08 de març 2006

Orgullós i afortunat


Avui encara conservo una mica de la màgia de la nit anterior al Camp Nou. Tot i llevar-me aviat, amb son com habitualment, estar en una classe aborrida per no ser menys, estar encara fastiguejat per haver trigat tant en arribar al Camp, pels problemes per aparcar, pel cansament al tornar... Res, és pensar en el partit i desaparèixer qualsevol rastre de núvols. Dels vespres al Camp és el que més orgullós i alhora afortunat m'ha fet sentir.
Orgullós per ser un més d'aquell públic, que tot i tenir fama de ser silenciós, patidor i poc amant del cant i la cridòria, ahir no va esmerçar esforços per animar, per cantar, per ovacionar als seus jugadors, que va donar l'escalf necessari per batre en tot moment l'adversari i que va fondres en un sol 12è jugador. Amb el gol del gran geni Ronaldinho l'estadi va caure rendit als seus peus, declarant el seu amor incondicional al mestre i els 10 heroïs de la nit.
Orgullós a més, de ser d'un club que sap guanyar, que té uns jugadors que lluiten, que corren, que defensen i presionen, que ofereixen un futbol de luxe per a qualsevol amant de l'esport.
Afortunat per poder demostrar al món perquè el Barça és tan especial, perquè diem que som més que un club, perquè quan volem poder ser la millor afició i donar lliçons als pèssims actors que ens intenten acovardir amb les seves tonteries, i amb enginy donar una resposta divertitda i irònica al rei dels pocasoltes i l'emperador dels bocamolls, al qui no sap perdre de cap manera, al fatxenda sense remeï amb bitllet de tornada a casa.
Afortunat per poder estar allà mateix on ahir el Barça va fer un pas de gegant cap a la final de Paris i per la seva consagració com el millor dels millors. Poden passar coses, poden haver-hi obstacles, però ahir va quedar clar qui són els nostres campions, qui són els millors en aquest espectacle i qui mereix, d'empeus, emocionats, amb el cor encongit, i vibrant d'il·lusió una gran ovació!
Gràcies Víctor, Oleguer, Gio, Carles, Rafa, Edmilson, Thiago, Deco, Samuel, Leo, Henrik i sobretot gràcies per ser el millor, gràcies per ser tu, Ronaldinho!

2 comentaris: