01 de maig 2006

Israel, altra vegada


Fa poc em referia en aquest espai a les eleccions que es van celebrar a Israel el passat mes de març i destacava els motius pels quals havia obtingut un resultat imprevisible el fins llavors desconegut Partit dels Pensionistes. Un mes després dels comicis Ehud Olmert, líder del partit vencedor Kadima, ha arribat a un acord de govern amb els Laboristes d'Amin Peretz i s'ha assegurat el suport també de l'ultrareligiós Shas i dels pensionistes liderats per l'excap d'operacions del Mossab Rafi Eitan. En pocs dies assistirem a la formació definitiva del gabinet que ha de regir l'era postSharon i de coexistir amb el govern palestí que encapçala Ismail Haniya, de Hamas, a l'altre banda dels checkpoints. Hem de tenir esperances en que aquest pot ser el lideratge que encarrili la solució de l'etern problema del Pròxim Orient i que ofereixi solucions als anhels de normalitat que han demostrat els israelians a les urnes. Precisament d'aquest desig de normalitat en parla l'historiador i profunt coneixedor d'Israel Joan B. Culla en un recent article difós per la Fundació Jordi Pujol, i del que us n'ofereixo un extracte (complet a aquí)
[...] avesats a dècades de guerres i a lustres de terrorisme, molts israelians han volgut creure allò que els va explicar el darrer Sharon abans de caure en coma: que, si es retiren de Gaza i del 90-95% de Cisjordània, si després s’atrinxeren darrere la "tanca de seguretat" en construcció –si es desempalleguen dels palestins, en un mot– podran viure relativament estalvis i tranquils; tan segurs com viuen avui dia els habitants de Londres, Nova York, París o qualsevol altra gran ciutat occidental. I aleshores –pensen molts– serà possible dedicar força més atenció a altres problemes: les magres pensions dels jubilats, la nova pobresa, la immigració afroasiàtica il·legal, etcètera
Per altra banda, tot i que sigui una mica tard, us voldria recomanar el darrer número (març-abril) de la revista Politica Exterior que dedica bona part de les pàgines al binomi Islam i Democràcia, moltes d'elles dedicades a les darreres eleccions celebrades a Palestina i Israel els passats mesos de febre i març, respectivament, i els intents d'assentar la democràcia als països àrabs i especialment a Irak, signats, entre d'altres, per l'arabista i professor universitari Ignacio Àlvarez-Osorio, els diplomàtics Samuel Hadas i Victor Harel, el professor de Relacions Internacionals Marwan Bishara, la directora del setmanari cairota Al Ahram Weekly Omayma Abdel Latif, el periodista i president de la "Fundación para la Cooperación Empresarial Solidaria" Domingo del Pino o periodista i columnista del Haaretz Gideon Levy.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada