Aquests dies he anat rebent, en diferents formes, de diferent gent, en diversos dies comentaris referents a l'atac enfurismat i terrible contra Catalunya i els catalans que han llançat els mitjans de comunicació més retrògrads i les personalitats més immobilistes de l'Estat. Ho hem comentat amb els amics de la Universitat, amb la família, amb els parents... No obstant aquesta reacció brutal prové de qui ja ens esperàvem, dels qui ja teniem en compte, però allò més precoupant és l'absència de caliu o comprensió dels qui se situen diametralment en contra d'aquests cridaners.
On són els intel·lectuals, artistes, escriptors, actors, professors espanyols, els progressistes, els liberals, els amics de Catalunya, els qui se solidartitzen amb tot, els qui signen manifestos, els qui fan manifestacions? On són els futurs premis Blanquerna? On són els defensors de les causes justes? Perquè quan s'insulta cada dia a més de 6.000.000 de persones no surt ningú per clamar justícia? Perquè no rebem el suport que rebrien altres col·lectius si se'l dirigís diàriament una pluja constant d'odi?
Trobo a faltar l'Espanya a la que esteniem la mà, a la que proposavem fer canvis per encaixar-nos en un Estat plurinacional. Com diu l'Oda a Espanya de l'avi Maragall: "On ets Espanya? no et veig enlloc? No sents la meva veu atronadora? No entents aquesta llengua que et parla entre perills?"
Per bé que avui hem sabut que Rodríguez Zapatero li ha dit a n'en Joan Puigcercós "tranquil, Joan, tranquil" i que té fins a 8 formes d'anomenar Catalunya a l'Estatut, que Ibarra ha estat contestat pel PSC, que el mateix PSC farà pedagogia de l'Estatut, que Maragall n'ha intentat fer assistint a la Desfilada de la "Fiesta Nacional", que Rubalcava recomana que abans de parlar llegeixin l'Estatut i tot un seguit de mostres de gestos que volen atemperar el clima color cendra del Madrid intransiguent i imperial, i que crec que finalment sortirà un Estatut, no puc deixar de dir que els catalans estan molt cansats, molt indignats i crispats amb el tracte rebut fins al moment. La COPE portanveu d'aquesta Espanya que odia, que blasma i que ataca feroçment, juntament amb Onda Cero i cia, el Mundo, l'ABC, la Razón i fins el progressista País, critiquen perquè saben que això que proposem és possible, saben que hi ha el 90% del Parlament a darrera de l'Estatut i que és un clam d'un poble. No ens poden acusar de poc suport, de ser un pla nacionalista, excloent o impossible. No tenim cap grup violent, no tenin cap clima de por. De sobte els constitucionalistes apareixen sota les pedres. Qualsevol tertulià pot dictaminar si són 8, 21, 56 o la totalitat els articles inconstitucionals. No seria un cas d'intrusisme professional gairebé? Tants periodistes han llegit l'Estatut a la llum de la Constitució? Els hem de fer cas als qui desde tribunes, debats televisats, tertúlies o espais als diaris ens volen convèncer que som separatistes, illetrats, lladres, insolidaris, il·lusos, bandarres, caragirats, irresponsables, malcriats, antiespanyols... Els catalans necessitem que s'abordi el debat de l'Estatut amb serenor i acord, amb diàleg però amb la fermesa i unitat dels nostres líders. Esperem que Zapatero tingui més en compte la seva paraula i voluntat que les previsions de baixada de vots o popularitat. Zapatero ha de demostrar que creu en una Espanya plurinacional i plurilingüística, per sobre dels qui dins del seu partit malden en contra. Si aprova un bon Estatut serà recordat a Catalunya com un reformista capaç d'entendre el país. Si pel contrari l'Estatut es converteix en innaprobable i bàrbarament capgirat, a Catalunya tothom quedarà molt descontent. La gent es radicalitzarà i el clima no serà el d'aquell oasi que a alguns tan molesta. Està a les seves mans, sr. President del Govern.
A Zapatero li demano valentia, paraula decisió.
Als líders catalans unitat i fermesa
Als espanyols liberals i progresistes, als qui ens poden compendre, els demano suport i estima
I als qui odien, als qui insulten, als qui no respecten, als qui demostren cada dia la seva catalonofòbia els recordo, com sovint faig quan els llegeixo o escolto, qui fou Julius Streicher.

Sí, sí, Joan, ben d'acord amb tot això que reclames. Però me n'hi falta una de relamació: que aquí fem l'esforç també de negociar i ens estalviem estirabots que no fan més que retroalimentar la caverna d'allà. Perquè llastimosament també hi ha una Catalunya de pell molt fina, molt previsible, molt disposada a odiar també, a ser sempre víctima, molt disposada a seguir el joc dels extrems. Per exemple aquesta: http://www.boicatejam.org/index.html, o la portada de la "Jungla" de El Punt com deia en Puigverd, o la primera notícia en portada d'avui a e-noticies quan diuen "tots contra l'estatut" però després queda clar que es refereixen a un acte minoritari celebrat per quatre sumbats a Montjuïc..
ResponEliminaD' acord amb el que dius.
ResponEliminaEn relació amb en Cesc, els estirabots d' aquí ,que hi són com esmenta, no poden comparar-se amb volum , intensitat, força,..dels que en aquest moment venen de la Meseta.
Esperem s'apaivaguin els crits i començi la paraula tranquil.la.
Els polítics tenen un repte molt important a les seves mans.
Esperem estiguin a l'alçada.
Joaquim, d'acord amb el que dius i agraït que em facis un comentari.
ResponEliminaJoan
ResponEliminaHaurem d'anar destriant entre tots el gra de la palla. Hauríem de distingir les qüestions emocionals de les polítiques, encara que és veritat que en aquests moments el nacionalisme espanyol,i també una part del sobiranisme català, ho vol barrejar tot. Quan es calmin les aigües es veuran posicions més matisades, i serà l'hora de prendre compromisos...
Joan,
ResponEliminaM'has pres la idea de l'article! Se'ns dubte no ho hagués dit millor que tu, felicitats! On són ara tots aquells Sabina, Ismael Serrano, Javier Bardem, Serrat, Almodóvar, Amenábar... i tants i tants d'altres que surten a dir coses per a qualsevol causa injusta, i ara no obren boca? Realment, queden pocs valents i poca solidaritat, i molta por de perdre vendes o popularitat.
vete a tomar por saco indepedentista de mXXXX.
ResponEliminaMira que llegas a ser ignorante