22 de febrer 2005

La vida segueix igual... evocació desordenada sense un títol millor

La vida sigue igual deia Julio Iglesias, però a vegades passem moments en els quals notem alguna cosa entre l'ànima i el cor. Avui llegia a aquest gran diari que és el 2o minuts l'horòscop i hi deia alguna cosa semblant a "cert tó melàncolic". Potser aquesta paraula, usada per poetes i cantors, és la que defineix certs moments meus, no tots evidentment, però a soles com s'han de prendre els verins, s'inocula ella sola dins meu i em paralitza.

Potser a més de melancolia també sento que el temps passa. Diferents coses m'ho recorden
Diversos fets m'ho posen de manifest: la música de l'altre dia del Set59, el desig de trobar-nos amb uns quants calçots, la bogeria de retornar als llocs de la nostra adolescència, sentir que són 21 i tenim records, veure com recordes el Filiprim quan ningú recorda ja aquest gran programa...

I ara: El treballar, el descobrir el món, el trobar nous àmbits, enriquir-te, tornar tard, dormir encara menys, fer les pràctiques a qualsevol hora i estudiar amb els ulls inflats, cansar-te, no tenir gairebé vida social, haver de fer trucades per no perdre el contacte, distanciar-te del que sempre t'era propi...

Però notar la maduresa, assumir millor els errors, penedir-se de no estar centrat però alhora voler abarcar-ho tot, saber comprendre, intentar escoltar, saber treure-li el llençol al fastasma del passat i mirar de fit a fit el monstre del present, apassionar-se ma non plus, no ser esclau de gairebé res, sentir fred dins i fora del cos, pensar que els compositors escribient per un mateix coneixent-nos, potser, dos-cents anys abans, no tenir temps ni per pensar però mantenir la il·lusió de fer coses junts, pensar que hi ha un somni, que hi ha un revolt a la carretera, saber dir que si i també dir que no, discutir sense ferir i parlar sense parar, emocionar-te amb els amics i no notar ni la presència de coneguts i saludats....
tot, amb virtuds i defectes, tot això em fa sentir viu.

3 comentaris:

  1. Joan,

    A mi tambe m'agradava molt el filiprim i tambe em vaig perdre una calcotada l'altre dia... :-)

    ResponElimina
  2. Els de Palau de Plegamans (ara Palau-Solità) prou que s'en recorden del Filiprim. Fins i tot li han posat el nom a un carrer!

    ResponElimina
  3. Celebro que aquest estat de melangia, en què et sumeix el balanç desequilibrat(com el de tothom) de la teva existència actual, no et comporti infelicitat. Per més que vulguis ser un desaventurat romàntic, crec que saps veure que la felicitat de què gaudeixes pesa més.

    ResponElimina