14 de gener 2005

Quan s'acaben els somriures...

Zapatero va prometre en plena campanya electoral, quan encara no era President, que aprovaria l'Estatut que sortís del Parlament de Catalunya. Ara després de reunir-se amb Rajoy, ha decidit crear un pacte d'Estat amb el PP per assegurar l'integritat i unitat d'Espanya i consensuar les reformes constitucionals i dels Estatuts de les CCAA que ho desitgin. D'aquesta forma qui finalment decidirà si s'aprova l'Estatut que ens ha d'assegurar un avanç en l'autogovern i una millor qualitat de vida amb un just finançament serà el PP. I ja sabem que opinen sobre aquesta qüestió... Demana Zapatero i el PSOE que les reformes estatutàries es facin amb el màxim consens i entrin dins la Constitució, pel que sembla l'Estatut complirà aquestes premises ja que el PP està dins la ponència de reforma de l'Estatut i sembla que va aprovant majoritàriament tots els punts que si tracten, i pel que fa a la Constitució no hi veig problema si es fa una lectura àmplia del text, com ha de ser, ja que no hi ha res més anticonstitucional, com em deia el meu professor Antoni Bayona, que establir una única lectura, una única interpretació. Així quin és el problema? Doncs el que sempre ha tingut el socialisme espanyol al arribar al poder: falta de valentia. Falta de valentia per distanciar-se de la dreta en els temes identitaris. Perquè.. on és l'Espanya plural i simpàtica? Per això veig que s'estan acabant els somriures, ara ens toca rebre altre cop, i passar per l'aro del que pactin els dos grans partits, que abans que ser de dreta o esquerra, són espanyols. Fins que no demostri que ha recuperat el tarannà aquest govern m'ha decebut perquè el creia valent. Perquè no el creia capaç de trair la seva pròpia paraula. Perquè creia que seria fidel als seus aliats naturals, les forces d'esquerres, i no llançar-se a les mans del Partit Popular. Perquè no em sembla sincer quan sembla que s'entén perfectament amb ERC (qui és el traidor ara?) Perquè em recorda al republicà Castelar, espanyol fins la medul·la que va dir-li al conservador però espèctic Cánovas que de no haver estat espanyol hauria volgut ser... espanyol! o al diari Pueblo que rivalitzava amb l'Alcázar a veure qui era més espanyol (País i ABC potser ara?). Perquè sembla que vulguin demostrat que en Pla tenia raó amb allò en que molts no hi creiem de que "no hi res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d'esquerres"... Que recuperin el seny, per que sinó no sé pas qui els donarà suport amb els grans temes de l'Estat... De moment amb ERC no hi haurien de comptar fins que no canviin.

4 comentaris:

  1. Em temo que ja hi hauríem d'estar acostumats... utilitzen conceptes tan intocables com llibertat i democràcia, per fer-se els simpàtics mentre ens fan anar per on volen.

    I del PSOE què vols que te'n digui que no hagis dit tu. Ja no sé si és ara que no tenen valentia, o era abans que ens feien creure que la tenien...

    ResponElimina
  2. Joan i Núria,
    Caldria llegir una mica més acuradament el que es va acordar a la trobada entre Zapatero i Rajoy (no tan sols el que interpreten els deterministes = "és clar, si són espanyols què han de fer..."). I pensar una mica si a Catalunya ens convé un PP més a prop de Mayor Oreja (ja sé que a alguns els hi va bé per mantenir un discurs maniqueu Catalunya/Espanya) o més a prop de Piqué... que ha pactat amb TOTES les forces catalanes formar part de la ponència de l'Estatut. Sí, Piqué ja va pactar amb Carod, i amb Maragall, amb Saura, amb Mas).
    Fixa't que Rajoy va entrar demanant portar el Pla Ibarretxe al TC i es negava a qualsevol reforma estatutària. Ara ja no. No creus que és millor aqust escenari?
    Per últim, Zapatero manté que rspectarà la reforma de l'Estatut que aprovi el Parlament de Catalunya. Entre d'altres coses perquè, a diferència dels de "las tortas", aquí ho farem respectant les lleis i pactant abans entre el conjunt de catalans.
    Bé, era això o no era això? O preferim mantenir el determinisme segons el qual tot sempre serà així i no ens queda més remei que resistir?
    Una abraçada,

    ResponElimina
  3. Joan, avui en una entrevista a Catalunya Ràdio en Carod Rovira no era tan pessimista com tu i distingia entre una comissió per parlar ("parlant la gent s'entén")i un compromís per filtrar amb l'espanyolisme la reforma de l'estatut. Això segon encara no s´ha demostrat que passi, tot i que abans d'arribar al final haurem de passar moltes penalitats .Tant de bo que signifiqués que el PP comença a veure que no pot quedar al marge del procés de "nova transició" que podem començar a viure. T'imagines que ETA s'acabi definitivament? Quantes coses podrien canviar... fins i tot el Pa Ibarretxe es podria veure d'una altra manera de tots costats, tant dels constitucionalistes com dels nacionalistes.

    Ah, una cosa: hi ha arguments que són com els mitjons, que es giren : "no hi ha res tant nacionalista d'esquerres com un nacionalista de dretes ..."

    ResponElimina