25 d’octubre 2005

Ramon Reixach, el meu mestre

Avui el meu amic i mestre Ramon Reixach ha guanyat la 47a edició del Premi Iluro de monografia històrica amb un treball que porta per títol "Els pares de la república. Una cultura política de la Catalunya Urbana Moderna. Mataró (s. XV-XVIII)".
Precisament aquest any podia perfectament assistir a l'entrega i em venia de gust sentir a Borja de Riquer que parlaria sobre la faceta empresarial del polític Francesc Cambó. No en sabia res. M'he trobat en Reixach a la sala i hi estat parlant, fins i tot ens hem assegut junts. Li he fet broma sobre quan el guanyaria i ell m'ha contestat la broma dient-me que esperava que li donés jo algún dia. Com veieu ni la més remota idea. Llavors quan han llegit els títols dels treballs el darrer, precisament el seu, m'ha semblat que parlava de l'època que ell ha estudiat. Anava a dir-li "mira precisament és de l'època..." quan han dit el seu nom! M'ha fet moltíssima il·lusió. Increïble. Cada dia no donen un premi tan important a una persona que t'ha marcat tan com en Ramon. Sempre hi ha un professor durant l'època escolar o universitària que et marca, i per a mi aquest és en Ramon. Estic orgullós de haver-ne estat alumne. Ell va ser el meu professor d'Economia al GEM, ens hi vam conèixer i em va oferir de col·laborar al Full de Mataró, el setmanari que havia tirat endavant juntament amb en Joan Salicrú, un altre exalumne seu. Allà hi vaig fer amics, en Ramon Radó i el mateix Joan Salicrú i va ser una escola de debat i de pensament. A n'en Ramon Reixach el vaig conèixer en una època un pel idiota de la vida, l'adolescència, i em va perpetre obrir els ulls cap al món del debat, de la política, l'economia, la vida més enllà d'aquesta època de trivialitats. Diguessim que em va ajudar treure l'aigua clara d'algunes que coses que ja duia dins meu. És evident que tenim punts de vista diferents en molts temes, en d'altres no. Avui mateix li deia que "treien alguns temes en d'altres teniem un camí comú". Ens hem apassionat, ens hem emocionat, ens hem barallat, hem cridat, hem rigut.
La veritat és que molt del que sé li dec, molt del que sabré espero continuar devent-li. Ens queden molts debats, ens queden moltes paraules!
Felicitats Ramon!

2 comentaris:

  1. Comentari d'un alumne agraït, i que ha més ha aconseguit del seu professor no tan sols els seus ensenyaments, sinó la seva amistat i reconeixement. Actualment, no se'n deuen donar gaires de cassos com aquest, i per tant, és meritori el teu comentari envers el que va ser el teu mestre.
    Salutacions - Marta Teixidó

    ResponElimina