15 d’abril 2006

"Proclamo la República Catalana com a part integrant de la Federació Ibèrica"

Amb aquestes paraules que resumien el seu ideari, Francesc Macià, el vell exmilitar i líder nacionalista català, aprofitava la marxa del rei Alfons XIII i la indeterminació dels republicans espanyols per va convertir la Catalunya que fins aquell moment eren només 4 províncies d'Espanya en una República que es federaria si aquesta era la decisió del poble amb els "pobles ibèrics germans".
Macià que havia sigut un militar de carrera en temps de pau, pertanyent a l'èlit del Cos d'Enginyers, casat amb l'amor de la seva vida, una filla de terratinents lleidatans Eugènia Lamarca, anomenada familiarment "Geni", i habitual de les tertúlies i els salons de la classe dirigent de la terra ferma, passava a ser, durant els pocs dies que va durar, el veterà President de la República que ell havia somniat i ell mateix havia donat vida. Entre el quarter i el Palau de la Plaça Sant Jaume, una vida política bregada en mil debats i una llarga evolució des del patriotisme reformista i un cert catalanisme dins l'Espanya gran fins a un republicanisme independentista i conspiratiu tal com explica el brillant llibre de Josep Maria Roig Rossich "Francesc Macià, de militar espanyol a independentista català (1906-1907)."
El 14 d'abril de 1931, el vell coronel Macià no té temps per perdre, el partit que acaba de fundar Esquerra Republicana de Catalunya, com a unió entre el seu Estat Català i els grups de Companys i Lluhi i Vallescà, ha guanyat les eleccions municipals de forma aclaparadora al país i aquesta victòria de les candidatures republicanes que a tot l'estat es interpretat com un plesbicit sobre l'antic règim pel Rei i la seva camarilla, a Catalunya a més confirma els anhels de realització nacional i de llibertat a Catalunya. Contrariat per l'avançament que li ha fet el seu company de files, Lluís Companys, es dirigeix cap al gran escenari del dia i de l'esclat d'alegria, la Plaça Sant Jaume.
L'episodi el recull el periodista, escriptor i polític Rafael Tasis a la novel·la Tres i es citat per Edmon Vallés a Història de Catalunya en imatges:
La comitiva amb Macià i Gassol al capdavant entrà al despatx de la Presidència de la Diputació. Les portes s'obrien totes soles davant d'aquell home de vestit gris i cabells blancs. En el gran despatx hi havia un altre home de cabells blancs, [Joan Maluquer i Viladot]eixut de cara com el seu visitant. amb una barba nevada i uns ulls fatigats que seia darrera la taula. S'aixecà sorprés en veure el grup d'homes. Volgué enraonar, però Macià l'aturà. "Venim a prendre possessió en nom del poble de Catalunya d'aquest palau i a proclamar-hi la República Catalana. Cediu-nos el vostre lloc, us ho prego" [...] Aquells homes enfrontats que havien estat junts en moltes èpoques de llur vida. S'havien fet vells sense defallir en la lluita que els dictava llur patriotisme. "No puc cedir si no és a la força. No puc abandonar el meu lloc si no m'hi obligueu" - començà a barbotejar la veu tremolosa del President de la Diputació. Macià feu uns passos. Davant l'altre vell, la seva estatura encara creixia. Aixecà el braç i i l'hi posa al damunt de l'espatlla, amb un gest suau. - En teniu prou amb això?" Tota l'autoritat del vell President es fongué. Féu un gest de resignació: "Com vulguin. Vostès mateixos..."
Amb el cap molt erecte, Macià tornà al despatx. S'assegué a la taula presidencial i apartà negligentment amb la mà els papers de l'home que fins feia uns instants ocupava el seu lloc. Aixecà els ulls vers els seus acompanyants.
- "Des d'aquest moment existeix la República Catalana".
Des d'aquest moment el President Macià, que va ser nomenat per aclamació dels regidors triomfants als comicis del dia 12 President del Govern Provisional de la República Catalana, va portar a terme actes de veritable sobirania: Va nomenar un govern de concentració format pel seu inseparable company Ventura Gassol (Política), Rafael Campalans (Instrucció), Joan Casanovas (Defensa), Manuel Serra i Moret (Economia i Treball), Salvador Vidal i Rossell (Obres Públiques), Casimir Giralt (Hisenda) i Manuel Carrasco i Formiguera (Comunicacions). Lluís Companys va ser nomenat Governador Civil de Barcelona, d'on va expulsar un grup de lerrouxistes que s'havien fet forts, Jaume Aiguader va ser escollit Alcalde de Barcelona, i el prestigiós jurista, catalanista independent i catòlic, Oriol Anguera de Sojo va ser nomenat President de l'Audiència l'autoritat del qual van reconèixer jutges i magistrats. A més Macià, sensible al paper que havia de jugar l'exèrcit, va col·locar al General Eduardo López Ochoa com a Capità General de Catalunya, i aquest reconegué l'autoritat del President.
La República Catalana comença a funcionar amb totes les peces que requereix un Estat lliure.
No obstant el pacte de Sant Sebastià no seria interpretat de la mateixa forma a Madrid i tres dies després amb premura arribarien tres ministres del Govern Provisional de la II República, els catalans Marcel·lí Domingo i Lluís Nicolau D'Olwer i el socialista Fernando de los Rios, per reconduir la situació. Catalunya no seria un estat federat ni una república però mantindria un govern autònom presidit per Macià sota la denominació de Generalitat però hauria d'esperar a la redacció d'una Constitució per la República i un Estatut d'Autonomia, que havent perdut moltes de les aspiracions dels catalans i havia sigut convenientment reescrit durant el seu tràmit al Congrés i que signaria l'any 1932 D. Niceto Alcalá-Zamora, amic de Francesc Macià del temps de Diputat al Congrés i President de la República.
Tres dies que van apassionar un poble, tres dies on fins els somnis eren permesos. Potser l'únic moment històric on tot estava per fer i tot era possible. Però com sempre ah! el pragmatisme...

2 comentaris:

  1. Veig que has tornat amb ganes. Benvingut!

    ResponElimina
  2. Suposo que vas llegir en Villatoro diumenge, era prou interessant.
    Benvingut.

    ResponElimina