27 d’octubre 2005

Llegint a Prat de la Riba

Aquests dies, després de llegir sobre la història del moviment polític catalanista de la mà d'en Joan Ridao i les possibles solucions als debats oberts (Les contradiccions del catalanisme. L'esfera dels llibres. Barcelona 2005) i veure cap a on va el nacionalisme gràcies a l'Albert Sáez (El futur del nacionalisme. Columna. Barcelona 2005) he decidit recular en la història i veure i beure d'on venim. He començat a llegir "La Nacionalitat catalana (1906)" d'Enric Prat de la Riba, polític, periodista i advocat, teòric primerenc del nacionalisme català, participant a les Bases de Manresa, va presidir la Diputació de Barcelona i va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya.
L'any 1906 Prat de la Riba escriu:
"Si ser pàtria, si ser nació era tenir una llengua, una concepció jurídica, un sentit de l'art propis, si era era tenir esperit, caràcter, pensaments nacionals, l'existència de la nació era un fet natural com l'existència d'un home, independent dels drets que li fossen reconeguts [...] La nació era nació encara que les lleis la tinguessin subjecta, com l'esclau romà, una altra nació, a la nació oficial, la nació privilegiada. L'home era home, encara que per la llei no ho fos, la nació és nació encara que per llei no ho sia"
Han passat noranta nou anys i encara hi ha qui ho dubta....

5 comentaris:

  1. Tu què estàs estudiant? Ciències polítiques potser?
    Pnesa que Companys va trencar amb l'ideal d'en Prat, va fer l'oposat al que havia fet el president de la mancomunitat.

    ResponElimina
  2. Que té a veure el que estudii, Dret per si ho vols saber, amb els successos de la història?
    Tot just estic a Prat de la Riba, i em queda Almirall i Rovira i Virgili. Quan arribi a la Generalitat Republicana en parlem.

    ResponElimina
  3. best regards, nice info » »

    ResponElimina
  4. best regards, nice info »

    ResponElimina