15 de setembre 2005

Tornen

Teresa Rovira podrà recuperar els nombrosos llibres que porten l'ex-libris del seu pare, el polític i escriptor, Antoni Rovira i Virgili autor de "Els darrers dies de la Catalunya Republicana". Odina Capo tindrà els textos del Dr. Capo, el seu pare, un dels primers naturistes de Catalunya. Rosa Carrasco finalment llegirà la carta que el seu pare, el líder democratacristià Manuel Carrasco i Formiguera, li va escriure abans de ser afussellat a Burgos per Franco que l'apresà quan es dirigia a Euskadi com a representant de la Generalitat juntament amb tota la seva família, com recordava en un emocionant acte de la Comissió de la Dignitat a Mataró. Carles Fontseré podrà veure de nou els seus dibuixos d'abans de l'exili. Les entitats podran recòrrer la seva història recent i els partits polítics i sindicats reivindicar el seu paper durant l'època republicana. Els historiadors, d'ara i del futur, podran llegir les actes i documents de la Generalitat republicana.
Avui el Congrés dels Diputats ha aprovat el retorn definitiu a Catalunya dels Papers expoliats per l'exèrcit franquista i depositats a Salamanca. Hi han votat a favor tots els partits excepte el Partit Popular, i ha estat celebrat amb aplaudiments dels diputats catalans i dels membres de la Comissió de la Dignitat presents a la tribuna de convidats. Així doncs amb tres mesos de termini des de la publicació al BOE tornaran els documents robats a la Generalitat de Catalunya, a les entitats, partits polítics i sindicats catalans i a personalitats que, apart de patir represalies, mort o exili, van veure com els hi eren robats els seus llibres i documents.El camí ha estat molt llarg des de que als anys 7o van a Salamanca els primers joves historiadors catalans com Joan B. Culla o Borja de Riquer i se'n adonen del que hi ha. Després vindran anys en que la solució serà demanada per la Generalitat sense obtenir resposta fins que l'any 95 es veu possible el retorn amb Carme Alborch com a Ministra de Cultura. Llavors gent del seu propi partit com l'actual Ministre Caldera afirmen rotundament que "els papers hauran de passar per sobre el seu cadàver" i s'organitzen grans mogudes a Salamanca on el literat Torrente Ballester justifica la presència dels documents "como derecho de conquista". Les pressions anticatalanes i la victòria del PP fan que aquella primera voluntat de l'executiu quedi enterrada, però és llavors quan la demanda passa a la societat civil que s'organitza. Els partits polítics catalans esperonats per la reivindació per part de molts catalans que senten com a cosa pròpia que els documents que escriuen el seu passat es trobin segrestats, deu anys després d'aquell primer intent, voten el definitiu retorn a través d'una llei, la garantia d'un retorn innapelable. Cal homenatjar i reconèixer la gran tasca de la Comissió de la Dignitat, amb gent com en Toni Strubell, en Josep Cruanyes, en Carles Fontseré, etc.., que des de anys ha treballat incansablement per reparar aquesta injustícia històrica. No obstant tal com ells assenyalen la dignitat no serà completa fins que no siguin retornats els papers dels Ajuntaments i del País Valencià que hauran d'esperar a la futura "llei de memòria històrica". Per fi, tot i les dificultats, avancem cap a un país més just i més digne on es reconeixen els crims i es reparen les injustícies. Primer vindran els primers papers, després esperarem fins que tots els papers robats siguin retornats, perquè no és bo permetuar més anys un delicte.

1 comentari: