20 de setembre 2005

Apassionada

Ahir vaig gaudir molt amb la lectura de l'entrevista de la Contra de la Vanguardia (hi ha qui diu que aquesta darrera pàgina val ja l'euro que costa el diari) a la directora d'orquestra Inma Shara, una de les pioneres mundials en l'art de dirigir i deixeble de Zubin Metta.
Aquesta jove de 32 anys, basca (en realitat és diu Zarachaga de cognom) que ha dirigit al Teatre Real de Madrid i a Tel Aviv la Filarmònica d'Israel, és, a més d'un plaer visual per a l'orquestra i el públic, una veritable apassionada de la seva professió. Gaudeix del que fa i això es nota quan parla de la seva professió, que viu com quelcom màgic. Ser dona i directora d'orquestra no és gens fàcil en un món tant clàssic... Algunes opten per ser models dalt l'estrada de director, però ella ho té clar, no ho necessita...
En esto no es suficiente sólo con tener talento, ni siquiera mucho talento, hay que demostrarlo y tener suerte, pero yo no pienso ponerme nunca nada apretado ni escotado.
Té clar a més que el món de la música simfònica, clàssica o lírica no és en exclusiu per homes, ni per intèrprets ni per públics. Cal recordar que fa segles les veus femenines eren intepretades pels castrati i la dona tampoc no tenia lloc ni com a concertista ni com a actriu...
[...]Mozart o Brahms o cualquier compositor digno del nombre no escribía música para varones, sino para personas de todo sexo, raza, condición y época. Por eso los seguimos y seguiremos interpretando.
Però és quan parla de la seva tasca al capdavant de l'orquestra quan parla des de la passió, des de la vida, des dins de la música, val més llegir el que diu que intentar-ho interpretar...
Qué le dicen sus músicos? - Lo mejor que me han dicho es que les he hecho sentir una obra de nuevo como si no la hubieran oído nunca. [...] Lo más importante para mí es darle vida a la partitura y convertirla en emocionalmente activa. Por eso les puedo dirigir, porque les emociono. Me emociono y trato de transmitirlo a la orquesta, que compartirá su emoción con el público. Y cuando sucede es como si fuéramos dos cuerpos, pero un mismo corazón [...] Y cuando sucede, es mágico.

Magnífic, en un temps on tothom treballa en feines que no li agraden i estudia carreres que no el motiven, on tots ens queixem del que som i tenim, quan tots anem atabalats, sempre és bonic escoltar algú que gaudeix del seu esforç i a més és capaç d'expressar-ho amb poesia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada