08 de setembre 2005

Pasqual Maragall i el PSC


No cal que recordem que Pasqual Maragall i Mira és el President de la Generalitat de Catalunya, com tampoc cal tornar a repetir que és el President del Partit dels Socialistes de Catalunya. Ara bé a vegades Maragall, afortunadament, es situa per sobre del seu càrrec dins l'executiva socialista i és capaç d'actuar com a President. Així fou ahir, com comentàvem anteriorment, per exemple quan va embastar un primer acord sobre l'Estatut amb Artur Mas, Cap de l'oposició. Avui ha acudit a Palau Manuel de Madre, exalcadessa de Santa Coloma i actual presidenta del Grup Parlamentari Socialista al Parlament de Catalunya. La cita no ha estat tan trascendental com la d'ahir. Sembla que aquesta trobada ha aigüalitat, en cert forma igual que el dia, algunes de les esperances que ahir s'havien generat. De Madre per exemple ha sorprés tothom tornant a posar sobre la taula la inclusió a l'Estatut d'una nova Llei Electoral en base a la que el partit més votat seria el que obtindria més escons. Cal recordar que Convergència i Unió sempre s'hi ha oposat. A més, De Madre, ha demanat a CiU que assumeixi el dictàmen del Consell Consultiu íntegrament, fet que contrasta amb el principi d'acord al que van arribar Maragall i Mas en base al qual els punts declarats inconstitucionals per la mínima (4 vots favorables de 7) es renegociarien i s'hi buscarien noves solucions, a més de posar de manifest les renuncies i sacrifis del PSC en contrast amb l'actitud de CiU que, segons les seves paraules, "no s'ha mogut ni un milímetre". El President de la Generalitat per la seva banda, ha demanat "generositat" per aconseguir un acord al PSC, al partit que encapçalava a les darrreres eleccions.
No es la primera vegada que Pasqual Maragall va més enllà de la línia del seu partit per tal d'aconseguir superar les diferències entre els diferents grups i arribar a un gran acord de reforma de l'Estatut. Cal recordar per exemple la darrera trobada de líders polítics al Parlament, coneguda com "Miravet 2", on es comenta que en diverses ocasions Manuela de Madre va recordar a Maragall que el seu partit no estava d'acord en diversos punts defensats pel President. Fa pocs dies, també, Maragall presentava els punts irrenunciables de l'Estatut que ens certs aspectes anàven més enllà del discurs tradicional del PSC.
L'altre dia ho comentada la ploma afilada d'en Jordi Barbeta a La Vanguardia: Si Maragall aconsegueix que del Parlament de Catalunya surti aprovada per 90 diputats una proposta de nou Estatut, indefectiblement acabarà malament amb el seu partit, perquè necessàriament la proposta catalana només prosporarà si es situa a mig a mig camí entre el que defensa el PSC i el que planteja CiU, i això als socialistes catalans-no a Maragall- ja han dit dit no, no i mil vegades no, i per tant, això només seria possible mitjantçant un pacte pel seu compte del propi Maragall amb Artur Mas i Carod-Rovira que es donés a conèixer com a fet consumat.
Crec que Barbeta no va gaire desencaminat. Esperem que el President es posi per sobre de l'estricta pertinença a un partit.

2 comentaris: