18 de desembre 2005

En defensa del pessebre: tradició catalana, tradició mediterrània

Com heu vist aquests dies estic oferint unes imatges del pessebre de casa, al qual us convido a visitar (aviseu-me abans, sisplau). Jo sempre he vist el pessebre a casa, els meus pares ja el feien abans de que jo naixés i desde petit ajudava al meu pare a fer-lo. Tinc fotos de petit fent el pessebre i avui, com sempre, a casa continua sent una de les activitats familiars més esperades i una de les que fem el meu pare i jo, plegats.
L'altre dia, vaig veure a capgros.com com algú critiquiva el fet que l'Ajuntament de Mataró, a instàncies de l'Alcalde Joan Antoni Baron, tingués un pessebre a la seva planta baixa construit per l'Associació de Pessebristes de Mataró. Els crítics, apel·laven al caràcter laïc de l'Estat i creient que era la condició de catòlic de l'Alcalde la que feien recuperar la tradició pessebrista a la Casa Gran.
No cal que digui que em sembla una bona notícia, de normalitat, de ciutat, de tradició que Mataró disposi, a banda de l'exquisita exposició que anualment ofereixen els Pessebristes de la ciutat, d'un pessebre de la ciutat.
El Pessebre és una de les tradicions més antigues del Nadal mediterrani, i per descomptat català. No es sobrer destacar que és prou significatiu que fou al mediterrani oriental, a Betlem de Judà, a la Palestina romana, on tingueren lloc els fetsd que recordem, el naixement de Jesús de Natzaret, fundador del cristianisme i pels creients Fill de Déu.
Es diu que fou a Greccio, a Itàlia, on Sant Francesc d'Assís i els seus seguidors construiren la Nit de Nadal de 1223 el primer pessebre del qual es té constància. Itàlia, doncs, fou el lloc on nasqué la tradició pessebrista i d'aquí s'escampà a la Penínsul·la Ibèrica (especialment la riba mediterrània, Múrcia i País Valencià, i Portugal). No seria fins al segle XVII quan arribaria a Catalunya. Ràpidament s'extengué com la costum més pròpia de celebració del Nadal, apareixent tota la iconografia pessebrística pròpia, i al segle XVIII grans escultors com Ramon Amadeu o el mataroní Damià Campeny tindrien dins la seva obra figures de pessebre. Ara bé és el segle XIX i el principi del XX els que culminaran tota aquesta evolució fins a situar el pessebre com el costum més propi del Nadal a casa nostra. Les grans escoles pessebrístes, els grans figuraires, les primeres entitats pessebristes, les grans tècniques daten d'aquesta època.
Avui dia, el pessebre, tot i la rivalitat amb altres motius nadalencs aliens en ocasions més freds i més senzills, manté tota la seva vigència com a element artístic, cultural, tradicional, popular, i sobretot familiar, ja que permet als pares i als fills realitzar una activitat d'habilitat creativa i artística de resultats sembre entranyables.
Pel que fa a les crítiques al fet nadalenc i al pessebre de retruc, només destacar l'anàlisi que es fa de la laïcitat de l'Estat. No es tracta d'ocultar tot pòsit religiós de la nostra cultura, no es tracta de tapar l'aspecte religiós que rau a la societat, no es tracta d'amagar les religions que es practiquen i se senten a casa nostra, no es tracta de ser fanàtics de la religió de l'ateïsme o l'agnosticisme ni ser el contrari de l'Estat confessional, l'Estat persecutor ni es tracta de negar qualsevol tradició d'origen religiós... Es tracta de conviure amb l'element religiós, que actualment ja és plural, es tracta de compendre el sentiment religiós de la societat i el no sentiment religiós dels que no creuen, es tracta de saber viure en una pluralitat de sensibilitats davant el fet religiós, davant les confessions diverses reconeixent les aportacions de totes i comprenent les pròpies, es tracta de compartir tradicions, es tracta de practicar-les i assumir-les amb origens i evolucions.
Respecte, coneixement, estima i no intolerància, ignorància i odi, davant del fet i la tradició religiosa. Les nostres festes són, algunes, d'origen religiós perquè tot poble ha tingut una tradició religiosa, i és innegable el cristianisme de la nostra tradició. Res no obstarà al futur, a assumir alguna festa religiosa aliena a la nostra tradició però present al nostre país. Crec que va ser a França on es va discutir la possible festivitat d'una festa musulmana i jueva. Només el futur ens dirà si és aquest el camí a seguir. El futur serà ric i serà viu si mantenim les tradicions i som oberts a les innovacions, però una i altra no es neguen sinó que es complementen.
De moment visquem les nostres festes amb alegria, amor, tendresa i fem el Pessebre!
El pessebre - 4


El món dels blogs és un vehicle de comunicació i de difusió d'idees, novetats, pensaments, reflexions i anècdotes. En el nostre món, on la comunicació ha evolucionat ràpidament, sense aturador, passant de la tardança en rebre les notícies i la incomunicació de les gents i els pobles a l'arribada en temps real de les novetats.
En Virgili i el vell Tomeu que amb el jove Feliu preparàven una escudella per fer passar el fred, aquells pastors que cuidaven els ramats d'ovelles al ras, que descansaven en una nit estrellada, van rebre una notícia extraordinària i tot i la distància, tot i la incomunicació dels munts. Un Àngel va triar els humils i els senzills per ser els primers receptors de la gran notícia del naixement del petit Jesús. L'Àngel se'ls adreça perquè comprenia que ells eren els qui mereixien la notícia i els qui mereixien ser els primers, els savis del sentit comú, els qui comprenien, els qui s'alegraven, els qui s'emocionàven. I després, gràcies al poder de la comunicació, van poder arribar a la cova, però això ja és una altra història...

2 comentaris: