17 de gener 2005

Davant dels últims esdeveniments (potser retornant a l'optimisme)

A vegades les reaccions poden ser massa pessimistes i no ajudar a aquesta serenitat que de vegades jo mateix he cercat. A vegades s'escareixen les coses i tornem al lloc on erem recuperant la tranquilitat i l'optimisme en el futur. Ho dic per la reacció davant de la reunió Zapatero-Rajoy, crec que hauria d'haver fet servir més el subjuntiu per destacar només una possibilitat, però també ho dic pel so que avança alegro ma non troppo en la nostra societat. Són moments delicats, moments en els que poden passar coses, que poden canviar tots els referents que coneixem i els temes dels quals parlem. Les coses es mouen, les coses avancen.
Aquest optimisme que em fa veure que aquest punt de trobada entre els dos partits dits majoritaris no serà, o no hauria de ser, un pacte per tallar les aspiracions d'autogovern dels pobles de l'Estat, ni un stop a un nou sistema de finançament, sinó potser una forma de trencar frontismes i evitar demagògies. Això si, que el PSOE i Zapatero no aspirin a que el PP es converteixi en un aliat complice i lleial, no ho ha estat mai i no crec que canvii. Per exemple Mayor Oreja no deixarà de ser qui és i continuarà, perdedor i desubicat, creant nous enfrontaments i noves dificultats al clima de tranquilitat que hauria d'adoptar la política.
Que Zapatero recordi que els seus aliats es troben al costat esquerra de l'hemicicle, són els nacionalistes d'esquerres i els ecosocialistes, ERC i IU-ICV. Sembla que la cosa va en aquest sentit: Esquerra s'ha mostrat prudent en les seves reaccions. En Carod ha estat ponderat en deslligar un i altre encontre entre partits. Josep Lluís Carod-Rovira i Gaspar Llamazares seran rebuts com el que són, aliats indispensables als que ha de dispensar un tracte preferent, amb els que no només ha de pactar els temes de govern diari, sinó també els grans temes de l'Estat, les grans reformes i els nous horitzons. Una cosa es trobar-se per posar temes sobre la taula i una altra és reunir-se amb els aliats i establir pactes estables. I li són aliats tots aquells que no provenen dels espais del franquisme, dels espais de dreta retrògrada, de la mala llet, la crispació i la demagògia.
Aquest post es titula davant dels últims esdeveniments, i n'hi ha uns quants d'aquests que també s'han de destacar: moviments al País Basc. Potser d'entre les declaracions, debats, moviments en fals i grans solemnitats s'estan movent coses. Crec que els moments són de secrets i moviments ben pensats, són moments que no requereixen ni llums ni taquígrafs, ni declaracions amb la premsa, ni notícies, ni reunions, ni comissions, ni dossiers, ni espíes, ni utilització política per ningú. Crec que s'han de trobar mecanismes secrets de trobada entre el Govern i l'entorn aberzale radical, que viu un debat intern fortíssim que l'ha d'abocar a una solució definitiva del conflicte basc. ETA encara no ha fet el gest definitiu, deixar les armes, però dòna simptomes de treva. El Govern ho sap, i sense que ens en digui res, ha de temptejar el terreny, i començar a dialogar, perquè la pau no es farà amb els amics, sinó amb aquells que fins al moment eren els enemics. Com destacava Begoña Erazti, ETA encara reivindica accions terroristes al seu darrer comunicat, però també sembla que aposta per Anoeta, per deixar a la política la solució. Tothom s'ha mostrat caut, només aquell qui hauria d'estar inhabilitat per parlar de terrorisme, Acebes, s'ha atrevit a fer un anàlisis en la seva línia. Haurem d'estar atents, però no cal que ens en vagin dien gaires coses, que avancin perquè de ben segur que els contactes estan oberts. No serà demà mateix, però alguna cosa es mou, i es mou cap a la solució. Això si, quan hi hagi un nou moment d'alto al foc, que no surti cap Mayor Oreja dient allò de la treva trampa.
Que d'aquests últims esdeveniments en sorgeixin uns de nous, que a poc a poc avencem cap a la pau. Que no perdem l'optimisme en aquest futur.

1 comentari: