03 de setembre 2005

Desitjant l'agost

Ahir vam gaudir d'una nit fantàstica de principis de setembre que vam començar demanant a crits que tornés l'agost. Amb bon temps encara, amb amics, sense important-nos si hi havia molta o poca gent, vam embogir amb la banda dels constantinenc més famosos. Ahir vaig anar al Concert dels Pets. He de confessar que sóc poc de concerts, exceptuant l'òpera, i que a n'en Gavaldà i cia els vaig descobrir ja grandet. Però és igual, un és fan, com català, per elecció i no per nissaga. Des de les que et fan ballar, com Tantes coses per fer, Mala cara o Silenci criminal, que vam saltar fins a tocar al cel, a les més intimistes i poètiques com Ulls de color mel, Vespre o S'ha acabat, que fins i tot et fan quedar un moment aturat per fer un viatge amb la ment cap a un racó o cap a una persona, totes ens van semblar tant extraordinàries com quan les vam sentir per primer cop... De vegades penso que hi ha una cançó per a cada moment de la nostra vida, que tota ella podria tenir banda sonora. Segur que molts moments de la nostra peripècia vital podria tenir com a fons una canço dels Pets.
Vam cantar les mítiques Jo vull ser rei, Pau o Bon dia com si la música ens sortís de dins i va acabar el concert deixant-nos un molt bon sabor de boca, desitjant que si no era possible que arribés l'Agost almenys que ens ho passessim tant bé com en aquest concert. Bravo!
AGOST

Descamisat Sisquet fa tard,
diu adéu a la colla.
L'han vacunat contra l'asfalt
en un poblet de costa
On d'amagat l'espera
darrera de l'església
mig tremolós
aquell petó
que tindrà gust a sal de mar
i a nitplena d'estrelles.

Un pel suat Cesc s'ha llevat
de fer la migdiada,
mentre al costat la dona
va desant rasclets i pales
i mirant com la nenar
ebossada d'arena
dorm al sofà
pensa que mai
tindrà millor moment
per anar a buscar
la parelleta

Que arribi l'agost
feixuc i mandrós
que ens fa recordar
la bellesa del temps
que passa a poc a poc.

Des del cafè el senyor Francesc
mira la gent com tomba
fent el tallat on fa tants anys
te un reservat a l'ombra
i quan la dona arriba
li acosta la cadira
del seu costati li estreny la ma
pensant que el mar és com la vid
aque no atura el ritme mai.

Que arribi l'agost
vital i enganxós
per treure'ns les presses
i recuperar la tendresa del mon.
Que arribi l'agost
feixuc i mandrós
que ens fa recordar
la bellesa del temps
que passa a poc a poc.

3 comentaris: