23 de juliol 2005

All'alba vincerò!


Ja amb només la meitat de les meves obligacions, havent començat una espècie d'extranyes vacances (em queden 5 dies de pràctiques que, oh!, coincideixen amb Les Santes) torno a aparèixer pel món blogosfèric, d'on no crec que hagi marxat gaire.
Ahir vaig anar a veure Turandot al Liceu. Vaig passar-m'ho molt bé amb una obra amb un espectacular muntatge, un gran cor i uns cantants notables que em van fer passar un bon vespre que se'm va passar en un tres i no res. El millor moment aquell en el que tot el teatre s'atura, el silenci és impresionant, l'emoció continguda i el tenor, el príncep Calaf, comença entonar aquelles tan famoses primeres notes del "nessum dorma" (que ningú dormi!)... Al final de l'òpera, després d'aplaudir el bon fer de cantants, cor i músics, tots marxavem tararejant o xiulant aquesta coneguíssima i emotiva ària.
A més de ser un bon dia de juliol, d'aquesta època on sembla que estiguis de vacances (només ho sembla), va ser una bona forma de quedar amb l'Alícia. Per cert, el sopar també va ser fantàstic!
Al tornar suposo que tots dos pensavem que amb aquella nit, al futur que és l'endemà també venceriem!

2 comentaris:

  1. Ja veig que t'ho passes d'allò més bé Joan, anant al Liceu i tot. Quina sort té alguna gent... Jo, en canvi, vaig estar veient la pel·lícula "Mar Adentro" al cinema de barri que hem muntat a Cirera, amb cadires de fusta i tot. Això sí, a "Mar Adentro" també es pot sentir el Nessum Dorma del Turandot de Puccini. Paral·lelismes que té la vida. Bones Santes!

    ResponElimina
  2. Bones,

    A mi m'agradaria anar-la a veure aquest juliol al Liceu. El seu argument i l'extraordinària càrrega emocional que arrossega em tenen captivat des de que vaig conèixer l'obra. Se't veu una persona culta i sensible i això és molt important.

    Una encaixada.

    ResponElimina