30 d’octubre 2005

Antisemitisme

Ahir vam poder llegir la nefasta notícia que una colla de "lluitadors, defensors del poble palestí" van impedir que l'exministre israelià i exambaixador a l'Estat espanyol, Slhomo Ben Ami, impartís una conferència emmarcada dins dels actes dels Premis Octubre. Una conferència on Ben Ami volia exposar la seva tesi que la solució al conflicte d'Orient Proper només es pot solucionar amb l'activitat de la comunitat internacional, que no es només cosa de dos, i que si s'hagués fet a Barcelona segurament m'hauria interessat assistir. Una conferència que no es va poder celebrar.
Algú va creure que tenia més dret que algú altre a parlar. A crits, a cops, van voler defensar un poble a costa d'injuriar-ne un altre.
Sobre el conflicte Israel-Palestina sempre he cregut en dos Estats, que no cal que s'estimin però que han de coexistir i respectar-se. No m'he posat en cap bàndol que no sigui el d'aquells que busquen solucions pacífiques i racionals per acabar amb un dels més dolorosos traumes de la Humanitat. Ara bé, des de fa un temps, persones de suposada esquerra, totalment desinformats i uniformats amb els tradicional mocador palestí, sense cap visió crítica ni reflexió raonada, es dediquen a defensar a qualsevol preu al poble palestí i a odiar amb la mateixa intensitat al poble israelià. Aquest odi a Israel, que podria ser una crítica a les decisions del seu govern, sovint es transforma en odi a un poble, a una determinada fe religiosa, tradició milenària o ciutadania en general. Jo no voldria ser odiat per les decisions del govern de torn, del qual en moltes ocasions puc haver discrepat i fins i tot manifestant-me, criticant-lo, escribint, protestant... com molts ciutadans d'Israel que no comparteixen les decisions dels seu govern quan oprimeix, quan deté, quan tortura a palestins innocents. Jo no estic amb el del tanc que impedeix al pagés anar al seu tros o a la mare anar a la botiga, però tampoc amb el del cinturò explosiu que mata al treballador que va a l'oficina o a l'estudiant que va a la universitat en un autobús.
D'encà de molt temps l'antisemistisme, exprés o incovert, ha estat una ideologia de mases. A Catalunya precisament tenim el trist "honor" de ser un dels primers paisos on es generalitzen els progroms contra els jueus. Serà l'any 1391 (Un segle abans de l'expulsió dels jueus i musulmans per part dels Reis Catòlics). Els jueus catalans seràn foragits i en casos fins assassinats. Després vindrà l'expulsió dels jueus de tota la Corona. Segles després els progroms de Rússia, l'Affair Dreyfus, l'Holocaust, la "conjura judeo-masónica".... Avui és l'agressió verbal i intent de física d'Shlomo Ben Ami.
Tampoc cal que recordi el paper trascendental que va tenir Ben Ami en un moment en que es va fregar amb les puntes dels dits la pau. Va ser ministre d'Afers Exteriors d'Ehud Barak i participant en els infructuosos acords de Pau impulsats per l'expresident Clinton.
Com a democràta, com ciutadà, com a amic de la resta de la humanitat, no puc tolerar que s'odiï a un poble, que es vulnerin els drets d'una persona i que es lluiti per uns odiant els altres.

2 comentaris:

  1. Culla i Villatoro són del poc que ens queda en matèria d'anti-antisemitisme.

    ResponElimina
  2. I sovint hi estic d'acord.
    Gràcies per les visites.

    ResponElimina