19 d’abril 2005

Habemus Papam...

Ahir a la tarda conèixiem a través dels mòvils, aquest aparell que ens ha permés transmetre les notícies més ràpid que el vent, l'elecció del nou Sant Pare. Amb el mateix text "Habemus Papam" que encapçala aquest post li arribava un missatge (una espècie de fumata telemàtica) a l'amic Alberto i ràpidament s'extenia el rumor a tota la classe. Jo mateix confirmava a través d'un ordinador proper la notícia, encara amb la incognita de qui seria l'escollit. Poc després un altre missatge contradeia allò que tantes vegades hem sentit i dit de que "qui entra Papa al Concili, en surt cardenal". Ratzinger era l'escollit per encapçalar l'Església del segle XXI amb el nom de Benet XVI.
Potser haviem albergat esperances inútils que l'escollit fos Carlo Maria Martini, l'arquebisbe emèrit de Milà que envellí sent l'etern candidat a succeir a Joan Pau II, representant de l'Església més oberta i dialogant, o potser Dionigi Tettamanzi, moderat i provinent també de la seu milanesa.
Benet XVI, serà evidentment un papa conservador, un papa intelectual i potser més de despatx, de biblioteca que de grans masses. Una teòleg de gran inteligència que fou progressista abans que conservador, fins a arribar a regir la Congregació per la Doctrina de la Fe. La seva expressió serà més escrita que gestual, diferenciant-se en això del gran líder mediàtic que fou Joan Pau II, però no obviarà la seva figura de cap de l'Esglèsia, de governant d'una maquinària de considerables proporcionts, però no sabem si farà algun avanç en descentralitzar aquest poder. És un papa continuista i escollit des de la moderació, i des de la prudència, però també pensant en que sigui un Papa de transició, no podem obviar que té 78 anys.. però vaja, Joan XXIII també era un Papa de transició...Presenteixo un papat polèmic, no crec que hi hagi cap avanç, essent el fins ahir Cardenal el qui marcava el pols del dogma eclesiàstic, en els temes més preocupants d'aquest nou segle: sacerdoci femení, ecumenisme, celibat... Altres punts queden de forma més enigmàtica: sobre temes socials i internacionals no conèixem gaire l'opinió del Papa Benet, ni tampoc podem descartar fets que ens poden portar una certa esperança: el nom escollit ens remet a Benet XV, el papa que visqué la I Guerra Mundial, defensor de la pau, conciliador i oposat a l'integrisme dins de l'Església. A més com recorda Hans Küng, hi ha Papes que entren com progressistes i després es tornen conservadors i conservadors que després porten a terme una missió progressista. Ho anirem veient.
Com diu l'abans citat Hans Küng, home que el coneix prou bé per ser abans amic i després "condemnat", donem-li temps.

1 comentari:

  1. Joan
    Estic d'acord en què se li ha de donar temps. Estic disposat a reconèixer que m'he equivocat, però a mi no em fa por el que diu a la seva homilia del dia abans que fos elegit. En el fons, també ho penso. Si no hagués estat ell, fins i tot si no hagués estat un bisbe catòlic el que ho digués, segurament ningú auguraria cap gir conservador. No demanem "peras al olmo", és clar, almenys encara fins d'aquí força temps. Però fixem-nos com es posa l'èmfasi en l'essencial i es relativitza tota la resta. Aquesta és la feina dels pastors.

    ResponElimina