10 de febrer 2006

Terra Santa: nous escenaris i incerteses*


No és cap secret que l’inapel·lable triomf de les llistes de Hamàs a les eleccions legislatives palestines del passat 25 de gener obre un nou escenari a l’etern conflicte entre Israel i Palestina, la petita part de la riba del mediterrani que, com els Balcans en paraules de Churchill, genera més història de la que és capaç d’assumir. La nova porta oberta, que fins fa pocs mesos, havia suposat la successió del difunt president Iàsser Arafat per part del moderat Abu Mazen (Mahmud Abbas) i el tarannà pragmàtic del primer ministre israelià Ariel Sharon i el nou partit Kadima que havia d’encapçalar a les properes eleccions legislatives, ha estat esquerdada per la victòria del grup islamista i el crític estat de salut del veterà polític hebreu, víctima d’un infart cerebral. Si això no era prou, al territori palestí la victòria de Hamàs, entesa com un càstig a l’endèmica corrupció i mala gestió de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP) i impulsada per l’acció assistencial dels islamistes, ha provocat més d’un enfrontament entre els derrotats militants i simpatitzants d’Al-Fatah -entre ells milers de policies que junt amb els 150.000 funcionaris de l’ANP temen restar sota el control del nou govern islamista i perdre els privilegis obtinguts- i els vencedors seguidors del moviment extremista palestí.
Aquest no és el millor dels horitzons possibles per la regió on la pau és prou complicada d’assolir i encara es troba massa allunyada. Amb un Israel a les portes d’unes eleccions un resultat electoral com aquest al país veí, tampoc ajuda a preveure clarament els resultats dels comicis, ni a vaticinar la victòria dels qui aposten, des de Jerusalem, per la resolució pacífica del conflicte. De moment Hamàs, responsable de nombrosos i sagnants atemptats suïcides contra Israel, s’ha mogut amb prou discreció com per fer imprevisible un possible canvi d’actitud en l’organització islamista, que encara té com un dels seus objectius la destrucció d’Israel, que pugui fer viable un nou i sòlid lideratge palestí, rebaixar el clima de violència, assegurar l’estabilitat de la regió i assumir el “Full de Ruta” dissenyat per l'ONU, els EUA, la UE i Rússia, que són a més els aportants del gran volum d’ajudes que rep l’ANP i que es fa necessari per el futur de milers de palestins. Israel i els actors internacionals involucrats en la recerca de la pau a la regió hauran d’estar atents als moviments del futur govern palestí encapçalat per Hamàs, que ha de valorar l’alta responsabilitat que assumeix al tenir a les seves mans el futur del poble palestí i el seu futur veïnatge en pau amb el poble hebreu.
*Article publicat a la revista Valors del mes de febrer, núm. 24

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada