22 de març 2006

Camí de la pau amb esperança

La notícia m'ha enxampat a casa, on m'havia quedat trencant el costum, en època d'exàmens, de passar el dia a la biblioteca.
Passats dos quarts d'una m'han arribat dos missatges al mòvil que m'anunciàven quelcom que esperàvem des de fa temps: ETA, en un comunicat llegit per una veu femenina en castellà, i sense embuts, ha decretat un alto al foc definitiu. La declaració suposa la confirmació del que molts crèiem i fins i tot el mateix President del Govern havia definit, com el "principi del final".
Moltes han estats les circunstàncies que han conduït, poc a poc, a aquesta decisió que si finalitza com tots desitgem obre noves vies de solució del contenciós basc. El llarg temps sense víctimes, el procés de debat intern en el si de la banda, la commnoció després de l'atemptat de l'11 de març, la declaració d'Anoeta, on Arnaldo Otegi va anunciar la voluntat de Batasuna de treballar per la superació del conflicte, les mostres evidents de distensió d'ETA i les possibilitats d'obrir vies d'interlocució, les cartes de presos de l'organització on es mostraven contraris a mantenir la lluita armanda i per altra banda, la determinació del Govern de correspondre a aquests símptomes i establir canals d'interlocució, l'aval del Congrés per buscar una via negociada pel final d'ETA i fins i tot, i algun dia ho podrem dir, l'actuació i sacrifi personal d'algun polític català, en el seu moment calumniat i atacat per totes bandes, han fet possible aquest camí de pau al País Basc.
A partir d'avui, no hi ha d'haver possibilitat de tornar enrrera. Els canals d'interlocució i diàleg han de continuar la seva tasca, amb la discreció i habilitat necessàries. Els partits polítics, sindicats, societat civil, han de donar suport a aquest procès, amb unitat, valentia, determinació i afany, i fer tot el possible perquè arribi a bon port. Els ciutadans han d'esperar amb il·lusió i esperança el final d'un conflicte que ha fet patir a molta gent, que ha portat molta violència, que ha impedit una vida normal i digna a molta gent, que ha trastocat la vida a molts. No pot ser que ningú, des d'interessos espuris i partidistes, negi la trascendència i esperança del nou escenari obert i es negi, a més, a participar i posar tota la seva voluntat en el procés.
Tots farem el que sigui necessari, des de la nostra petitesa. Tots volem caminar pel camí de la pau amb esperança.
Visca el País Basc en pau! Visca l'esperança!
Actualització: Recomanació de lectura de l'especial de Vilaweb.
La blogosfera toca el tema amb profusió, no us indico qui en especial, perquè mica en mica estic segur que tots s'hi afegiran. Feu ús dels links.




Powered by Castpost

3 comentaris:

  1. En l´esperança vivíem, ara és el moment de parlar, tots, per un nou futur.

    xandri

    ResponElimina
  2. eis!! canvi de URL: http://ccuadras.blogspot.com (operatiu en 3 o 4 dies). Si us plau fes el canvi de cognom també a la llista de links.
    Merci

    ResponElimina
  3. Gran dia para la esperanza.
    Pero alguien me puede decir que es un alto el fuego permanente?
    Si quisieran decir "tregua" no hubiese sido mejor decir eso...???
    Solo espero que ETA diga que entraga las armas, y ese dia, sera el Gran Dia.
    Mientras tanto, cautela.

    ResponElimina