElimina
  2. Joan
    Amb el risc de ser polèmic (bo i que és estimulant veure com es generen debats als blogs), deixa'm afegir-te dos factors més que han portat a la banda fins aquí. Un, el "despertar" del poble basc, especialment després de l'assassinat de Miguel Ángel Blanco, i el seu descarament cap a la violència terrorista i les seves justificacions. I el segon, l'acord antiterrorista que va oferir Zapatero al Govern anterior i que, des d'aleshores, amb tots els seus defectes -que hi són- ha portat èxit rera èxit en la lluita contra aquest fenòmen.
    Encara no m'he fet a la idea de com pot ser la política (basca i no basca) sense el terrorisme etarra. Potser estarem tan enfrascats amb el nou terrorisme fonamentalista que no ens n'adonarem. Però sospito que, d'una banda, serà més lliure. I d'una altra (i això temen alguns que han fet del "conflicte" -?- la seva base política), cauran les coartades i es podrà fer política normal.

    ResponElimina