30 d’agost 2005

Josep Piqué: l'home que està per sobre del bé i el mal

El líder del PP de Catalunya i excandidat a la Presidència de la Generalitat, Josep Piqué, fa díes que viu instal·lat en una espècie de núvol, sobrevolant el país i atorgant entrevistes que el situen per sobre del bé i del mal, per sobre dels problemes i estires i arronses de l'Estatut i del nou finançament. Com que ell i el seu partit han decidit "passar de llarg" d'aquestes fonamentals reformes després de l'esperança que va suposar la seva presència a la Ponència sobre la reforma de l'Estatut, es dedica a propagar la interessada idea que "l'Estatut no interessa a ningú", que "la gent està farta i no parla de l'Estatut sinó dels problemes reals com l'immigració, la vivenda o les deslocalitzacions" (Senyors, la gent no parla del Codi Penal però demana civisme i seguretat a les seves ciutats, tampoc parla de Llei d'Estrangeria i preocupa la immigració o del Codi Civil o de la Llei Hipotecària i en canvi parla del preu de la vivenda, per posar alguns exemples). La última declaració del diputat vilanoví ha estat recollida per Catalunya Ràdio aquest mateix matí. Piqué, curt i ras, ha afirmat que "el projecte de nou Estatut de Catalunya és com el Pla Ibarretxe" i li pronostica la mateixa sort, és a dir ser rebutjat a les Corts espanyoles. No cal ser politòleg per comprendre que aquest és el darrer pas cap a la posició del PP respecte a Catalunya i la seva ambició de reforma de l'autogovern i el finançament: negativa total a qualsevol pretensió. La sola menció o comparança amb el projecte del Lehendaki del govern d'Euskadi ja porta implícita, pels nacionalistes espanyols del Partit Popular, el més ferm rebuig i la total negativa a participar o a escoltar en allò que diem des de Catalunya. Els serveix de tabú, de barrera, tot i que els dos processos tinguin un objectiu similar amb processos diferents d'elaboració.
També diu que "No és legítim intentar reformar la Constitució a través de reformes estatutàries", per tant, Piqué assegura que les Corts o el Tribunal Constitucional l'aturaran. També greu error quan fins i tot Josep Lluís Carod-Rovira va afirmar després de l'entrevista amb Rodriguez Zapatero que la reforma de l'Estatut respectaria la Carta Magna assolint el màxim que aquesta permetés, que com qualsevol text legal té un ventall d'interpretacions. La Constitució no ha de ser tampoc l'eina que utilitzin els populars per barrar el pas a qualsevol tipus de reforma de l'autogovern de Catalunya, ja que ells no en tenen l'exclusiva en la interpretació, ni tampoc la tenen els sectors més espanyolistes i menys federalistes del PSOE.
Per si fos poc Piqué, per exemple a l'entrevista que li dedicava diumenge el diari La Vanguardia, fa seu el tradicional discurs de la malfiança cap als polítics "per què no s'ocupen dels problemes dels ciutadans" i altres tòpics. Si preocupar-se per un nou model de finançament que asseguri una sanitat amb menys llistes d'espera, més recursos per a benestar social, possibilitat de millors infraestructures, més capacitat d'inversió en educació i en R+D, etc. no és preocupar-se pels problemes de la gent que digui Josep Piqué quins són.
El consell que se li podria donar al President del PP de Catalunya seria que baixés de les altures on s'ha situat i es mollés. La política és embrutar-se, sembla que s'ha dit moltes vegades, doncs que participi en els processos oberts i no intenti donar consells, abrrogant-se el paper de "veu de la consciència" ja que a més aquest rol tampoc li assegura un gran rèdit electoral donat que té els diputats que té, pocs, al Parlament de Catalunya.

4 comentaris:

  1. Joan
    Tens raó. pensa que, en ralitat, vol treure partit al fet que el PP, al Parlament, hagi passat de ser el soci essencial de CiU a no comptar res ...aritmèticament. Cap de les possibilitats l'iclou com a soci de govern.
    Tampoc per l'Estatut, bo i que penso que seria bo que s'hi apuntés.
    Ara bé, si algú pretén que l'Estatut vagi més enllà dels límits constitucionals, aleshores sí que farà falta (la reforma de la Carta Magna precisa de majories més àmpiles...). Per això està tan content.

    ResponElimina
  2. Tens força raó en el que dius, Joan, tot i que penso que peques una mica d'ingenu (o potser és que ets una persona molt optimista) quan parles de l'Estatut. Jo, tot i no ser sospitòs de pertàner al PP, sóc dels que pensa que l'aprovació del nou Estatut la gent no la notarà pràcticament en res. El més important crec que és el tema del finançament, doncs si tenim més diners està clar que es podran fer més coses. El que passa és que s'obvia que el veritable problema de l'administració pública (en aquest cas la Generalitat, però això és extensible a les altres administracions) és que els diners públics que hi ha no s'optimitzen, es despilfarra molt (i això no és un tòpic, és la pura realitat) i no es prioritza degudament. Es destinen diners a coses absolutament accesòries (on penso que l'administració no hauria de posar ni un duro) quan les necessitats bàsiques (educació, sanitat, serveis socials, pensions) encara no estan satisfetes. Quan hi hagi prou diners per arreglar l'ensenyament públic, la sanitat pública, els serveis socials públics i el sistema públic de pensions llavors trobo bé que destinem diners a altres coses. Mentre això no passi, no. No sé, potser és una mica radical però és el que sempre he pensat. I creu-me, quan s'aprovi l'Estatut continuarem amb les mateixes llistes d'espera, els que hem patit les mancances de l'ensenyament públic veurem com els nostres fills les continuen patint, i d'aquí a uns anys (espero que molts) comencem a fer ús de la sanitat públic veurem també com està el pati... A veure si tornem a organitzar un sopar de bloggers i ho parlem tot amb més tranquil·litat, però la veritat, en això de l'Estatut sóc molt (i cada vegada més) escèptic i molt pessimista. Salut Joan!

    ResponElimina
  3. Very cool design! Useful information. Go on! » »

    ResponElimina
  4. Where did you find it? Interesting read »

    ResponElimina