28 de juliol 2005

De Santes


Com ja sabeu prou bé aquest any he tingut unes Santes una mica extranyes, ja que no les he pogut viure al 100% "gràcies" a les pràctiques que estic fent aquest mes de juliol a la Direcció General de Comerç. Això i tot, he pogut anar a tots els actes que he pogut i sinó els he escoltat per mòbil gràcies a n'en Ramon Radó (Barram) i als meus pares (matinades). Intentaré fer-vos quatre pinzellades sobre com he vist enguany el que portem de Festa Major:

Visca Mataró, Visca Catalunya

Arribo a la Crida amb l'Ismael els vallesans Jordi i Ana que han vingut ja per segon any a les Santes. Em fan callar cada vegada que els hi vull tornar a explicar cadascuna de les figures de la festa. Ja conèixen prou bé en Robafaves, la Geganta, la Momerota, etc perquè els hi torni a explicar. Manies dels mataronins que mai deixarem de cantar les meravelles de la festa de la qual estem enamorats.
Un pregó molt bo, com ens va tenin acostumants, de l'Alcalde Baron. Clar, sense defugir cap tema però tractant-los amb ironia, fresc i engrescador per començar, o no, les Santes. Finalment un bon crit "Glòria a les Santes, Visca Mataró, Visca Catalunya!" i la primera dormida de la setmana. No n'hi ha prou!!

Nit Boja: la unió en la suor

Al cap d'una estoneta ens dirigim ja convenientment vestits i preparats cap a la Plaça de davant l'Ajuntament. Ens fotem uns frankfurts i un gelat, i com si ens trobessim a la Cuesta de Santo Domingo de Pamplona el dia 7 de juliol caminem Riera avall, Riera amunt nerviosos. Busquem gent i en trobem d'altra. Falta poc, contem minuts. Busco posicions i ens col·loquem just davant d'en Radó i la seva colla, que també està eurofic, cridant i saltant. No parlem de política com si que haviem fet el dia anterior a les Havaneres. Estem completament de festa i passem de tot. Porto en una bossa a l'esquena la meva pròpia bota de vi. Surten entre l'eufòria general een Maneló, la Toneta, la Geganta i en Robafaves per viure el seu dia de marxa. Emeten el pesat avís sobre el comportament al desvetllament i poc abans de 2/4 de 12 la sort està en l'aire. Primer tocs del bombo i comença a sonar el Bequetero... les 15.000 persones (nosé el que dirien els de Contrastant) coregen aquest pasdoble i l'acompanyen picant de mans. Anem apretats, suem, ens agoviem.. és el Desvetllament Bellugós! comencen els primers comptes de 15 compassos i veiem que els genolls no van gaire a l'hora, però és igual és la millor festa de l'any i la viurem peti qui peti. Ens trobem gent a qui només podem allargar una mà i compartir un salt abans de perdre-la de vista (oi Alícia?). Saltem i cridem pensant que no s'ha d'acabar mai aquesta bogeria capgrossaïre, que no hi ha forma millor de compartir les festes que suar-les i viure-les juntament amb tots els mataronins, vinguem del nord, vinguem del sud.... Tots enbogim per un dia, alhora! Arribem a la Plaça de Santa Anna i correm a la font de la Plaça Gran a refrescar-nos una miqueta per tornar altre cop a la Plaça on comença el ball de la Convidada de la Família Robafaves on trobem a molts altres amics amb qui compartim un gran moment. Convidem a alguns a pujar a casa després a prendre una copa i amb d'altres, com amb en Joan Salicrú comemtem la jugada. Després d'algun intent de ball i de prendre'ns alguna vegada, torna a començar la cançó que ens fa vibrar el cor als mataronins i senyal que el Desvetllament torna a començar aquest cop cap amunt. Ens situem prop dels Gegants, per aquest cop sentir bé la música i veure'ls de ben aprop en el seu dia. Que imponent en Robafaves, senyor de les Santes i que guapes la Geganta i la Toneta (en aquest cas m'agrada més la mare que la filla, sense que serveixi de precedent). Quan arribem a l'Ajuntament i com ve sent tradició anem cap a casa meva a refer-nos i a esperar a la Ruixada, ja que el Correfoc sembla que no és gaire sant de la nostra devoció. Assaltem el moble bar i aprofitem per tastar alguns licors internacionals, sense passar-se, i beure aigua. Reposem i ens dirigim cap al Parc. El grup sense voler es divideix. Fem el tonto passant per davant d'en Lligonya que està filmant la pujada de la gent per la Riera. Finalment entrem cap a la Ruixada que tot just comença per ballar sota la pluja. Cansat i esgotat, torno a casa arrosegant els amics que s'han de quedar a dormir a casa.


Dia 26

Marxo aviat cap a treballar tot i que la meva encantadora jefa m'ha permés arribar tard. A les dues de la tarda truco a n'en Radó i escolto la Barram, on m'agradaria estar en aquell moment. Que hi farem, ens fem grans i comencem a veure que les vacances són un anhel més que una sort.
Tinc son i plego aviat, també, per poder dinar amb en Jordi i l'Ana i l'Ismael que s'han quedat a dormir a casa i m'esperen per dinar. Els trobo veient una peli i dinem de seguit. Després del café baixem a la piscina on tots fem una migdiadeta més que merescuda.
Al vespre sopar amb els del Biscúter.

Glòria a les Santes

Em llevo a l'hora en la qual qualsevol mataroní que visqui les Santes i no treballi està esperant les Matinades. Els qui empalmen tot just esperen el primer coet per poder participar en aquesta matinera passejada. De l'estació estant, i amb certa emoció i tristesa, escolto els petards. El tren m'arrenca de la meva ciutat el dia de la seva festa gran. ! Com enyoro l'arribar a la Plaça de Santa Maria, com enyoro anar a veure l'anava a Ofici i l'arribada de les autoritats! Que hi farem, l'any que bé potser
Em venen a buscar els pares amb cotxe per anar a dinar a casa de la tieta.

Mossèn Biscuter, un més


Enguany s'ha incorporat un Gegant a la Passada, tot i que potser alguns no hi estiguin d'acord o no hi estiguin segurs. Mossèn Biscúter, un Gegant amb 25 anys d'història, un Gegant que he vist portar pel meu pare tota la vida, que és també una mica meu i un Gegant que ha mantingut el millor de la tradició gegantera mataronina, participa en un dels actes de les Santes més tradicionals i multitudinari. Tot i que no ho tenia previst, em vesteixo de geganter amb camisa blanca, faixa negra i pantalons blancs però sense forces per aixecar-lo i participo com un mes en aquest dia històric. fent un munt de fotos. L'emoció de pujar la Riera i entrar a la Plaça de l'Ajuntament és irrepetible. Mossèn Biscúter entra per la porta de la història i per quedar-se.
Per cert que no entenc com els qui defensen una major descentralització i un acostament als qui no participen a les Santes no s'en alegren que un Gegant que té origen fora muralles i un bon nombre de portadors tambe, participi com un mes en un acte de les Santes. Qüestió oberta.

A la nit veig els Focs des de casa de la tieta Montserrat, un acte de la intrahistòria de la meva família amb molts anys de tradició també. Un petó tieta i gràcies pel sopar! Molts ohhhs! i retrobament amb la màgia dels focs.
Aquest any m'en torno a casa aviat, l'endemà s'ha de tornar a la feina.

6 comentaris:

  1. Excel·lent descripció Joan. Quan hagi d'explicar a algú en què consisteixen alguns actes de les Santes li remetré al teu blog, en sèrio. Després, totalment d'acord en que la participació d'en Biscúter a la Passada és tot un encert. Gestos com aquest fan que gent d'extra-murs sentin una mica més seva la Festa Major de Mataró. Salut!

    ResponElimina
  2. Thank you!
    [url=http://alopjhqb.com/agdt/xsyq.html]My homepage[/url] | [url=http://ywmeaznk.com/dmic/fesn.html]Cool site[/url]

    ResponElimina
  3. Well done!
    http://alopjhqb.com/agdt/xsyq.html | http://pwzfdgro.com/giyf/vxsr.html

    ResponElimina