26 de gener 2005

Contracrònica de "Com a casa"

Hola sóc el Jordi o “en” Jordi com diria “en” Joan, sisi el “company (només per titos)” de classe d’“en” Joan. Bé, no és que sigui una persona negativa, buenu tampoc es pot ser molt positiu quan veus que te n’han quedat 3 (al final no va ser així, només me n’ha quedat una, em vaig currar les revisions :P). Al que anàvem, “en” Joan ha donat una versió un xic positiva per no dir massa de l’experiència de l’últim cap de setmana on vam estar mes junts que el cul a la... buenu... no seguim per aquí... El que jo faré es donar la versió “no oficial” del “osea-super-mega-finde-xipi-guay”.El plan del divendres era anar a la pompeu farra dels gomets! La veritat es que prometia, jo venia de quedar amb l’Ana (no cal mencionar qui és per el que/la que es pugui presentar), desprès de 45 minuts de tren des de Terrassa fins a Sants on hi eren Alberto & Joan ens varem trobar una mena de vella/indigent/transvestit que ens volia mal, per sort vam ser a temps de marxar i nar a buscar al Carlos & Friend (a la junta! només per titos un altre cop). “En” Joan representa que havia aparcat el cotxe a prop de la discoteca, sort! Vam patejar 20 minuts fins a Nick Havana!! Sense deixar de banda la visita gratuïta a la presó a càrrec del Carlos, quin perla... era la 1 d la nit i ens va fer anar a pendre uns cubates quan nosaltres voliem marxar a les 3-4 perquè clar... jo treballava! Buenu... treballar, treballar... digali com vulguis, entrenar a uns ninyatus que han perdut el respecte per la autoritat osigui jo i que em causen més mal de caps que els diners que guanyo, i els d’economia estareu pensant... ostres! Quin tio més ineficient! Si analitzem el cost d’oportunitat li surt més a conte quedarse a casa tocanse... en fi... per amor a l’art.
Ens hem quedat al baretu oi? Buenu.. pos a la 1:30 vem fer un pensament (ja tocava) i vem entrar al Nick Havana (entrar entrar... como que no), ens vem xupar 20 minuts de cua!!! Buenu.. ens vem trobar al Gerard, el "tio baixet" (osti que fort... mel vai trobar el dia seguent al tren i no el reconeixia... no nava tan tort oi?) i l’Alícia (la petita burgesa, no te m'enfadis ;), Un cop dins... buenu... no recordo o no vull recordar... el que se es que a les 6 vam marxar, a les 6! Jo volia marxar a les 3-4! No! A les 6!!! I ens haviem de llevar a les 9! Si... llevar... jo i en Joan... va dormir al meu llit ell... clar... jo vai dormir a sobre d’una fusta que semblava un taüt, buf.... RRRRRRRRRRIIIIIIIIIIINNNNNNNNGGGGGGGGG!!!! Sona el cabrón del despertador!!! Cagun la P.Sales (xls titos :P)!! Pos vinga.. el xandall i al cole, a entrenar els anteriorment esmentats ninyatus amb en Joan, buf... quina son... i a sobre conduia en Joan-Alonso (vem trobar aparcament als 15 minuts, aixo si... apartant uns containers... quin merder). En Joan com va dir es va fer amb el “carinyu” dels nens, aixo si, el primer que diuen els cabrits és... qui es aquest noi tant baixet? Es que son la polla... Si!! Si!! Si!! Ha acabat l’entreno!! No!! No!! No!! M’he de duxar amb en Joan a soles! I si em cau el sabó? Jejejej s coña... no segueixo per aki...aquí continua la historia... vam dormir una mica al migdia i desprès a casa de l’Ana, ale! En pack! Tito Safont i tito yo, segur que flipeu... buenu... pos aixo no es tot, alhora de marxar inga! Agafem l’autopista, i a la dreta, i a l’esquerra, i a la dreta, ai que ens menjem els pobres cotxes correctament estacionats, quina por! Joan! Pots centrarte una mica al carril! Aixo no es tot, arribem al peatge i.. Sabeu que es el “tele tac”?, s’escriu així? Nose... pos el tarat d’en Joan em va fotre un susto! (espant pels catalans), una mica més i ens mengem la barrera del peatge! Buenu.... xino xano nem tirant fins que truca el tito alberto que estava amb la tita paula, buenu... direm Paula millor i comença... “quan veieu el cine a la dreta, la proxima rotonda a la dreta, fins veure un mc donalds a l’eskerra, 3 roondes més recte, a la dreta i pim pam pum bocadillo de tonyina arribeu a casa meva” (no ens vem perdre de miracle). Un cop a casa de l’Alberto ve una cosa amb forma de salxixa amb orelles de dumbo com si fos un tigre amb zel i dirigint-se cap a mi, quina por! Una mica més i aquell gos (basset hound em diu que es el Joan) em menja! Bé... ara si que he de mencionar quelcom positiu, buf... quin monument... i només en te 15! (millor ho deixem així, el que em conegui sap qui es). Un cop acomodats a casa de l’Alberto vam jugar al karaoke! Sisi... al karaoke!! Que trist!!! Sort que no ho faig tot igual que canto (eh Ana? buenu... aixo sobra... no m’ho tingueu en compte). Despres de supar li vem donar els regals a l’alberto, gracies Paula per comprar el llibre sense consultar! Quina clavada junt amb la samarreta!! per cert Joan... em deus els calers del regal ;). A continuació vem jugar a un joc de cinema, si... no em pregunteu perquè no vai destacar positivament (a la junta!), nomes vaig acertar el video de algo pasa con mary... molt trist... tothom reia d mi... i a sobre m’adormia... i m’adormia... i m’adormia.... però no! No tocava dormir, tocava fer el gilipolles i representar una pelicula fent mimica avera qui l’endivinava abans... només vai acertar la lista de schinler i a sobre quan em toca representar em fan una putada… sisi em toca representar tiburón i tots saben que es el que vaig a fer, però per tocarme els huevs no ho endivinen, i jo vinga a fer el gilipolles… agua? No! Una gallina? No! Miedo en las profundidades? Que no joder!! Sou inutils!! TI-BU-RON!!! Total… que va arribar l’hora d’anar a dormir, això si, vem fer uns FIFAS amb l’Alberto i el vai guanyar 4-1 (nº de partides) quina pana… i em sembla que és l’únic que sem va donar bé, perquè aixo de dormir en un sofa d metre i mig i amb 90º que marcava el meu coll en relació al tronc no es que sigui el més agradable del mon, per més inri (ostia el corrector posa Henry) tornava a dormir amb en Joan, 2 dies seguits!! Aixo ja sembla un matrimoni! Al matí ens vam llevar, ens vam dutxar i ens vam despedir moooolt amablement del tracte rebut. La história ja s’acaba, no sense comentar la gran idea brillant den joan, us porto a sans amb cotxe!! Noooo!!!! Buenu.. només cal que digui que vam fer la ruta del bacallà, Vilanova—>Castefa centre -> Aeroport del prat -> prat del Llobregat -> Ruta per Barcelona -> Sans, Gràcies Paula, sempre t’estimarem, donali records al teu pare i digali que els reis l’any que ve li portin una mica menys de gràcia. Bé, acabarem per dir que vai arribar a casa a les 4, clar que si! L’hora de dinar universal i aixo no es tot, havia d’estudiar per l’examen de Financer! No marxarem sense agriar la colaboració al Sr. Pla de Bolonya que esta fent millors les nostres vides i les dels que ens envolten. Moltes gràcies per llegir-me, has d’estar molt tarat/da.. per ser políticament correcte, Jordi Alvarez, TV3, Terrassa.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada