26 de gener 2005

Aquell 26 de gener....

Aquell 26 de gener de 1984 vaig nèixer jo i per tant avui faig 21 anys, com ja he dit. Però a més avui, també, 26 de gener comença un nou rumb en aquest blog, ja heu pogut llegir el que escriuen els nous hostes del bloc, els que formem aquesta comunitat. Espero que us agradin els canvis, tots es fan per millorar.
Un 26 de gener de 1925 naixia Paul Newman, gran estrella del cinema, bon actor i considerat dels més guapos. Constato que no m'hi assemblo gaire...

De la Diagonal a Auschwitz

el 26 de gener de l'any 1939, comença el llarg hivern del franquisme a Barcelona, l'entrada dels tancs feixistes per la Diagonal suposava la derrota definitiva de Catalunya i la República. Començava un periode llarg de repressió, de duresa, de color negre, que duraria fins gairebé 10 anys abans de nèixer els meus veïns i jo. Els afusellaments, la pèrdua de les llibertats i la democràcia, de l'autonomia, l'exili, la repressió, les víctimes, la delació, la corrupció...
El 27 de gener de 1945, 6 anys després, uns altres tancs, els de l'Exèrcit Roig, alliberàven
Auschwitz, el símbol de l'extermini nazi, de l'Holocaust, la Shoa, de l'assassinat de milers de jueus, gitanos, deficients, opositors polítics, homosexuals, republicans espanyols i catalans, soldats enemics... . Algú va dir si després d'Auschwitz es podria crear art. No ho sé, la humanitat i, especialment els supervivents del camps d'extermini, van quedar tocats, després de llavors es pensava que la tragèdia ja no podia ser més dolorosa. Hem vist dolor a diferents llocs i ja potser no serveix dir allò de "dels pitjors crims contra la humanitat des dels temps del nazisme": Iugoslàvia, Ruanda, Txexènia, Palestina, Sudan... ens mostren el Dolor, sembla com si no ens n'en recordessim ja dels camps nazis, però hi van ser i no es pot oblidar. Avui encara veure les imatges d'aquells horrors ens produeix una profunda fiblada al cor, aquesta fiblada ens demostra que no estem disposats a oblidar.

L'altre dia es va commemorar aquest 60 aniversari a l'ONU, el premi Nobel Elie Wiesel va dir: "Pels morts, la victòria els arribà massa tard, però no és tard pels nens d'avui". Que aquest desig de no oblidar el sapiguem transmetre, nosaltres també.

Com a epíleg: el Canciller Gerhard Schröder en un acte d'homenatge a les víctimes dels camps de concentració i extermini mostrava la vergonya del poble alemany davant del que havia fet el seu país amb els seus propis alemanys, i amb la resta del món. Un president democràtic, mostrava la seva vergonya com a alemany i com a dirigent i demanava que es lluités contra l'oblit. Quan Zapatero justifica la seva negativa a demanar perdó per l'assassinat de Lluís Companys, ocorreguda uns mesos després d'aquell 26 de gener de 1939, en que no se sent hereu d'un règim feixista, pot recordar com el seu col·lega alemany que tampoc no té res a veure amb el nazisme, mostra la seva vergonya pública pels crims que uns altres dirigents alemanys fan perpetrar en nom d'Alemanya contra el seu propi poble i contra la Humanitat.

El cas Carod, un any després

Avui fa un any, el 26 de gener de 2004, que l'ABC, aquest diari ponderat i tolerant, feia esclatar en la seva portada el que es va denominar el Cas Carod: la notícia que el llavors Conseller en Cap Josep Lluís Carod-Rovira havia mantingut una conversa amb dirigents d'ETA. Aquest anunci va provocar una crisis de Govern que acabà amb la sortida de Carod del Govern i una criminalització d'ERC i de la Generalitat. La crispació, arma favorita del PP, va ser utilitzada a dojo, el PSOE va tenir una actuació que l'enfrontà en determinats moments amb els seus socis catalans.
Que hagués passat si aquest cas hagués esclatat avui? Les coses han canviat en alguns aspectes: el PP no obstant continuan amb la crispació i la demagògia, la fúria que els portà a utilitzar políticament a les víctimes del terrorisma i agredir a José Bono. El PSOE està al Govern i es mou amb cautela i sense descartar res en aquests àmbits, hi ha moviments al País Basc que apunten cap a un camí de pau, d'un intent d'acabar amb ETA per via política. Hi ha qui parla de contactes del PSE amb Batasuna, d'altres amb ETA, hi ha Anoeta, ... Algú s'en recorda d'en Carod i la criminalització que va patir ell, ERC i tot Catalunya per uns fets, que tot i llavors criticables en les formes, potser més tard o més aviat s'acabaran fent servir?

7 comentaris:

  1. Ves per on... avui també fa anys el regidor Toni Civit i ha nascut el primer fill del regidor Ivan Pera. caram, quin dia...

    ResponElimina
  2. Sí, tens raó. Bon dia per nèixer, entre fred i efemèrides diverses. Per molts anys!

    ResponElimina
  3. Doncs Moltes felicitats Joan !

    Francesc

    ResponElimina
  4. M'he deixat de dir-te per molts anys. És imperdonable. Per molts anys!!!

    ResponElimina