02 de febrer 2005

Si fossim vascos el 17 d'abril votariem

Ahir vaig emplaçar als lectors i escriptors d'aquest blog a debatre que passaria després del rebuig del Pla Ibarretxe al Congrés dels Diputats. Avui faig la meva aportació.
Aquesta tarda, fa ben poc, el Lehendaki Ibarretxe ha convocat eleccions al Parlament Basc pel proper dia 17 d'abril, i a ningú se li escapa la trascendència d'aquestes. Tot i que alguns deslligin aquestes d'una forma de consulta popular justament aquesta nota és la que les caracteritzarà: els bascos es pronunciaran per un o altre projecte de futur pel seu país i seran els seus representants els qui hauran de posar en comú aquests desitjos i elaborar un projecte conjunt que aglutini aquesta voluntat. Crec que hi haurà una participació molt alta i una mobilització també molt important per part dels partits, però una cosa està segura, l'endemà mateix dels comicis s'haurà de començar a parlar amb seriositat.

Algunes coses que podem succeir o que m'aventuro a pronosticar:

No puc assegurar res perquè no tinc bola de cristall, però estic convençut que les eleccions les tornarà a guanyar el EAJ-PNV amb una majoria amplia, que serveixi per demostrar el fort sentiment nacionalista d'aquest país, però no una majoria absoluta i el PSE obtindrà importants resultats (com els que va obtenir a les Generals del 14 de març), essent la segona força política, i són aquestes dues forces les que hauran d'actuar de motor d'Euskadi, qualsevol solució política a l'enfrontament haurà de passar per ambdues forces. Els ponts de diàleg en aquest país han estat sempre bombardejats amb males actituts de les dues tensions que caracteritzen el País Basc: el nacionalisme i el socialisme (Aguirre i Prieto com a símbols en els temps republicans) els uns no van estar a l'alçada que s'esperava en relació al patiment dels altres i aquests altres demagogicament van retreure injustament i van fer assimilacions inacertades, però han d'entendre's pel futur del seu país. El PSE que es va presentar a les darreres eleccions de la maneta del PP havent beneït el matrimoni l'inefable Savater en l'acte del Kurrsal, aquesta vegada ha aprés la lliçó i mostrarà la seva cara més maragalliana, encara no gaire madura. De fet ha passat de defensar l'Estatut de Gernika tal com està, a demanar el compliment íntegre a voler reformar-lo presentant l'anomentat Pla Guevara per ser aquest expolític peneuvista el seu inspirador. L'acostament als socialistes també és un dels objectius dels dirigents actuals de l'Euko Buru Batzar, Imaz i Urkullu, i de fet fa temps vaig llegir que a Madrid es coneixia a Patxi López amb el sobrenom del "vicelehendakari" evidentment d'un govern d'Ibarretxe, a qui precisament ahir Rajoy va acusar de ser incapaç per al pacte, no volen recordar que l'actual president dels bascos va negociar amb el PP el recolçament dels nacionalistes al primer Govern Aznar (explica Anasagasti al imprescindible Agur Aznar que l'expresident volia nomenar Ibarretxe, ministre!).
Aquesta vegada el PP amb una campanya rabiosament espanyolista baixarà en nombre de diputats i no tindrà un aliat mesell, estarà sol.
Que passarà amb Batasuna? No hi ha temps per la seva legalització però potser serà possible una solució alegal: la presentació de llistes blanques amb persones no significades políticament.
I ETA? una treva seria la seva millor actuació, l'abandó de les armes que permetés una campanya serena i un futur resplandent. Suposo que actualment no és descabellat suggerir-ne la realització. Tot dependrà de les converses que el Govern nega, ben fet, però manté obertes amb l'entorn de la banda.
I la resta de partits? En referència a EA i EA els seus resultats seran semblants als de les darreres eleccions, però potser valdrà la pena destacar la presència d'Aralar, esquerra aberzale independentista que comdena la violència. UA serà potser testimonial o s'inclourà al PP.

Senyors jo ja he fet el meu comentari, ara us toca a vosaltres....

6 comentaris:

  1. La pressa en la convocatòria d'eleccions demostra que el Pla Ibarretxe és només un pla de partit, no de nació. Sigui quin sigui el resultat, l'únic camí és el del diàleg i la màxima entesa entre els ciutadans bascos. Front la barbàrie, unitat. Davant el desgavell, legalitat. I davant la pretensió plebiscitària, diàleg per un acord nacional sobre l'autogovern. Ara hi ha les condicions. No ho creus?

    ResponElimina
  2. Quan hi ha esculls al funcionament de la democràcia, quan els problemes entren en espais sense sortida, quan es produeix un diàleg de sords, muts i cecs en una sala fosca el millor és proposar als ciutadans que proposin, que decideixin, que siguin protagonistes i triin els seus representants, els qui hauràn de capgirar la situació amb plena responsabilitat, i tenint en compte el que Atutxa deia en una entrevista con a pilars bàsics de l'entesa entre partits: respecte al dret a la vida, respecte a la pluralitat (diferent de "tolerar", respectar) i respecte a les minories i majories avançar en la definició del País Basc, en la Pau al País Basc.

    ResponElimina
  3. Com dius tu, també crec que les eleccions les guanyarà el PNV. El que no sé és fins a quin punt serà el PSE o el PP la segona força política. Si que veig un retrocés dels populars, però no és segur tampoc un gran augment de vots socialistes. És necessari, però, que els socialistes s'allunyin el més possible de les tesis populars. Recordem que la violència verbal també és una forma de violència. Respecte a Batasuna, que vols que digui que ja no sàpigues. És un partit il·legalitzat, i crec que per un bon motiu. A la democràcia no s'hi accepten pistoles ni bombes, i els abertzales encara no han condemnat la violència. No crec tampoc amb les llistes blanques. Si Batasuna, i tot el que s'hi relaciona és il·legal, no hi ha res més a dir. És possible que el resultat de les eleccions ajudi a una pau que desitjem tots.

    ResponElimina
  4. Respecte al post d'en Joan Safont sobre les eleccions al País Basc, en el que comenta els pros i els contres sobre aquest moviment tectònic a Euskalherria, en faré un comentari breu.

    Per a mi hi ha tres grans temes a comentar:

    1. És necessària una convocatòria d'eleccions per al 17 d'abril?
    Afirmo rotundament que era necessari. El joc democràtic d'Ibarretxe ha estat batut a Madrid amb una actitud contundent del PSOE i el PP. Em sap molt de greu la postura dels diputats socialistes catalans. Vaig confiar en elles el catorze de mars, i en el meu cas no han sabut estar a l'altura de representar-me. No podem bloquejar irresponsablement els processos de revisió del pacte constitucional. Perquè davant el bloqueig, sí, sí, bloqueig dels socialistes aliats amb els populars, la única sortida digne, seriosa, ferma i democràtica d'Ibarretxe és la convocatòria d'eleccions.
    Sempre ens hauríem d'alegrar de les convocatòries electorals: anunciem la possibilitat de fer present la permanència -sembla que a alguns els hi faci por sentir-la- de la sobirania popular. Que siguin els bascos els que es pronunciïn sobre si el procés del seu lehendakari és el correcte o no.

    2. Resultats de les eleccions del 17A

    No sóc estadista, però per moltes raons auguro una victòria incontestable del front basc PNB-EA. Em sembla una postura molt interessant el que s'ajuntin dos partits com EuskalArtasuna i Partit Nacionalista Basc; entenen que el moment és delicat. I ho demostren unint-se per tirar endavant polítiques pacifistes i de progrés. EL PSE té la opció de tenir les claus de la governabilitat del Parlament basc. Serà llavors quan hauran d'estar o no a l'altura de les circumstàncies. Han de recolzar i dialogar el pla. El PP serà sadollat. La seva política neoliberal i espanyolista no té horitzons per dibuixar. IU repetira resultats -és bo ser fidel a un projecte de convivència i constructiu i això els electors ho valoren-. UA i Aralar són les incògnites.

    3. Batasuna: il.legal o rectificació?

    Cal condemanar la violència. Deixem que Aralar substitueixin el fanatisme ambigu per a l'independentisme que sap diferenciar sense ambigüitats entre rebutjar la via de la por i la via de la democràcia. És el moment d'Aralar. Batasuna, agradi o no, em sembla que ja forma part d'un present passat.

    ResponElimina