12 de desembre 2004

Fabián Estapé: la llibertat que dóna estar de tornada de tot

Començo a fer una sèrie de retrats de persones que m'interessen, que tenen quelcom a dir, que inspiren, amb en Fabián Estapé, del qual acabo de llegir el seu nou llibre El joc de viure.
Estapé és amb 83 anys un verdader pou de ciència convertit en personatge mediàtic: col·laborador de la Vanguardia, el Temps, Catalunya Ràdio, TV3..., un economista singular que opina amb una llibertad inaudita en qualsevol savi dels nostres dies.

Potser és que un dels trets que el caracteritza és aquest sentiment d'estar de tornada de tot, fet que li atorga la llibertat plena d'opinar, amb una critica plena d'ironia, sobre tots els temes possibles: economia, política, societat... La seva vitalitat és indestructible, la seva ànsia d'aprofitar els moments al màxim és envejable, a més de la seves experiències d'home encuriosit, tafaner, agosarat, estudiós, treballador, expert, pillo, vividor (en el seu sentit més positiu), xerraire, avançat... i afegiu tots els adjectius que volgueu.

En aquest darrer llibre, molt més breu que l'imprescindible De tots colors, es sincera del tot, i a manera d'un recull d'articles opina sobre tots els temes que li venen de gust: la vida, la seva juventud, la seva adscripció política d'esquerres, els amics que l'han deixat (amb un emocionat record per l'Ernest Lluch, el seu millor deixeble asssassinat per ETA), l'amor per la seva dona després de la seva mort fa més de 20 anys, la seva ambició, les seves idees sobre l'economia, la vida privada d'economistes de remon (sí, és un marujón), algun que altre excés amb la beguda, el Barça, el Govern català, i com no una forta càrrega contra el PP, del qual n'ha estat un incommensurable crític des del primer día.
A part de riure amb algunes ocorrències

En la seva obra hi ha, no obstant, una reflexió que podriem matitzar: l'elogi del poder dels joves.

Particularment crec que els joves hem de tenir l'oportunitat de menjar-nos el món si convé, de treure el nostre màxim potencial en l'època de màxima vitalitat, de matar el pare i sentir-nos lliures si ho considerem oportú, però no obstant tenim el dret a aprendre encara moltes coses de la gent veterana, dels nostres grans.
En una època que la joventut és un aventatge no hem de perdre de vista els bons consells dels qui ja han passat pel mateix que nosaltres. Precisament llegint les reflexions d'aquest economista que s'ha plantat en 33 anys podrem extreure algunes lliçons. Nosaltres joves, escoltem també els nostres avis i els nostres grans. Alguna cosa podran dir-nos, no?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada