23 d’agost 2005

El genocidi de Cambotja


Una de les visites obligades a la capital de Cambotja, Pnom Phen, és el Museu del Genocidi que recull el testimoni dels horribles crims contra la humanitat que es van portar a terme durant el mandat del dirigent comunista Pol Pot i el seu règim dels "khemers rojos". La capacitat de destrucció que es va portar a terme contra la pròpia població cambotjana no té límits. L'any 1975, any en que els khemers assoleixen el poder, el petit país asiàtic tenia uns 7.000.000 d'habitants. En els 3 anys i mig i escaig que va durar el règim van ser assassinats 3.000.000 de persones. En un dia concret es va obligar a tots els habitants de la ciutat a marxar, en principi per només 3 dies, al camp per ser reeducats. No en tornarien fins al cap de 3 anys, havent perdut família, amics, pares i germans, records, passat i present. La mortifera ideologia khemeriana, adaptació cambotjana del maoisme, pretenia un món pràcticament només rural i dedicat al cultiu d'arrós on tothom havia de ser igual i tenir tots el mateix: un vestit negre, una gorra, unes espardenyes i una tovallola. Per qualsevol possible delicte o traïció, el sospitós era conduït a un dels milers de camps de concentració repartits per tot el terrotiri on seria sotmés a tortura i finalment assassinat. Els primers que van morir foren els intel·lectuals i professionals liberals. El sol fet de portar ulleres, sinònim de vista cansada provocada per la lectura, era motiu d'alta traïció. Nens, joves, adults i vells foren assassinats a milers. Periodistes estrangers també correren la mateixa sort. Els supervivents havien hagut de treballar en grups separats de tots els seus familiars i amics i disposats fins i tot a matar a aquests si els ho deien.
Com fou possible? La culpabilitat reposa en molts agents i es centra en la darrera etapa de la guerra freda. Cambotja, sempre víctima del que feien els seus veïns més poderosos de Tailàndia i Vietnam, vivia en moments de revolta i desordres quan els khemers rojos comunistes, amb el suport de la Xina de Mao, es van alçar amb el poder. El poble els va acollir amb espectació pensant que els donarien estabilitat fins que van descobrir que els conduïa a l'abisme. El mateix Rei Norodon, que gaudia, mentrestant, d'un exili daurat a Beijing a l'ombra de Mao Tse Tung, tàcitament donava suport als nous governants. Vietnam alïat de la Unió Soviètica, en tant que marxista-leninista, intentava intervenir per aconseguir-hi influència i canviar l'orientació del règim. I els Estats Units, derrotats al Vietnam, veien una escletxa de desestabilització de la regió (la pugna entre marxistes-maoïstes i marxistes-leninistes). Tots ells culpables i l'inocent, com aquell inocent poble rus del Boris Gudonov de Mussorgky, el poble cambotjà.
Finalment després de la intervenció vietnamita que va fer fora Pol Pot del govern el 79 i de la guerra posterior que en forma de guerra de guerrilles es va allargar fins la mort del criminal l'any 1998, el país gaudeix de la pau encara amb el record fresc i amb molts mutilats i ferits sense guarir. El turisme i l'entrada d'inversions, a més de l'esperança en el gran nombre de joves i nens que té, els fa anar endavant.

5 comentaris:

  1. Joan

    Sembla mentida com, aquí, som tan coneixedors de les destrosses dels règims nazi, per exemple, o d'altres règims dictatorials. I com en som d'ignorants d'aquesta matança en sèrie, d'aquest infern sense límits. Potser perquè queda més lluny. Potser perquè Cambodja és un dels països més pobres del món. Potser perquè el comunisme ha gaudit de certa impunitat en països que hem patit dictadures que el veien com l'enemic.

    Gràcies pel post.

    ResponElimina
  2. Joan,
    havia llegit algunes coses -bastantes- del tema, m'interessa molt, però el teu post és clarificador. Saps q en Jordi Rovira va anar-hi a fer un reportatge i a entrevistar el germà d'en Pol Pot? un dia que ens el trobem en parlem!
    Pq deu ser aquí obsessió amb igualar-nos en sentit negatiu? és per pensar-hi, eh?
    joan

    ResponElimina
  3. Doncs m'encantaria parlar-hi perquè segur que pot explicar experiències molt més intenses. Ara puc dir que visitar Cambotja i sentir explicar aquest crim m'han deixat tocat pel tema.

    ResponElimina
  4. Mare meva quantes atrocitats es van fer en nom del comunisme... Terrorisme d'estat al cap i a la fi, i d'això encara tenim exemples latents al món.

    ResponElimina