07 de juny 2005

Lerroux entre nosaltres

Alejandro Lerroux, el fill d'un veterinari militar nascut a Rambla (Còrdova) l'any 1864, va ser un periodista i polític demagog i corrupte que va aterrar a Catalunya per aixecar als obrers contra el naixent nacionalisme català, al que titllava de burgés i conservador, pare de tots els mals dels treballadors. Aquest personatge sinistre va formular una política basada en l'espanyolisme, la demagogia radical-obrerista i l'anticlericalisme va destacar per unes grans dots d'oratòria. Frases com la cèlebre "Jóvenes bárbaros de hoy, entrad a saco en la civilización decadente y [...] alzad el velo de las novicias y elevadlas a la categoría de madres para virilizar la especie, penetrad en los registros de la propiedad y haced hogueras con sus papeles" en són exemple. Fundador del Partit Radical la seva dubtosa implicació en els fets de la Setmana Tràgica no han estat mai aclarits. D'un anticatalanisme furibunt, amb els anys es va descobrir la seva línia directa amb el Ministeri de Governació. Amb l'adveniment de la II República seria Ministre d'Afers Estrangers del Govern Provisional i President del Consell amb el triomf del centre-dreta. Caigué per l'afair de les ruletes de joc trucades conegut com l'estraperlo on hi estaven implicats membres del seu partit i el seu mateix fill, Aurelio. Finalment, havent abandonat Espanya a l'inici de la Guerra Civil, retornà en acabar el conflicte on morí pacíficament havent jurat fidelitat als Principios Generales del Movimiento Nacional.

Aquesta meravellosa trajectoria no té certs paralel·lisme amb el magnífic "Manifiesto por un nuevo partido político en Catalunya" que s'acaba de presentar amb la participació estelar de grans "intel·lectuals progressistes" (sic), és a dir: Boadella, Azúa, Espada, De Carreras, Ovejero, Puigdevall, Tubau i altres no tant coneguts. Grans tramposos! Grans patriotes! Qualsevol és "intel·lectual" per firmar Manifiestos, hi ha qui d'això en fa un modus vivendi... però que recordin que en democràcia les eleccions i la participació política posen a cadascun al seu lloc.
De les seves mentides i arguments val la pena que en parlem? O amb el seu "besavi" Alejandro ja en teniu prou?

6 comentaris:

  1. Hola Joan. Gràcies per participar al meu blog. Ara em toca a mi. Respecte la reflexió que em fas al dir que molts d'aquests polítics, "gent que s'omple la boca d'esquerranisme però porten els fills a les privades, al metge a la mútua i el pla de pensions al Banc", et dono tota la raó. Són molts els que van de progres i van precisament això que tu dius. És un tema que he discutit moltes vegades amb amics que havien qüestionat alguna vegada el meu esquerranisme. El cas és que molts d'aquests amics meus havien anat sempre a escoles privades i vivien (i viuen) a barris benestants de Barcelona, quan jo personalment he viscut sempre a Cirera (per qui no ho sàpiga, barri perifèric obrer de Mataró, sorgir de la immigració dels 50 i 60, com tants i tants barris de Catalunya) i he anat sempre a escola, institut i universitat públics. Segueixo pensant que tots els càrrecs públics haurien d'estar obligats a portar els seus fills i filles a l'escola pública i fer ús de la sanitat pública. Si no, jo em pregunto: algú creu que es preocuparan algun dia de millorar aquests serveis básics per la majoria de la població? Segurament no, i segurament seguiran discutint de collonades als parlaments. Salutacions a tots i a totes. I endavant amb el blog Joan!

    ResponElimina
  2. Good design!
    [url=http://iipifwms.com/okyr/jrsy.html]My homepage[/url] | [url=http://tkfbeeoa.com/fzog/zhye.html]Cool site[/url]

    ResponElimina
  3. Good design!
    http://iipifwms.com/okyr/jrsy.html | http://yrpqjzih.com/ritr/kldz.html

    ResponElimina
  4. You have an outstanding good and well structured site. I enjoyed browsing through it » »

    ResponElimina