13 d’abril 2006

Arribant de Cuba

Els lectors assidus o passavolants d'aquest racó de món hauran vist que estava aturat al temps des de fa uns dies. El misteri s'esvaeix de seguida, des del passat dia 4 he estat a Cuba, en viatge de fi d'estudis.
Si en alguns moments fins vaig dubtar d'anar de viatge i dubtava que m'hi divertís em veig obligat a rectificar i, encara amb l'anyorança i el record caribenys, dir que ha estat un viatge ple d'alegria, de bons moments, d'amistat i de sol, de música i de rom. Quan viatjo fora de Catalunya i l'estat agreixo aillar-me dels debats, de les trifulques i els avatars de la política i l'actualitat i és pot dir que aquesta sortida m'ho ha possibilitat a excepció de la notícia sobre els canvis ministerials, les eleccions a Itàlia i els resultats del Barça.
L'experiència del viatge ha estat excepcional, donat que en aquesta ocasió no era amb els pares o amb amics sinó amb els companys de la classe. Posant tot de part nostre, mostrant-nos tal com som i sense donar temps ni esforços a discusions o diferents impressions sobre les coses vam aconseguir conformar un grupet càlid i divertit. Una de les millors coses de la sortida, sense cap dubte.
Pel que fa a l'escenari de les nostres proeses, Cuba... potser la paraula que la definiria seria el grandiós encant que desprén, la sobirana tendresa que desperta, i el vent de nostàlgia que t'acull.
L'Havana, ciutat que viu en pretèrit perfecte convertida en un museu, enrunat, del moment en que triomfà la revolució dels barbuts, talment els edificis, els vehicles i l'ambient et transporta al gener del 1959. Sense futur quan parles amb els cubans, sense futur per quan mori el vell Castro i sense futur per una ciutat de vells carrers, chevrolets i carros de cavalls famolents. Em despertà inquietud una seu parlamentaria, El Capitoli, convertida en Ministeri i vaig desitjar que algun dia s'hi puguin regir els futurs dels cubans. Vaig adonar-me de la gran profussió d'iconografia revolucionaria, entre memorial de temps passats, reclam turístic i renovació del perpetu pensament d'"algún dia potser..". El Che, el Crist laïc en un país de catolicisme i santeria, mort jove com a bon heroï i la figura de José Martí, el pare de la independència, el pare de la Pàtria.
Fidel Castro a la televisió, en permament discurs, i amb l'aliment "espiritual" que li serveix en Bush, convertit en l'enemic pels amics Chavez i Morales.
La gent viu, camina, riu, et parla, entre l'aborriment i la mandra del sistema socialista. Viure en el present que mira al passat, quan hi havien els ideals i la joventut que tot ho podia avui coberts de canes i pols. Tenir una bona educació i una sanitat pública quan no hi ha res més, ni llibertat ni sabó ni menjar.
Per altra banda, la música tan present, l'alegria a pesar de tot, el rom i els convinats, el sol i el Malecón transporten al visitant a un món diferent. Sentir uns vells músics de carrer tocar guitarra en mà el Chan Chan de Compay Segundo, pendre't un "Mojito" a la terrassa de l'hotel on s'hostatjava Ernest Heminway, menjar en un "Paladar" deliciós, fer una volta amb carro i prendre't un gelat a Coppelia... Plaers en un entorn particular, on, potser, el sol del tròpic tot ho relaxa..
Per altra banda Varadero, el paradís del no fer res, és va convertir un bàlsam abans del retorn al "Sant tornem-hi" del darrer trimestre. Potser en el lloc on vam forjar les amistats que potser hauriem anhelat abans, on vam teixir complicitats amb rom a mà, on vam ballar fins a acabar la nit amb ritmes llatins, on tothom es va fotografiar amb tothom, on l'endemà, com a tal, tampoc existia si no era a ritme de música.

4 comentaris:

  1. Great work!
    [url=http://vwkdjmlm.com/lrwj/zuxq.html]My homepage[/url] | [url=http://qugjwwav.com/thdv/htvk.html]Cool site[/url]

    ResponElimina
  2. Nice site!
    http://vwkdjmlm.com/lrwj/zuxq.html | http://xthkyvev.com/pmoo/wicf.html

    ResponElimina
  3. That's a great story. Waiting for more. film editing schools

    ResponElimina