16 de maig 2005

Campions!

Escric el post amb la ressaca del triomf i de la celebració que vam viure ahir al Camp Nou. Amb agulletes a les cames d'estar dret 3 hores i de saltar i botar (boti, boti...), fer l'onada i altres animalades que només es fan quan formes part de la glòria del triomf. Sí, sí hem guanyat la lliga i hem demostrat que els colors del Barça mobilitzen i uneixen a milers de persones. Precisament aquest punt d'unió de tots, de tots els llocs (si del sud o del nord), de totes les edats, de totes les cultures és el que fa i farà gran al Barça i el portarà cap a més èxits. Si el Barça és el motiu d'unió de persones tant diferents aquest serà un Barça gran. I ara a continuar gaudint del triomf!

11 de maig 2005

El joc del mentider

Avui ens hem llevat amb la notícia que Enric Marco, president fins al moment de l'Amical Mathausen, no havía estat mai a Flossenbürg ni a cap altre camp de concentració. Havia creat una biografia paral·lela que l'ajudés a projectar les seves idees antifeixistes. Ha estat un situació d'escàndol i estupor. Jo mateix que havia estat a la conferència que oferí en motiu del Memorial Companys i on mentida ja era fins i tot el títol (Deportat 6448: un català als camps nazis), que m'havia emocionat amb les seves vivències suposadament viscudes, i que li havia dedicat un post dins d'aquest bloc, m'he quedat de pedra. Perquè algú pot mentir, amb un fet tant tràgic com l'Holocaust i el terror nazi, per esdevenir un supervivent del més gran dels crims?
Ha estat una decepció, com enfadar-se amb algú que ha traït la teva confiança en un tema que estàs segur que mai t'enrredarà. Ha estat com un gerro d'aigua freda i un motiu per desanirmar-te. En qui podem creure amb tota certesa?
De res serveixen les excuses o les explicacions, Marco ha danyat, en el seu afany de lluitar per ella, a la Memòria Història, i deixeu-me-la posar en majúscules.
No obstant, per sobre d'això, recordem l'horror del nazisme, del feixisme, el patiment dels deportats, l'horror dels havien estat condemnats a la denigració i a la desaparició de la seva dignitat, de la seva vida, de la seva llibertat... Perquè com deia avui mateix, i referint-se al cas, en Josep Maria Terricabras, Enric Marco és un mentider que deia la veritat. La veritat és Mathausen, Rabensbruck, Ausvitch, Gëssen, Datxau,...

08 de maig 2005

Retorn a Mathausen, 60 anys després

Avui hem vist a tots els telenoticies l'acte de commemoració dels 60è aniversari de l'alliberament per part de l'exèrcit americà del camp de concentració de Mathausen, l'infern per a molts republicans que van acabar la seva vida de lluita en aquest camp de la mort. Hi ha anat José Luis Rodríguez Zapatero, president que potser perquè és jove i lliure de les hipoteques transicionàries i pel record del seu avi, víctima del franquisme, s'ha compromès amb la memòria històrica i la seva vindicació. Hi ha anat una representació important de Catalunya amb els Consellers Joan Saura i Montserrat Tura, i amb la Teresa Aragonès representant a ERC, i s'ha homenatjat a l'exConseller de la Generalitat de la República, Josep Miret
La lectura del llibre KL Reich de Joaquim Amat-Piniella i l'assistència a la conferència que fa menys d'un any va oferir el membre d'Amical Mathausen, Enric Marco m'han fet conèixer una mica més el fet més terrible que va haver de patir la humanitat, en aquest cas encarnada en catalans i espanyols, en aquell moment joves, compromesos, idealistes, lluitadors... Ja vaig dir quan Marco va pronunciar la seva conferència que persones com ell són un referent moral, un antídot contra l'oblit i un exemple.
Ho reafirmo. Aquells qui van comprometre's amb la frase "Mai més" per evitar l'oblit i reinvidar els qui moriren mereixen els nostre homenatge. Els qui veieren la deshumanització i els instints més baixos, i tot i això sobrevisqueren i ens ho poden explicar merèixen el nostre respecte. Aquells qui joves que després de lluitar per la República i per Catalunya van patir el més grans dels torments no han de ser oblidats.

03 de maig 2005

Un èxit

Durant mesos vam estar volcant il·lusions i nervis en la celebració dels 25 anys del Concurs Literari per a escolars "Memorial Joaquim Casas" que organitzem a Òmnium Cultural de Mataró. Podem dir, després de la ressaca post festiva, que ha estat un èxit! Teniem tot el Foment ple, l'acte es va desenvolupar amb rapidesa, espontanietat, bon humor i certa nostàlgia. A la sala, a part de premiats frisosos de rebre a les mans el premi o vergonyosos per haver de sortir davant de tothom (els més grans), guanyadors d'edicions anteriors: alguns no hi són perquè les seves vides els han portat lluny, altres actualment són periodistes, advocats, filòlegs, polítics (en Ramon Bassas o en Quico Castanyer per exemple) reconeguts, d'altres són anònims i encara joves, altres tenen una gran carrera per endavant (Eh, Alícia?).
Discursos d'expremiada, la poetessa Eva Rumí, la presidenta Mercè Colomer, el representant d'Òmnium Central J. Camps i l'Alcalde Joan Antoni Baron, amb el que comprovem que se sap de memòria la "Cançó del Raier" (després m'aclareix que hi té vincles sentimentals amb aquest poema).
Un cop hem sentit les cançons que ens ofereixen els amics de La Nota, sortim a prendre una copa de cava, ja totalment relaxats després d'alguns nervis, d'alguns moments divertits (Memorable la discussió amicable entre el presentador Toni Cruanyes i l'Albert Pera sobre la lectura del veredicte). Aquest pica-pica ens permet parlar amb diferents amics, com el-gairebé-danès Eloi Aymerich, assistents a la celebració i comentar la festa i altres aspectes de l'actualitat. Felicitats a tots els premiats d'enguany! A tots els premiats d'altres edicions anteriors! A tots els qui han fet possible aquest acte! A tots els assistents! Ah, i sobretot moltes gràcies, amics, als qui vau fer "d'organització" tant brillantment!



Foto de tots els premiats, els antics i els d'enguany