11 de desembre 2005

Ahir m'ho vaig passar molt bé!

Feia massa temps que estava aborrit. Molt de temps que només parlava de política i molt poc de temes intrascendents. Feia temps que no sortia, transgredint el deure de fer bondat en època d'exàmens, i aquest sopar d'ahir bé s'ho mereixia. Vam parlar, vam cridar, vam cantar (comprovant que canto fatal) i vam riure molt. Sí, vam parlar una mica de política, de l'etern tema, però tot en un to de broma i bon rollo, tot i que hi havia gent de diferents sensibilitats, fins i tot gent que està farta de les nostres converses monotemàtiques... Van sonar amb Xamat a la guitarra de Bruce Sprinsteen a Lluís Llach, dels Pets al meu Avi... Vam tenir a taula més ampolles de vi que comensals i ens vam em beure el necessari. Hi erem tots, potser faltava gent, però tothom va viure el sopar coorganitzat per Salicrú i Amat, per commemorar el quart de segle d'en Francesc com una gran festa. Com quelcom a repetir. Jo ja et tinc ganes.. Quan en fem el proper?
Jo, ahir, m'ho vaig passar molt bé, a més inesperadament, quan feia molt de temps que ningú m'ho deia, de sobte, algú em va dir que estava molt guapo... I em va fer feliç!


El pessebre - 1

El vell Silvestre, cec de fa molts anys i el seu pigall, en Bernat, caminen decididament. La vida sense veure-hi, la vida com a ajuda del qui no hi veu, la vida com a ulls. L'experiència indefensa i la joventut que guia. Surten del poble, caminen cap a la cova de les afores del seu poble de Betlem. Ni la seva edat ni la seva invidència impediran a n'en Silvestre, viure l'esdeveniment més trascendental del seu temps, ser-hi, sentir-ho. En Bernat li ho explicaré tot.

Una mostra de col·laboració i d'ajuda a l'indefens, al qui recereix la nostra compasió, al qui requereix del nostre temps... Com molts voluntaris del nostre temps, en Silvestre, necessita l'ajuda de l'altre, necessita dels ulls i el braç d'en Bernat, però en Bernat també necessita al vell, del qui aprén, del qui pot escoltar l'experiència d'una vida.

1 comentari: