28 de juliol 2005

De Santes, però...

Després de llegir el post d'en Joan m'han tornat a venir les ganes per tornar a escriure. I de què he d'escriure... de les Santes, evidentment. Una festa fantàstica, com sempre, divertida, esbojarrada, popular... Hi ha actes per tothom, sempre pots trobar alguna cosa que t'agradi més que una altra... Per exemple el cartell. Algú em podria explicar la problemàtica del cartell d'aquest any? He sentit rumors de que ha estat copiat o alguna cosa semblant... Tot esperant una aclaració, només diré que aquest any m'agrada força...
D'altra banda, m'agradaria comentar un acte que segurament agrada a molta gent, però que crec que a molta d'altra li molesta... i força. Aviam, això de les Matinades, algú em pot explicar quina gràcia tenen? Per què a mi, que cada any em despertin abans de les 7 del matí amb petards i timbals,... doncs la veritat és que gràcia, el que es diu gràcia no em fa. M'agradaria que es passés una enquesta als carrers afectats, evidentment del centre de Mataró a veure què els hi sembla als veïns. Perquè diria que els participants no són pas els que viuen en aquests carrers... Almenys jo no conec a ningú que hi participi, i mira que conec a gent del Centre! Si més no, crec que un Referèndum sobre la idoneïtat de les Matinades seria del tot just. Pot semblar a fina ironia, però de veritat que no ho és, més aviat tira cap a ràbia. Ràbia perquè afecta a gent que no crec que els hi agradi, molta gent que no treballa pas a Mataró, i que per tant, no té pas festa aquell dia... Podria enumerar a diversos tipus d'afectats, però ho deixarem per més endavant. De veritat que és del tot rabiós i empipador haver d'aguantar a sota de la teva finestra a uns quants que van amb timbals, que criden i tiren petards. Potser els hi ha dit algú que em despertin a aquella hora? Recordo que al programa d'actes diu que les Matinades comencen a partir de les 7 del matí a diversos punts... Però els petards a dos quarts de set ja feian estona que sonaven!
En definitiva, com ja he dit proposa un Referèndum per les Matinades, o sinó que es facin cada any a diferents carrers. Perquè no l'any que ve es fan a Cerdanyola Nord o a Rocafonda? No tenen dret els seus habitants a viure també la nostra Festa Major, que per això és de tots? Espero resposta sobretot d'aquesta última pregunta, ja que tinc ganes de polèmica.
Tot i així, tenint en compte que el dissabte ja marxo de vacances, deixaré les possibles rèpliques per més endavant, però això no és motiu per no respondre! Bones vacances i Glòria a les Santes!

De Santes


Com ja sabeu prou bé aquest any he tingut unes Santes una mica extranyes, ja que no les he pogut viure al 100% "gràcies" a les pràctiques que estic fent aquest mes de juliol a la Direcció General de Comerç. Això i tot, he pogut anar a tots els actes que he pogut i sinó els he escoltat per mòbil gràcies a n'en Ramon Radó (Barram) i als meus pares (matinades). Intentaré fer-vos quatre pinzellades sobre com he vist enguany el que portem de Festa Major:

Visca Mataró, Visca Catalunya

Arribo a la Crida amb l'Ismael els vallesans Jordi i Ana que han vingut ja per segon any a les Santes. Em fan callar cada vegada que els hi vull tornar a explicar cadascuna de les figures de la festa. Ja conèixen prou bé en Robafaves, la Geganta, la Momerota, etc perquè els hi torni a explicar. Manies dels mataronins que mai deixarem de cantar les meravelles de la festa de la qual estem enamorats.
Un pregó molt bo, com ens va tenin acostumants, de l'Alcalde Baron. Clar, sense defugir cap tema però tractant-los amb ironia, fresc i engrescador per començar, o no, les Santes. Finalment un bon crit "Glòria a les Santes, Visca Mataró, Visca Catalunya!" i la primera dormida de la setmana. No n'hi ha prou!!

Nit Boja: la unió en la suor

Al cap d'una estoneta ens dirigim ja convenientment vestits i preparats cap a la Plaça de davant l'Ajuntament. Ens fotem uns frankfurts i un gelat, i com si ens trobessim a la Cuesta de Santo Domingo de Pamplona el dia 7 de juliol caminem Riera avall, Riera amunt nerviosos. Busquem gent i en trobem d'altra. Falta poc, contem minuts. Busco posicions i ens col·loquem just davant d'en Radó i la seva colla, que també està eurofic, cridant i saltant. No parlem de política com si que haviem fet el dia anterior a les Havaneres. Estem completament de festa i passem de tot. Porto en una bossa a l'esquena la meva pròpia bota de vi. Surten entre l'eufòria general een Maneló, la Toneta, la Geganta i en Robafaves per viure el seu dia de marxa. Emeten el pesat avís sobre el comportament al desvetllament i poc abans de 2/4 de 12 la sort està en l'aire. Primer tocs del bombo i comença a sonar el Bequetero... les 15.000 persones (nosé el que dirien els de Contrastant) coregen aquest pasdoble i l'acompanyen picant de mans. Anem apretats, suem, ens agoviem.. és el Desvetllament Bellugós! comencen els primers comptes de 15 compassos i veiem que els genolls no van gaire a l'hora, però és igual és la millor festa de l'any i la viurem peti qui peti. Ens trobem gent a qui només podem allargar una mà i compartir un salt abans de perdre-la de vista (oi Alícia?). Saltem i cridem pensant que no s'ha d'acabar mai aquesta bogeria capgrossaïre, que no hi ha forma millor de compartir les festes que suar-les i viure-les juntament amb tots els mataronins, vinguem del nord, vinguem del sud.... Tots enbogim per un dia, alhora! Arribem a la Plaça de Santa Anna i correm a la font de la Plaça Gran a refrescar-nos una miqueta per tornar altre cop a la Plaça on comença el ball de la Convidada de la Família Robafaves on trobem a molts altres amics amb qui compartim un gran moment. Convidem a alguns a pujar a casa després a prendre una copa i amb d'altres, com amb en Joan Salicrú comemtem la jugada. Després d'algun intent de ball i de prendre'ns alguna vegada, torna a començar la cançó que ens fa vibrar el cor als mataronins i senyal que el Desvetllament torna a començar aquest cop cap amunt. Ens situem prop dels Gegants, per aquest cop sentir bé la música i veure'ls de ben aprop en el seu dia. Que imponent en Robafaves, senyor de les Santes i que guapes la Geganta i la Toneta (en aquest cas m'agrada més la mare que la filla, sense que serveixi de precedent). Quan arribem a l'Ajuntament i com ve sent tradició anem cap a casa meva a refer-nos i a esperar a la Ruixada, ja que el Correfoc sembla que no és gaire sant de la nostra devoció. Assaltem el moble bar i aprofitem per tastar alguns licors internacionals, sense passar-se, i beure aigua. Reposem i ens dirigim cap al Parc. El grup sense voler es divideix. Fem el tonto passant per davant d'en Lligonya que està filmant la pujada de la gent per la Riera. Finalment entrem cap a la Ruixada que tot just comença per ballar sota la pluja. Cansat i esgotat, torno a casa arrosegant els amics que s'han de quedar a dormir a casa.


Dia 26

Marxo aviat cap a treballar tot i que la meva encantadora jefa m'ha permés arribar tard. A les dues de la tarda truco a n'en Radó i escolto la Barram, on m'agradaria estar en aquell moment. Que hi farem, ens fem grans i comencem a veure que les vacances són un anhel més que una sort.
Tinc son i plego aviat, també, per poder dinar amb en Jordi i l'Ana i l'Ismael que s'han quedat a dormir a casa i m'esperen per dinar. Els trobo veient una peli i dinem de seguit. Després del café baixem a la piscina on tots fem una migdiadeta més que merescuda.
Al vespre sopar amb els del Biscúter.

Glòria a les Santes

Em llevo a l'hora en la qual qualsevol mataroní que visqui les Santes i no treballi està esperant les Matinades. Els qui empalmen tot just esperen el primer coet per poder participar en aquesta matinera passejada. De l'estació estant, i amb certa emoció i tristesa, escolto els petards. El tren m'arrenca de la meva ciutat el dia de la seva festa gran. ! Com enyoro l'arribar a la Plaça de Santa Maria, com enyoro anar a veure l'anava a Ofici i l'arribada de les autoritats! Que hi farem, l'any que bé potser
Em venen a buscar els pares amb cotxe per anar a dinar a casa de la tieta.

Mossèn Biscuter, un més


Enguany s'ha incorporat un Gegant a la Passada, tot i que potser alguns no hi estiguin d'acord o no hi estiguin segurs. Mossèn Biscúter, un Gegant amb 25 anys d'història, un Gegant que he vist portar pel meu pare tota la vida, que és també una mica meu i un Gegant que ha mantingut el millor de la tradició gegantera mataronina, participa en un dels actes de les Santes més tradicionals i multitudinari. Tot i que no ho tenia previst, em vesteixo de geganter amb camisa blanca, faixa negra i pantalons blancs però sense forces per aixecar-lo i participo com un mes en aquest dia històric. fent un munt de fotos. L'emoció de pujar la Riera i entrar a la Plaça de l'Ajuntament és irrepetible. Mossèn Biscúter entra per la porta de la història i per quedar-se.
Per cert que no entenc com els qui defensen una major descentralització i un acostament als qui no participen a les Santes no s'en alegren que un Gegant que té origen fora muralles i un bon nombre de portadors tambe, participi com un mes en un acte de les Santes. Qüestió oberta.

A la nit veig els Focs des de casa de la tieta Montserrat, un acte de la intrahistòria de la meva família amb molts anys de tradició també. Un petó tieta i gràcies pel sopar! Molts ohhhs! i retrobament amb la màgia dels focs.
Aquest any m'en torno a casa aviat, l'endemà s'ha de tornar a la feina.

25 de juliol 2005

Havaneres i rom cremat

Per molt que dos o tres dies abans ja ens vagin "fent boca" del que seran les Santes, on de veritat s'inica el ritual és al Passeig Marítim. Després d'un matí casteller, cap al vespre la gent comença a baixar a mar, a caminar tranquilament amb el rumoreig del mediterrani i la llum de la lluna. Ens retrobem amb aquells a qui hem vist fa un moment o amb els que fa temps no veiem. Salutacions i passeig tot sentint, sense escoltar, una havanera de ritmes melàngics. Les cadires plenes dels qui si que escolten i cua per aconseguir un gotet de cremat que bevem per fer més viva la tradició. Marxem aviat perquè l'endemà es treballa. Nens ja som plenament en Santes!

23 de juliol 2005

All'alba vincerò!


Ja amb només la meitat de les meves obligacions, havent començat una espècie d'extranyes vacances (em queden 5 dies de pràctiques que, oh!, coincideixen amb Les Santes) torno a aparèixer pel món blogosfèric, d'on no crec que hagi marxat gaire.
Ahir vaig anar a veure Turandot al Liceu. Vaig passar-m'ho molt bé amb una obra amb un espectacular muntatge, un gran cor i uns cantants notables que em van fer passar un bon vespre que se'm va passar en un tres i no res. El millor moment aquell en el que tot el teatre s'atura, el silenci és impresionant, l'emoció continguda i el tenor, el príncep Calaf, comença entonar aquelles tan famoses primeres notes del "nessum dorma" (que ningú dormi!)... Al final de l'òpera, després d'aplaudir el bon fer de cantants, cor i músics, tots marxavem tararejant o xiulant aquesta coneguíssima i emotiva ària.
A més de ser un bon dia de juliol, d'aquesta època on sembla que estiguis de vacances (només ho sembla), va ser una bona forma de quedar amb l'Alícia. Per cert, el sopar també va ser fantàstic!
Al tornar suposo que tots dos pensavem que amb aquella nit, al futur que és l'endemà també venceriem!

06 de juliol 2005

Cansat

Potser heu vist que darrerament no escric res aquí al blog i m'he quedat antic. És cert. Però és que últimament estic molt cansat: he començat el pràcticum de la carrera i he de matinar per arribar a les 8 del matí a la Direcció General de Comerç (Passeig de Gràcia cantona Diagonal) on m'hi estit set hores, fins les 3 de la tarda. Quan acaba el dia no serveixo per res i tampoc tinc masses coses a dir. El pitjor, aquest any per les Santes hauré d'anar a dormir aviat i em perdré la meitat d'actes (matinades, anada a ofici...), el millor l'experiència d'observar l'Administració, aquest gran ens, aquest gran germà, per dins. Quan acabi aquesta "season dans l'enfer" quedem i parlar una estona, ok?