04 d’octubre 2005

L'article 2 de la Constitució


"La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols i reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles."

Aquests dies hem sentit fins a l'extenuació repetir aquestes paraules, un article de la Constitució espanyola de 1978 que molta gent no va poder ni votar ni triar als representants del poble que la van elaborar. Perquè no es pot canviar aquest article, o si més no fer-ne una lectura oberta. Espanya és, com diu el President Maragall, una nació de nacions... Perquè algú pot definir clarament la diferència entre les nacionalitats i les nacions? L'estat plurinacional que hauria de ser Espanya no es troba a la Constitució? La Constitució no és interpretable i suficientment àmplia? O s'ha convertit en un obstacle insalvable pels legítims desitjos i aspiracions d'un poble?
Ara ens surten tots els estaments de la pàtria comuna i indivisa: el Cap de l'Estat, el President del Tribunal Suprem, el Cap de l'Estat Major de la Defensa, diveros Presidents d'altres CCAA...
I el PSOE dient-nos que de moment falta molta tisora constitucional... No nego que a Madrid s'ha d'acabar de polir algun aspecte, però algú dubta de la voluntat de constitucionalitat del text aprovat divendres al Parlament? Cal recordar que el Consell Consultiu va fer-ne unes consideracions adoptades pels partits per ajustar-ne la constitucionalitat, que el text i elaborat en un parlament democràtic, ve avalat per una majoria del 90% de la cambra.
Per altra banda, trobo a faltar el caliu, l'escalfor o el suport dels federalistes de l'Estat. L'ànima federal del Partit Socialista no se si existes. Sembla que es confirma, que fora de Catalunya, són 4. Volem sentir al President Touriño, al President Iglesias (que primer va saludar el text i després el van fer criticar-lo), a Francesc Antich, Patxi López... Perquè criden tan Ibarra, Bono, Chaves...?
No hem de caure en la provocació dels que ens volen dividir. No hem de deixar que ens barallin, no hem de donar-los la satisfacció de dividir-nos. No hem d'escoltar-los. Tots junts hem de defensar la gran tasca del Parlament de Catalunya, i aconseguir aprovar definitavament l'Estatut que volem els catalans, i que ens ha de servir per entendre'ns amb Espanya. Tots ens hi juguem molt, alguns fins i tot la seva paraula.

10 comentaris:

  1. Hey, I was searching blogs, and came onto yours, and I like it. I kinda landed here on accident while searching for something esle, but nice blog.. I got you bookmarked.

    If you got time , go visit my site, it´s about penis enlargement. It pretty much covers penis enlargement and other similar topics available.

    ResponElimina
  2. Els barons ja deuen ser clients de la pàgina anterior i amb el "penis enlargementat" ens aniran donant..

    ResponElimina
  3. Jaja, turrai anava a borrar-lo però és prou bo el joc entre el seu i el teu comentari. Gràcies pel bon humor!

    ResponElimina
  4. Joan
    Dues coses:
    - Aquest article de la Constitució (recordo com el defensa Solé Tura) és un resum/síntesi de les dues concepcions d'Espanya, la reconciliació de les quals funda el període constitucional. D'alguna manera, ve a dir que hi cabem tots, units i diferents.
    - Respecte a la fase d'ara, no ens equivoquéssim pas d'enemics ni d'aliats...

    ResponElimina
  5. El problema el tenim amb els qui ens intenten dividir o enfrontar a cops d'article 2 de la CE, els qui només agafen una de concepció d'estat, els qui mai han pensat una altra de diferent de l'eterna. Sabem qui són els que no ens volen ni escoltar i ells saben també qui són els seus aliats. Continuo demanat unitat...

    ResponElimina
  6. "Com tothom sap que la reforma d’un Estatut no pot instar una reforma constitucional ni, encara menys, fer que se’n dedueixi una de forma subreptícia. Precisament per evitar tot dubte al respecte, el projecte de nou Estatut va ser sotmès al Dictamen del Consell Consultiu de la Generalitat, les recomanacions del qual han estat incorporades al text definitiu."

    Miquel Iceta a http://www.iceta.org/2005/10/ara-va-de-bo.htm

    Jo crec que només ho volen tocar per una qüestió testosterònica. Volen demostrar qui mana. El millor és dir Amén i que l'11 de setembre de l'any que ve en Joan Manuel Serrat i la Mayte Martin recitin el Sí, bwana amb plomes i taparrabos.


    Gran Cabdill Seattle

    ResponElimina
  7. Collons Safont! quin gran canvi de tema....
    Aixolot

    ResponElimina
  8. Felicitats per la teva elecció com a conseller nacional d'ERC. Veig que, quan s'hi posen, els teus companys prenen bones decisions!! :)

    ResponElimina
  9. enhorabona per la teva elecció com a conseller...
    m'alegra haver-hi participat i sé que faràs (fareu) una bona feina

    bona feina, safont

    ResponElimina
  10. Gràcies mar per les teves paraules, espero complir amb el que espereu de mi. A la vostra disposició!

    Joan

    ResponElimina