24 de febrer 2005

L'home és com una nina russa

Dins de cada home hi ha una munió d'homes que com una nina russa tenen sempre un altre home dins seu

L'home que dubta i questiona fins la tangència del seu entorn
L'home que creu en les incoherències de la seva coherència
L'home que plora i no sap perquè té sec el llagrimal
L'home enamorat que pateix per un ideal de dona o per una dona ideal
L'home polític que vol canviar el món i topa
L'home que participa i es dilueix en col·lectivitat
L'home estudiant que treu profit dels moments aborrits
L'home que riu i s'en riu d'ell mateix
L'home que viatja i descobreix paratges nous fins i tot camí de casa
L'home que estima, i no ho diu, a tots els seus amics
L'home melancòlic que busca al diccionari la definició de la seva tristor
L'home il·lusionat que projecta i construeix dalt dels núvols
L'home que colecciona i s'embriaga de coses futils
L'home que llegeix i veu la vida en negre sobre blanc
L'home boig que de tant llegir creu que els gegants són només molins de vent
L'home que frueix i vola
L'home que s'equivoca i es converteix en excusa
L'home breu que s'allarga quan no toca
L'home que gaudeix de moments breus
L'home adormit que desperta recordant que ha somniat
L'home treballador que descobreix l'esforç
L'home que ensopega i promet tornar a caure amb la mateix pedra
L'home que té ànima, entre la pell i el cor
L'home despullat que no veu cap tipus de bellesa
L'home vestit que accepta la disfressa i paga lloguer per ella
L'home melòman que sent profundament les notes com si fossin escrites pensant en ell
L'home de paraula que otorga tot el sentit al seu nom
L'home patètic que no veu la seva pròpia vergonya
L'home penedit que accepta les seves culpes
L'home que naufraga i llança un SOS
L'home immadur que demana ajuda per crèixer
L'home egoista que vol desenpellegar-se de pensar massa en ell mateix
L'home enfadat que oblida el motiu de l'enuig
L'home predisposat que enceta una cosa nova
L'home golut que no atorga límits al gust (i fins i tot té mal d'estòmac)
L'home inactiu que s'atura sense saber perquè
L'home culé que s'emociona amb el seu equip
L'home irat que encercla el mal humor en un instant
L'home que pren café i no s'amarga pel seu gust
L'home inacabat que no té cap tipus de ganes de perfeccionar-se
L'home materialista que vol ser manumès pels objectes
L'home que demana perdó i no té vergonya de fer-ho
L'home excessiu que molts cops cau per terra
L'home intens, concentrat com el cafè que tant li agrada
L'home que no calla i molts cops hauria d'escoltar més
L'home que demana ajuda i no té cap recança en fer-ho
L'home que decideix i no sap si ha encertat el camí
L'home dèbil que no pot mostrar-se més fort
L'home amb tabús que a vegades no es capaç d'assumir
L'home-cavaller que queda penjat d'una porta oberta a una dama
L'home culte que a vegades té por de semblar pedant
L'home groller que fa bromes de poc gust
L'home nostàlgic que no té cap motiu per ser-ho
L'home culpable enmig d'un procès kafkià
L'home invisible que es converteix en l'aire que passa
L'home masoquista que gaudeix amb el seus propis patiments
L'home tendre que es trenca massa fàcilment
L'home seré que vol veure el fons de l'ampolla
L'home que llegeix un poema i se'l creu
L'home que va en tren i va fent via
L'home sol....
Quans homes més hi deu haver en mi?

22 de febrer 2005

La vida segueix igual... evocació desordenada sense un títol millor

La vida sigue igual deia Julio Iglesias, però a vegades passem moments en els quals notem alguna cosa entre l'ànima i el cor. Avui llegia a aquest gran diari que és el 2o minuts l'horòscop i hi deia alguna cosa semblant a "cert tó melàncolic". Potser aquesta paraula, usada per poetes i cantors, és la que defineix certs moments meus, no tots evidentment, però a soles com s'han de prendre els verins, s'inocula ella sola dins meu i em paralitza.

Potser a més de melancolia també sento que el temps passa. Diferents coses m'ho recorden
Diversos fets m'ho posen de manifest: la música de l'altre dia del Set59, el desig de trobar-nos amb uns quants calçots, la bogeria de retornar als llocs de la nostra adolescència, sentir que són 21 i tenim records, veure com recordes el Filiprim quan ningú recorda ja aquest gran programa...

I ara: El treballar, el descobrir el món, el trobar nous àmbits, enriquir-te, tornar tard, dormir encara menys, fer les pràctiques a qualsevol hora i estudiar amb els ulls inflats, cansar-te, no tenir gairebé vida social, haver de fer trucades per no perdre el contacte, distanciar-te del que sempre t'era propi...

Però notar la maduresa, assumir millor els errors, penedir-se de no estar centrat però alhora voler abarcar-ho tot, saber comprendre, intentar escoltar, saber treure-li el llençol al fastasma del passat i mirar de fit a fit el monstre del present, apassionar-se ma non plus, no ser esclau de gairebé res, sentir fred dins i fora del cos, pensar que els compositors escribient per un mateix coneixent-nos, potser, dos-cents anys abans, no tenir temps ni per pensar però mantenir la il·lusió de fer coses junts, pensar que hi ha un somni, que hi ha un revolt a la carretera, saber dir que si i també dir que no, discutir sense ferir i parlar sense parar, emocionar-te amb els amics i no notar ni la presència de coneguts i saludats....
tot, amb virtuds i defectes, tot això em fa sentir viu.

13 de febrer 2005

Reflexions dominicals

1a reflexió:

"El Gobierno pone condiciones a la reforma del Estatuto catalán" (El País 13 de febrer)

Per això no cal ni ponència, ni nou Estatut, ni Institut d'Estudis Autònomics, ni Viver Pi Sunyer, ni Tinell, ni Parlament, ni Tripartit, ni polítics, ni Maragall, Mas, Carod, Piqué i Saura, ni Miravet
... per acabar allà on som "virgencita déjame como estoy"!

2a reflexió

"Què té a veure Jean Moulin amb Al-zarqaui?" (Joan Francesc Mira, El Periódico 13 de febrer)

Perquè diuen resistència al crim? La paraula resistència té un component de lluita per la llibertat, de lluita contra la dictadura, lluita contra els criminals no té res a veure amb els qui maten als seus veïns, als qui s'intenten guanyar la vida, als qui intenten tirar endavant cada dia a l'Iraq. Aquest tipus de progressisme no és el meu.

3a Reflexió

"Què és més immoral el sexe o la guerra?" (L'escàndol de Larry Flint)

Aquesta fantàstica frase del biopic sobre el propietari de Husler, el pornògraf Larry Flint, m'ha vingut al cap veient el reportatge de 30 minuts sobre el neopuritanisme dels EUA. Però perquè s'entesten, als EUA i a Espanya (no oblidem a Rouco Valera i cia) a reprimir la sexualitat.. potser és una forma de reprimir la llibertat?

08 de febrer 2005

La pau a Sharm el Sheij

Sharon i Abbas han declarat conjuntament un alto al foc bilateral i la fi de les hostilitats entre palestins i israelians, a Sharm el Sheij a la península egipcia del Sinaí, que vaig visitar fa uns anys i on encara recordo un mural sobre les converses de pau anteriorment celebrades en aquest racó d'aigües magícques. Els personatges d'aquell mural han canviat: recordo haver vist retratats a Clinton, Arafat, Hussein, Peres...etc, però el nom de Sharm el Sheij es torna a unir al desig de Pau. Que aquest moment de política per sobre de les armes duri fins a l'assoliment de la pau majúscula, que puguem veure dos estats, un estat palestí i un estat israelià vivint i convivint un al costat de l'altre, essent veïns sense l'obligació d'estar l'un sempre pendent de l'altre, però sense perdre's el respecte.

Shalom! Salam!


02 de febrer 2005

Si fossim vascos el 17 d'abril votariem

Ahir vaig emplaçar als lectors i escriptors d'aquest blog a debatre que passaria després del rebuig del Pla Ibarretxe al Congrés dels Diputats. Avui faig la meva aportació.
Aquesta tarda, fa ben poc, el Lehendaki Ibarretxe ha convocat eleccions al Parlament Basc pel proper dia 17 d'abril, i a ningú se li escapa la trascendència d'aquestes. Tot i que alguns deslligin aquestes d'una forma de consulta popular justament aquesta nota és la que les caracteritzarà: els bascos es pronunciaran per un o altre projecte de futur pel seu país i seran els seus representants els qui hauran de posar en comú aquests desitjos i elaborar un projecte conjunt que aglutini aquesta voluntat. Crec que hi haurà una participació molt alta i una mobilització també molt important per part dels partits, però una cosa està segura, l'endemà mateix dels comicis s'haurà de començar a parlar amb seriositat.

Algunes coses que podem succeir o que m'aventuro a pronosticar:

No puc assegurar res perquè no tinc bola de cristall, però estic convençut que les eleccions les tornarà a guanyar el EAJ-PNV amb una majoria amplia, que serveixi per demostrar el fort sentiment nacionalista d'aquest país, però no una majoria absoluta i el PSE obtindrà importants resultats (com els que va obtenir a les Generals del 14 de març), essent la segona força política, i són aquestes dues forces les que hauran d'actuar de motor d'Euskadi, qualsevol solució política a l'enfrontament haurà de passar per ambdues forces. Els ponts de diàleg en aquest país han estat sempre bombardejats amb males actituts de les dues tensions que caracteritzen el País Basc: el nacionalisme i el socialisme (Aguirre i Prieto com a símbols en els temps republicans) els uns no van estar a l'alçada que s'esperava en relació al patiment dels altres i aquests altres demagogicament van retreure injustament i van fer assimilacions inacertades, però han d'entendre's pel futur del seu país. El PSE que es va presentar a les darreres eleccions de la maneta del PP havent beneït el matrimoni l'inefable Savater en l'acte del Kurrsal, aquesta vegada ha aprés la lliçó i mostrarà la seva cara més maragalliana, encara no gaire madura. De fet ha passat de defensar l'Estatut de Gernika tal com està, a demanar el compliment íntegre a voler reformar-lo presentant l'anomentat Pla Guevara per ser aquest expolític peneuvista el seu inspirador. L'acostament als socialistes també és un dels objectius dels dirigents actuals de l'Euko Buru Batzar, Imaz i Urkullu, i de fet fa temps vaig llegir que a Madrid es coneixia a Patxi López amb el sobrenom del "vicelehendakari" evidentment d'un govern d'Ibarretxe, a qui precisament ahir Rajoy va acusar de ser incapaç per al pacte, no volen recordar que l'actual president dels bascos va negociar amb el PP el recolçament dels nacionalistes al primer Govern Aznar (explica Anasagasti al imprescindible Agur Aznar que l'expresident volia nomenar Ibarretxe, ministre!).
Aquesta vegada el PP amb una campanya rabiosament espanyolista baixarà en nombre de diputats i no tindrà un aliat mesell, estarà sol.
Que passarà amb Batasuna? No hi ha temps per la seva legalització però potser serà possible una solució alegal: la presentació de llistes blanques amb persones no significades políticament.
I ETA? una treva seria la seva millor actuació, l'abandó de les armes que permetés una campanya serena i un futur resplandent. Suposo que actualment no és descabellat suggerir-ne la realització. Tot dependrà de les converses que el Govern nega, ben fet, però manté obertes amb l'entorn de la banda.
I la resta de partits? En referència a EA i EA els seus resultats seran semblants als de les darreres eleccions, però potser valdrà la pena destacar la presència d'Aralar, esquerra aberzale independentista que comdena la violència. UA serà potser testimonial o s'inclourà al PP.

Senyors jo ja he fet el meu comentari, ara us toca a vosaltres....

01 de febrer 2005

Pla Ibarretxe rebutjat... i ara què?

Fa ben poc el Congrés dels Diputats a votat en procediment de lectura única en contra d'admetre a tràmit de la proposició de llei del Parlament Basc, la Proposta de Nou Estatut pel País Basc conegut com a Pla Ibarretxe: 313 amb el No, 27 amb el i 2 abstencions. El mateix Lehendakari s'ha encarregat de defensar-lo, i ha estat testimoni dels arguments que donaven els diferents grups per justificar el seu vot.
Hem vist com tots els diputats votaven i triomfava el no.
I ara amb el Pla rebutjat, que fem?
Comença un debat.....