06 de setembre 2005

L'OPA


Ahir havent dinat, vaig sentir a un dels noticiaris de migdia que anunciàven la suspensió de la cotització de Gas Natural i Endesa, que feia pensar en la seva possible fusió. Més tard es va anunciar la presentació per part de Gas Natural d'una OPA hostil per la totalitat la elèctrica Endesa per 22.549 milions d'euros. Per a portar a terme aquesta operació, considerada hostil per no haver estat pactada amb l'elèctrica, Gas Natural ha pactat amb la principal competidora d'aquesta, Iberdrola la cessió d'actius.
Així doncs el grup català Gas Natural, de la qual la Caixa n'és el principal accionista, passaria a ser el tercer grup enèrgetic del món. La seu del grup es trobaria a Barcelona, mantenint subseu a Madrid.
Avui mateix un somrient Salvador Gavarró, president de Gas Natural, ha explicat a la premsa els detalls de l'operació que segons les seves paraules "millora la competència i beneficia els consumidors i usuaris". Tothom parla del poder i la decisió de la Caixa, el grup encapçalat per Ricard Fornesa, Isidre Fainé i Antoni Brufau, president de Repsol i el primer pas cap a l'operació d'avui, i del seu creixement.
Ara només cal conèixer la valoració que fa de l'oferta d'adquisició l'empresa que seria adquirida, Endesa, però es factible afirmar que no s'hi oposarà.
Però i a Madrid que hi diuen? El Govern central ha dit a través del Ministre Montilla que no s'hi oposarà i tot fa pensar que el Consell Nacional de l'Energia no s'hi oposarà i per tant d'aquí a uns mesos es podrà tancar l'operació.
No podem oblidar, no obstant, què va passar fa uns anys es va produir una situació similar quan Gas Natural va presentar una OPA contra Iberdrola, l'elèctrica basca. Jo mateix vaig fer un treball sobre aquest cas per l'assignatura de Dret Econòmic amb Ramon García Bragado de professor. Per fer-lo vaig analitzar la Resolució del CNE de 30 d'abril de 2003 que va denegar l'autorització per portar a terme l'operació iniciada el 10 de març del mateix any. Llavors el Govern d'Aznar, tal com feu el mateix CNE, va mostrar-se totalment en contra d'aquesta operació de concentració energètica, invocant com a motius, i per resumir, riscos en el finançament de l’operació, temor a la reducció en inversió i la pràctica de la transferència de rentes, que en cas de problemes portaria a l’augment de les tarifes en depriment dels consumidors, la possibilitat d’una desenvolupament asimètric de la xarxa de gas natural i en els dubtes sobre la solvència de l’operació, a més de la impossibilitat d’imposar condicions per autoritzar l’operació. Els dos consellers catalans de l'organisme de control del mercat energètic van mostrar-s'hi en desacord i van emetre un vot particular en el que relatitzaven els riscos, feia una lectura oberta de la normativa i proposaven condicionar l'autorització en aquells punts més compromesos. A ningú se li va escapar que el rerafons d'aquesta posició era polític: es volia evitar a tota costa que un grup empresarial català adquirís una posició tant important en el panorama energètic espanyol i, que aquest, tingués la seva seu a Barcelona.
Per si algú, a més, en dubtava només cal fer un repàs als titulars dels principals diaris de l'òrbita popular o a les opinions dels conductors i tertulians de les cadenes de ràdio i televisió pròpers a la dreta. "Cada vez que encendamos la luz estaremos pagando a Cataluña". Només cal sentir al portanveu popular al Congrés Eduardo Zaplana o al mateix President del Partit Mariano Rajoy. Tots insisteixen en el tribut pagat pel Govern al Tripartit, barrejant política i interessos empresarials, desenterrant la mai prou usada idea del xantatge català. Algú volia més proves de que l'anterior intent fustrat va ser una maniobra política contra l'empresariat català?

4 comentaris:

  1. Molt ben explicat, Joan. Felicitats.

    ResponElimina
  2. Pensava escriure avui alguna cosa sobre el tema, però ja no cal, no podria superar el teu post. Ara aquesta gent del PP vindrà amb el conte que això són contraprestacions que Zapatero està pagant als "catalans", però vaja, a això ja estem acostumats. Si hi ha cap irregularitat, ja hi entraran els tribunals competents. O no?

    ResponElimina
  3. Fantàstic, Joan. Així s'escriu la història de les coses que realment compten.

    ResponElimina