18 de setembre 2005

Deutschland: Merkel o Schöeder?

Avui és dia d'eleccions a la República Federal Alemanya i la cosa està prou disputada entre el canciller Schöeder que ha sortit des de l'última possició de la graella de sortida i la candidata Angela Merkel que tenia la pole position de la cursa electoral i surt amb l'arrogància de creure's ja canciller. A hores d'ara els colegis electorals ja s'han tancat. Els sondejos indiquen una victòria d'Angela Merkel i el seu partit el CDU-CSU per un 34% seguida per Gerhard Schöder amb el 32%. Els partits petits: Liberals, Verds i Comunistes decidiran. Schöeder va guanyar per primer cop deixant enrrera els anys d'hegemonia cristiano-democràta de Helmut Kohl. Alemanya s'havia unificat territorialment però no s'havia homogenitzat econòmica i socialment. Després de l'alegria del retobrament vindria l'amargor i aquesta era una de les curses que havia de guanyar el pilot-canciller. El seu matrimoni amb Joschka Fischer va suposar una mostra del perfil d'esquerres del govern però a més va suposar un bany de pragmatisme pels Verds fet que els havia de permetre regir la crisi de l'estat del benestar alemany. Va tornar a posar Alemanya com a agent de la política internacional, reconcialant-la amb el seu passat, i enviant tropes a l'exterior en missio de pau per primera vegada a la història des de la II Guerra Mundial. També va ser el canciller del retorn a Berlín. La política exterior es va basar en el manteniment de l'amistat amb els Estats Units, aprofundint l'aliança amb França i acostant-se a Rússia. Al final del seu primer mandat va anar perdent soport i tothom pronosticava una derrota davant del candidat de la CDU-CSU, el bavarès Edmund Stoiber. El convenciment de que ho tenia tot guanyat va fer que el candidat de centre-dreta es quedés amb el vestit tradicional del seu país, descansant, mentre la resta d'Alemanya s'annegava d'aigua per culpa de les inundacions de l'estiu del 2002. El canciller va mostra determinació, convenciment del càrrec de servei que ocupa, proximitat i evidentment dosis de populisme i les botes d'aigua utilitzades en les seves visites a les zones innundades li van donar altre cop el triomf. La gent va recuperar la il·lusió en el líder socialdemocràta. I Schöeder va dir que no a Bush en la guerra a l'Irak i va connectar amb àmplies capes de la societat del seu país i d'Europa, alhora que refredava la tradicional amistat amb els EUA i s'alineava un cop més amb París i Moscou. Però quan va dir que davant de la greu crisi del model alemany, de les xifres inflacionàries, de l'augment de l'atur s'havia de començar a reformar l'estat del benestar va posar en peu de guerra als sindicats i als treballadors, que no van compendre o no van voler comprendre que si allò no s'ajustava petaria en qualsevol moment. Les manifestacions i desencisos creixien i els socialdemòcrates convençuts que només es podia tornar al primer lloc de la recta de sortida de l'economia mundial retallant la despesa pública i afavorint el creixement. Després de perdre en un dels seus feus tradicionals, Renània-Westfàlia, Schöeder va decidir convocar eleccions anticipades... en un país que la Constitució no ho permet. La República de Weimar va tenir un trist infortuni i una gran inestabilitat i per evitar una situació com aquella es van obviar mecanismes que no permetessin un govern central fort. L'única solució era "perdre" una moció de confiància, i per tant sotmetre's a la confìànça d'uns diputats que ell volia que no li en tinguessin. Els seus propis diputats van haver de votar contra ell. Després del plàcet del Tribunal Constitucional s'han pogut celebrar eleccions avui.

Schöerder manté el seu pla per aquesta cursa: manteniment de les polítiques ajustaments a l'estat del benestar per crèixer econòmicament i reducció de l'atur, retallar alguns aspectes, en política exterior es manté en les seves aliances i amb el desig de l'entrada de Turquia a la UE, com volen Bush i Blair. La seva rival, Angela Merkel proposa pitjar més fort d'accelerador de les reformes i les retallades. Algunes retallades massa dràstiques. Apujar els impostos sobre el consum (IVA) i retallar els impostos sobre la renda, a més d'un gir altlantista en política exterior. Els altres equips decidiran. Entre ells destaca l'encapçalat per Òskar Lafontaine, expresident del SPO, i avui candidat pel partit excomunista de la República Democràtica Alemanya,atiador de la demagògia esquerranosa contra Schöeder i possible causa de la seva derrota.
És terrible el destí del fins avui Canciller: pot perdre unes eleccions convocades per la crisis provocada pel seu pla de reformes econòmiques i socials davant d'una candidata que no només vol reformar sinó fer-ho molt més ràpid!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada