22 de desembre 2005

Dammi tu forza, o cielo!

Fa pocs dies em vaig comprar un dels millors discos d'òpera que tinc. La nova versió de la cèlebre obra de Giuseppe Verdi "La Traviata", basada en la Dama de les Camèlies d'Alexandre Dumas fill, que es va estrenar a Salzburg el darrer agost.
La meravellosa Violeta Valery que interptreta la bella Anna Netrebko i el magnífic Alfredo Germont del gran Rolando Villazón dirigits per Carlo Rizzi al capdavant de la Filharmònica de Viena, suposen ja per si un gran atractiu però a més l'audició et transporta, si tanques els ulls, als llits cortesans on l'amor viu a contrarellotge i la passió s'acaba amb el drama, als salons on la joia passatgera tapa la sang de la malaltia, on l'amor apassionat és una forma de mantenir-se viu, on un pare emprén la recerca del fill pròdig que ha fugit de la casa familiar, on la impertorbable mort camí, on conviuen la bellesa i la tísis, el xampany i les carícies, on rellotge volta inaturable... i on la Valery exclama, entre suspirs, "Dammi tu forza, o cielo!
Aquesta versió de la Traviata consagra a la nova generació d'interprets. Joves, guapos i famosos, Netrebko i Villazón formen una parella artística excepcional, apassionada, que trepitja fort i que recull ovacions al seu pas jubilant a tota una generació de mestres que sembla que ja no tenen res a ensenyar al nou star system, a les noves fornades de divos.
El pessebre - 6
En Joaquim i la Margarida porten el seu petit fillet Lluc cap a la cova de les afores de Betlem, el poblet on viuen i d'on ha estat sempre la seva família, on ha nascut el petit Jesuset, un nen com ell. Podien haver deixat el petitó amb l'àvia, amb la germana de la Margarida, amb la tia d'en Joaquim... però no, van decidir que ell havia de ser partícep d'aquest magnífic fet que marcaria el seu poble i el seu temps. Després li ho podrien explicar, que hi van anar, que ell hi va ser, que ell també hi era. A més el seu poble! Que mai hi passava res!
Hi ha moltes coses que els fills podem fer amb els pares o els pares poden fer amb nosaltres, els fills: visitar llocs interessants, viatjar, parlar, aprendre coses, ensenyar-ne, riure,... o fer el pessebre.

5 comentaris:

  1. AQUEST ÉS UN MISSATGE PER SER ESBORRAT IMMEDIATAMENT:

    Joan, fa temps que segueixo el teu blog i el trobo molt interessant: te'n felicito!

    He provat d'escriure't això en provat però el mail que he trobat teu deu ser de l'any de la picor i ja no dunciona però vaja, com que ja he posat a dalt que l'has d'esborrar...
    Mira, per exemple, a la filHarmònica d'avui t'hi falta la "H" que et sobra als orfes i orfelinats de l'article den Ceaucescu. És que és una llàstima que et facin mal els ulls mentre llegeixes, no trobes?

    Que passis molt bones festes i potser m'apuntaré a visitar el teu pessebre.

    ResponElimina
  2. Gràcies per les observacions. La nocturnitat dóna aquests problemes... Gràcies també per les felicitacions!
    Per cert, qui ets?

    ResponElimina
  3. Where did you find it? Interesting read » » »

    ResponElimina