22 de novembre 2005

Un record per Ernest Lluch

Avui fa cinc anys que el meu pare em va llevar a les 7 del matí amb la notícia que ETA havia assassinat a Ernest Lluch, exministre, economista, articulista, savi i barcelonista de pro. Recordo que a casa tots vam quedar commocionats. A l'Ernest Lluch estavem acostumats a veure'l en múltiples debats i articles periodístics, fossin sobre política, economia, història o el Barça. Tot el dia vaig estar entristit, havien matat una persona interessantíssima, apassionant, però propera i entranyable. Vaig llegir tots els diaris que van arribar a les meves mans. Era incomprensible que hagués estat assassinat. Vaig veure un especialment trist programa de "la Columna" que presentava en aquell moment la Júlia Otero, exclusivament dedicat a l'assassinat.
Demà farà també cinc anys de la multitudinària manifestació de comdemna i repulsa per l'assassinat de Lluch, a la que vaig acudir amb el meu pare, i on es va clamar pel diàleg, pel diàleg en el que creia l'Ernest Lluch per acabar amb la violència que l'havia assassinat. Va ser la nit que una valenta Gemma Nierga va clamar el que molts pensàvem, que l'únic final seria un final negociat.
Quins moments més apassionants que hauria viscut l'Ernest Lluch en aquest moments, en ple debat de l'Estatut, en una situació de negociació per afrontar el final de la violència al País Basc, en un moment de joia pel Barça... i com hauriem gaudit de les seves opinions sobre aquests temes...

2 comentaris:

  1. Aquesta última reflexió que fas també l'he feta moltes vegades: que útil seria poder escoltar encara una veu tan assenyada com la d'Ernest Lluch en el context polític actual. També recordo la tristesa i la ràbia al saber que l'havien assassinat.Molta gent ho recorda. Recomano el darrer llibre que és un recull dels seus últims articles.

    ResponElimina