10 de novembre 2004

Una Nació, una Conferència Episcopal

Dilluns llegiem la cautelosa actitud dels bisbes catalans davant de l'operació propagantística en contra del govern que ha organitzat la CEE, Conferència Episcopal Española. Els Bisbes catalans, tot i dir que en certa manera entenen la situació, no s'afegeixien a la beligerant actitud dels Obispos dirigits per Rouco Valera: un total enfrontament amb l'Estat, unes acusacions apocalíptiques, de permanents fantasmes i fantasies, emmarcades en una operació de l'Esglèsia més rància i prepotent, que com dèiem fa dies en aquest espai no té res a veure en la veritable visió evangèlica. Presisament el mateix dilluns a la classe d'Eclesiàstic ens explicaven l'organització de l'Església catalana, l'actual Regió Eclesiàstica i el desig de tenir una Conferència Episcopal pròpia, ja entrevist en els treballs del bisbe Jubany a la reforma del Codi de Dret Canònic. L'actitud dels bisbes catalans suposa una forma implícita d'actuar com si fossin una Conferència veritablement, distanciant-se d'actituds tant fora de lloc i tant nostàlgica d'altres èpoques, de palis, encens i brazos enlaire, de Pla i Deniel i Isidro Gomà. Aquest fet potser és la realització pràctica d'una possibilitat oberta a complir-se. Potser amb una CE Catalana en el nostre país es veuria diferent l'Església, una Església prudent, oberta, solidària, amb sentit de país, una Església amb una actitud de respecte per les decisions de la majoria i dels seus governants....

Si som una nació, volem una Conferència Episcopal pròpia!

Per cert el mateix dia una companya meva de classe conservadora i ultracatòlica em deia: ¿Oye, tu siendo de izquierdas cómo sabes todo esto de la Iglesia?

1 comentari:

  1. Looking for information and found it at this great site... » »

    ResponElimina