12 de desembre 2005

D'Orient

Líban, el cedre del mediterrani


Avui ens sorpreniem en tornar a llegir una tràgica notícia del petit país del cedre. El mateix dia que l'informe de les Nacions Unides sobre l'assassinat de l'exprimer ministre Hariri confirmava la participació de sirians i libanesos prosirians, era el periodista i polític antisirià Gibran Tueni el qui era assassinat a un barri cristià de Beirut. L'assassinat de Hariri, un polític milionari que havia participat en la reconstrucció del país i s'havia posicionat en contra de la tutela siriana del Líban va desencadenar una onada de protestes, el que es va conèixer com "la primavera de Beirut", que va tenir com a èxit la sortida del país de 15.000 efectius de l'exèrcit de Síria. Aquest assassinat només fa que evidenciar la crueltat d'aquesta ocupació incoberta, ja que al país encara queden membres dels serveis secrets del President Al Assad, l'oftalmòleg president de Síria, hereu del seu pare. El petit Líban, víctima sense voler-ho de la crisis d'Orient, víctima del foc creuat i equilibrista entre dues comunitats diferenciada entre cristians i musulmans. El seu sistema constitucional estableix un règim on el Cap de l'Estat és cristià maronita, el Primer Ministre musulmà sunnita i el el President del Parlament musulmà xíita. Les famílies i tribus del país són els seus partits, els seus caps els seus líders polítics, els Jumblat, els Gemaiel, etc...
Ara bé, en aquella primavera de Beirut i en totes les primaveres que veurem properament per desempallegar-se d'una vegada i per totes de la bota siriana, la bandera del cedre, la bandera de la Suïssa d'Orient, la vermella amb el frondós arbre, voleia per sobre de libanesos de totes les comunitats, de totes les tribus, de cristians maronites, musulmans, drusos que somnien veure el seu país no només lliure, sinó realment democràtic. Ells són l'esperança d'Orient, ells són el futur d'Orient, el petit Líban.

El pessebre - 2

I el futur també cavalga sobre el llom d'un mandrós ase per les terres de Judà. Jaume porta el seu petit fill perquè també vegi l'esdeveniment determinant, el futur que neix a la cova de Betlem. El petit Albert, el nen que gaudeix dalt del manso animal de tir, potser no recordarà gaire el que visqué, però se sentirà una persona especial, qual li expliquin que va poder participar en un gran moment. Potser li agafa massa aviat, com molts nosaltres recordem d'oïdes fets que s'esdevingueren en el llindar de la nostra infància però que ens determinen el futur, potser és massa jove per poder tenir un record nítid però això no li resta protagonisme, això no li treu que hagi sigut, també, un protagonista.
I la vella olivera, retorçada i amplia, serena i pausada, s'ho mira i dóna ombra al pare i al fill, els dóna repós, els dóna l'atura necessària per prendre forces i seguir caminant.

3 comentaris:

  1. Great work!
    [url=http://feolgcwj.com/dert/fkti.html]My homepage[/url] | [url=http://avfekfwz.com/ufoy/hlac.html]Cool site[/url]

    ResponElimina
  2. Well done!
    http://feolgcwj.com/dert/fkti.html | http://mrvqeirz.com/nrkg/ctco.html

    ResponElimina