11 de desembre 2004

Nit de Santa Llúcia: tots els colors de la llengua

Ahir vaig assistir a la 54a Nit de Santa Llúcia, Festa de les Lletres Catalanes, a Badalona. Va ser una celebració atapeida de personalitats: els Presidents de la Generalitat i del Parlament, Pasqual Maragall i Ernest Benach, El Conseller en Cap Josep Bargalló, els Consellers Carles Solà, Caterina Mieres, Josep Maria Vallès.. el Ministre Josep Montilla, el Delegat del Govern a Catalunya, Joan Rangel, i representants d'alt nivell de tots els partits, entre altres Artur Mas, Josep Lluís Carod-Rovira (que compartia taula amb Justo Molinero), Felip Puig, Joan Ridao, etc.., escriptors com Carme Riera, Jaume Cabré,Vicenç Villatoro, editors com Isidor Cònsul, lluitadors emblemàtics com Eliseu Climent, esportistes com el capità de la selecció catalana de hoquei Ivan Tibau, directors de diaris com Vicenç Sanchís, historiadors com J.B. Culla, i badalonins tant coneguts com Lluís Marco, extraordinari actor últimament especialitzat en papers de metge i pare de la copresentadora de la nit, l'actriu Marta Marco, i un llarg etcètera...

El que més em va agradar d'aquesta festa va ser la plasmació mateixa de la unitat de la llengua catalana i de la seva rica, viva i genuïna varietat dialectal, el seu major orgull. En aquesta agradable vetllada que vaig compartir amb la meva tieta en una taula de germanor entre Mataró i Sant Cugat, els presents vam viatjar sensorialment de la mà de guanyadors i menbres del jurat per tots els Països Catalans, la comunitat sentimental dels catalanoparlants.

Vam iniciar el camí guiats pel professor Joan Becat de la Catalunya Nord, jurat del Premi el Joan B. Cendrós concedit a l'intel·lectual portuguès Carlos Monjardino, vam escoltar el guanyador del Premi Joan Maragall atorgat a Francesco Ardolino, catalanòfil italià o italianòfil català que ens seduí amb una cita memorable de Dant. Ja al Principat ens vam recrear amb els divertits protagonistes del Minoria Absoluta: Toni Soler, Queco Novell i Manel Lucas guanyadors del Òmnium Cultural de Televisió, i vam veure com el President novellià saludava al personatge real (Si no ho feia rebentava!), i ens vam dirigir cap a les Illes quan Emilio Manzano, del Saló de Lectura de BTV va recollir el seu premi. Seguint a les Illes també, de la capital de Mallorca, ens va arribar la suavitat illenca del poeta Bartomeu Fiol que obtingué el Carles Riba de Poesia amb una obra sobre la culpa col·lectiva dels mallorquins i catalans en la intolerància envers els descendents dels jueus. Finalment al torn del Sant Jordi, vam arribar al País València, on ens van ser saludats pel finalista Vicent Usó, fill de Vilareal, i vam acabar la nit al costat d'Emili Rosales que ens parlà d'un poble qua havia de ser el Sant Petersburg del regne hispànic, Sant Carles de la Ràpita, amb l'accent propi de les comarques de l'Ebre.
Dins de tota aquesta gran varietat de parles, de seduccions, de musicalitats, de brillantors, de compromisos amb la llengua, de creacions, d'art, vam poder escoltar la música de Miquel Gil, que cantant un poema d'Enric Cassassas en portà uns sons de tota la riba mediterrània.

La creació literaria catalana està viva, és forta i parla en tots els seus colors, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó és una, i no hi ha criteris polítics que ho contradiguin. El fet que 10 milions de persones ens poguem intercomunicar i poguem llegir i gaudir de les mateixes obres n'és la prova, tot i que crec que no cal provar evidències.
Llarga vida a la nostra llengua catalana, valenciana, illenca, nordcatalana, tortosina, fraguetina, castellonenca, tarragonina, empordanesa, alacantina, rossellonesa, lleidetana, viguetana, algueresa, barcelonina, mataronina o badalonina, que també aquesta magnífica ciutat que ens va rebre amb els braços oberts té un lèxic caracterísic que el singularitza dins del català: micaco, badiu, torne-m'hi....

1 comentari:

  1. I have been looking for sites like this for a long time. Thank you! »

    ResponElimina