31 d’agost 2005

Oh dolci baci, o languide carezze...!


Ahir vaig escoltar per enèssima vegada una de les meves òperes favorites, Tosca de Giacomo Puccini i vaig tornar a emocionar-me escoltant aquella meravellosa ària, potser la millor de totes, que porta per títol "E lucevan le stelle" i en la meva versió genialment interpreta el català Jaume Aragall.

"E lucevan le stelle,
e olezzava la terra
stridea l'uscio dell'orto,
e un passo sfiorava la rena.
Entrava ella, fragrante,
mi cadea fra le braccia.
Oh! dolci baci, o languide carezze,
mentr'io fremente le belle forme discogliea dai veli!
Svani per sempre il sogno mio d'amore...
L'ora e fuggita e muoio disperato!
E non ho amato mai tanto la vita!"
Per cert, dilluns el capítol d'aquesta setmana d'Efecte Mirall va estar dedicat a l'admiradíssima Núria Closa, la lleidatana més guapa de la televisió. La veritat és que va ser un autèntic plaer retrobar-nos amb aquesta noieta tan alegre, simpàtica i bonica. Núria t'estimem!

3 comentaris:

  1. Ets una caixa de sorpreses. Sorpreses agradables.
    Aixolot

    ResponElimina
  2. Sí, senyor. Ja pot ser pija, o escoltar-se un munt quan parla; però ahir va alegrar-nos al vespre a una pila de malalts de tele...

    ResponElimina
  3. jaja..sóc la Núria, sense voler he fet cap en aquest blog. Gràcies xls comentaris, són d'agraïr!!!
    Ja ha passat una eternitat... però la veritat és que va ser una experiència que mai oblidaré!

    Núria... Salutacions a tots

    ResponElimina