24 de maig 2006

Mr Pesc i l'alcohol


Preguntat el Ministre d'Exteriors de la Unió Europea o Mister PESC (Política Exterior i de Seguretat Comuna) Javier Solana sobre la hipotètica semblança o comparança entre el procés que ha portat a Montenegro a la seva independència i les moviments nacionalistes de Catalunya i Euzkadi, aquest indignat per la gosadia periodística va contestar que "establir comparances entre el succeit a Montenegro i Catalunya o el País Basc és propi de delirium tremens". Bravo!
Albert Sáez deia diumenge a l'Avui que "amb Montenegro només hi trobo un precedent digne de comparació. El que va assenyalar en el seu dia l'exconseller Carretero sobre la reacció oficial que provoqui a la UE, que és qui ha posat les condicions per a la seva realització." Hem vist com el cap de la política exterior europea saludava el nou estat i validava els resultats que complien els requisits que ell mateix havia establert. Ara bé, a l'hora de la veritat, al moment del debat, la hipotesi, la confrontació, el dubte evident, l'interès periodístic, la curiositat, la raonable gosadia acaba en que incidir qualsevol paralel·lisme és d'alcoholics amb síndrome d'abstinència! L'ofensa d'un bon patriota espanyol.
Com bons patriotes espanyols són aquells que es dediquen a desprestigiar agrement a la nova petita república de l'Adriàtic, presumiblement per haver accedit a la seva independència, i en base a motius compartits amb molts dels estats lliures des de fa decàdes: corrupció, atur, poc creixement econòmic... i davant de les hipotètiques comparances amb moviments independentistes de la resta d'Europa o de la Penínsul·la... indignació!
Per exemple al País d'avui.
Potser si que hauriem volgut obrir alguna de les ampolles de vi que deuen haver destapat els montegrins que se senten lliures!

25 comentaris:

  1. Però és que la borratxera la tenen de sang, en aquelles contrades balcàniques... no us n'adoneu?

    ResponElimina
  2. Ramon, ets tu qui no t'adones que les comparacions s'han de fer amb certa distància, ningú ha dit que Catalunya sigui Montenegro, però és curiós veure com diferents territoris s'independitzen d'estats que no els tracten bé. Se n'ha d'extreure una lliçó de cada cosa enlloc de donar rienda suelta a les baixes passions i dir de tot als que han mirat a Montenegro.

    ResponElimina
  3. Si tant i tant diferent és un cas i un altre, perquè s'ha de dir tantes vegades?

    ResponElimina
  4. És sencillament curios que digueu que no feu comparances entre Catalunya i Montenegro, quan després tots els blogs de gent d'ERC o acolits sembla que facin un monogràfic.
    Us interessa algún tema a part d'això?
    Perquè tot el vostre discurs el baseu només en moviments d'independència? i ha gent que no vol la independència, d'això s'en diu exercir el dret a la autodeterminació amb llibertat. No volgueu imposar el vostre model a la resta perquè d'això s'en diu totalitarisme. Si la vostra opció fos la majoritaria treurieu resultats electorals més alts. Ja que no en treieu, voldrà dir que no és la vía majoritaria, que potser hi han problemes que preocupen molt més a la gent que no pas la bandera i la llengua.
    La política, com tot a la vida, ha d'evolucionar amb els nous temps, l'idealisme era propi de finals del XIX i principis del XX, estem en una societat molt més pragmàtica, on el que es vol es que se solucionin els problemes cotidians de la gent. El dia que cambieu aquesta mentalitat potser entendreu que els països els formen persones, persones de diversitat de pensament i d'interessos diferents. El que es tracta és d'igualar, de cohesionar, i vosaltres només feu que separar a la gent.
    A veure si ara a una persona que parli en castellà se l'haurà de mirar per sobre de l'hombro, a veure si ara una persona que balli sevillanes s'haurà de sentir malament per fer-ho, a veure si una persona que vulgui penjar una bandera d'Espanya al seu balcó s'el haurà de titllar de "fatxa", ja està bé de generar mal rotllo home!!! ja no hi ha prou!!!
    A ningú se li prohibeix de parlar en català, de estudiar en català, de ballar sardanes, de menjar botifarra amb seques. Però lo bó de la diversitat cultural és gaudir-ne de totes, de les riqueses que aporten cadascuna d'elles. Sort tenim a Catalunya de poder gaudir de l'alegría que desprenen els andalusos i del fet de poder parlar dues llengues. ho trobo realment ric i gratificant.

    Però bueno, us deixo els planys i les miseries a vosaltres. Continueu fent-vos mal pensant en que us ocupen el país, que us imposen i no se quines xorrades més. Quina casualitat que tots els conflictes bèlics de la història sempre han anat lligats a temes de territoris, si en el món no hi hagués tanta sobirania i més solidaritat potser les coses anirien millor.

    Salut, República i Socialisme!

    ResponElimina
  5. Per en Carlos :

    Evidentment la nostra opció no es la majoritaria, però com a minim les desicions preses entre tots (90% del parlament) haurien de ser respectades.

    Tranquil que quan tinguem la majoria ja convocarem un referendum, il·legalment es clar.

    És increible com encara continues esgrimint els vells arguments bandera, lleguna, patria,... com si alguna vegada nosaltres haguessim fet nacionalisme etnic!

    "Is the economy, stupid!", les classes treballadores, els petits empresaris, la gent que penca de debó està fins al capdemunt d'haver d'aguantar un estat que va en contra nostra i ens espolia per tot arreu, fins al capdemunt dels peatges, dels mals serveis socials i sanitaris, etc... Ja no aguanten més.

    ARA TOCA NO.

    ResponElimina
  6. Quina gràcia m'ha fet sempre el tema de l'espoli fiscal de gent que factura la meitat o més en diner negre, m'agradaria escoltar entre els catalans treballadors, empresaris i professionals de forma clara que el frau fiscal es insolidari i injustificable. La coherència ha de començar per un mateix. Molt de nacionalisme de cap de setmana o simplement victimisme.

    ResponElimina
  7. Usuari anònim darrer, que tenen a veure els naps amb les cols?

    ResponElimina
  8. La falta de coherencia de molts ciutadans que son molt macos per demanar drets amb els diners públics, però que es fan un far de crear diner negre al seu voltant.

    ResponElimina
  9. Ei! en aquest cas comença a treure noms i cap als tribunals! Hacienda somos todos! ¿Nacionalisme=Frau fiscal? Els espanyols no defrauden?

    ResponElimina
  10. Sí David, l'amic anònim es tira de la moto en marxa, ja que barreja problemes estructurals, un sistema de finançament insuficient i deficitari, amb problemes incidentals, la pràctica d'un delicte fiscal com l'evasió d'impostos. No tinc constància a més, que aquest delicte es cometi més a territori català que a València, Santander o a Madrid.

    ResponElimina
  11. He sentit parlar d'espoli fiscal a gent amb diners amagats a Andorra, amb caseta d'estiu a la Costa Brava i d'hivern a la Cerdanya. La culpa sempre és dels altres. I no és un problema de ser més o menys nacionalista, es tracta de la poca o nula responsabilitat social que impera. Un ja ha arribat a creure que la picaresca i el frau es norma en els humans.
    I no cal estar sempre a la defensiva.

    ResponElimina
  12. Sí, clar jo també he sentit parlar del frau fiscal, fins i tot ho he estudiat a la Universitat. Però, com ja t'he dit i al seu el titular del bloc encara t'ho puc dir, amb la mateixa intensitat en aquest racó del mediterrani que en qualsevol lloc del món, de Dresden a Niça, de Sant Petersburg a San Francisco, exactament. No és un tema pròpiament català, sinó un tema de picaresca universal.

    I ja que has tingut la paciència d'escriure fins a 3 vegades, identifica't home!

    ResponElimina
  13. L'evasió fiscal es comet bàsicament a Madrid i Bilbao, on resideixen els Botíns i els Florentino Pérez.
    A FCatalunya tenim multimilionaris, però la riquesa de debò la creen els senyors Esteve, no ens podem comparar en això a Madrid i Bilbao.
    Vure article de Francesc Cabana a l'Avui d'avui.

    ResponElimina
  14. I últim.

    He dit el que he dit.

    No en treuries res de saber el meu nom.

    Intentaba opinar en un blog que dona aquesta l'obció, l'anonimat. Disculpa si no he estat del tot correcte en la forma, fa temps que et llegeixo.

    Bon dia.

    ResponElimina
  15. Anònim, visita aquest espai quan vulguis. Comenta el que creguis, acceptant, evidentment, l'elemental dret a rèplica del qui escriu.
    Gràcies

    ResponElimina
  16. Per l'anònim del "ARA TOCA NO"

    Lo de les decisions preses al Parlament ho fas extensiu als acords de gobern? Perquè jo sóc partidari de creure que els acords s'han de cumplir. I la responsabilitat d'un partit de gobern, va més enllà de tenir en compta a aquells que et voten, sino també als que no ho fan.

    Quan es va acceptar el que habia decidit la comissió de L'Estatut, tots els partits firmants, TOTS!! sabien que això s'hauria de negociar, perquè la constitució actual limitaba la nostra proposta en certs aspectes i ho sabem TOTS això.
    Crec que no és responsable aprobar una cosa que desprès s'ha de modificar i adecuar segons la llei, en tot cas hauriem avançat més ràpid si ens haguessim amotllat a la llei. Però clar, els de sempre vareu apretar per tal de mantenir la vostra imatge de "defensors de la terra" quan realment estaveu enganyant a la societat catalana amb falses promeses.
    Si el vostre argumentari actual és que l'Estatut està massa retallat i no us agrada us entenc, tot i així, no veig responsable aprobar llavors una cosa que sabeu que s'haurà de retallar i d'altra banda si no esteu d'acord amb la Constitució perquè us restringeix llavors presenteu esmenes a la constitució i conseguiu que s'aprobin. Però clar, com això és llarg i dificil obteu per la via fàcil que és el victimisme, en comptes de fer els pasos que s'han de fer per cambiar les coses munteu manifestacions i enganxeu cartells, com sempre actuacions molt populistes però poc efectives.

    D'altra banda, vas errat quan dius que no feu nacionalisme ètnic, perquè estic fart de llegir posts de companys teus que poc més que fan doctrina del apartheid als andalusos i "xarnegos". Els arguments que t'he exposat són els que estic cansat de sentir quan parlo amb la gent d'ERC, jo encara no he sentit mai a cap que parli del sentiment de classe.

    Quan parles de l'expoli fiscal, primer pregunta'ls-hi a CiU que feien abans amb els diners de la Generalitat (un 26% del pressupost previst per 2004 es destinava a l'Administració). Van crear durant 23 anys un Ens públic buròcrata, mal gestionat, amb tasques duplicades, que capturava molts recursos impedint que servissin per millorar aspectes com la sanitat o els serveis socials. D'altra banda, abans de marxar CiU, va allargar els temps de concessió privada en alguns trams d'autopistes (La potestat de les concessions és de la Generalitat i els peatges s'els queda l'empresa privada). Així doncs, l'Estat no és el culpable del tema dels peatges sino CiU.

    Jo pel que respecta al tema personal, estic fart d'aguantar a gent que només es queixa però que quan té els mecanismes per intentar cambiar les coses no ho fà. La Política de Joventut que ha dut esquerra ha sigut nefasta, no s'ha fet rés tret de centralitzar la distribució de recursos als municipis. No s'ha proposat cap llei ni cap actuació en l'àmbit jove, sobretot en temes d'emancipació. Us queixeu de centralisme estatal i és el primer que feu quan arribeu al poder... per assegurar-vos de poder finançar Arbúcies i d'altres concerts independentistes?? Doncs ja està bé de tant concert, tanta concentració i tant cartell i comenceu a parlar de temes rellevants com l'emancipació o les oficines locals d'habitatge, o el model d'oci nocturn. El dia que sigui així, us vindré a escoltar.

    ARA TOCA EMANCIPACIÓ!!

    ResponElimina
  17. En una negociació han de negociar les dues parts per igual, no imposa un i l'altre traga ni es ven un país per un simple plat de llenties, a sobre seques i mal cuinades.
    Esmenar la Constitució? Estaria bé, però no vull trobar-me amb els tancs passant per davant de casa. Estic d'acord amb el victimisme, si des d'un bon principi es fessin les coses bé, no hauriem de canviar l'Estatut cada 25 anys. Però això dels cartells? Últimament les manifestacions les fan uns altres...
    Referent a CiU, també sóc molt crític, no seré jo qui sortirà a defensar-los.
    El tema dels xarnegos sense comentaris, tinc sang catalana i andalusa, i no entenc això de l'apartheid dels d'ERC... No hauriem d'entrar a usar aquests termes perquè ni s'hi assemblen... Per mi, t'has tirat de la moto.
    I el tema de la política de joventut, deixo que el comenti en Joan, que crec que té moltes coses a dir. Res més.

    ResponElimina
  18. Amic Carlos,

    Una vegada més confons naps amb cols: Per una banda hi ha els procediments constitucionals i legals de reforma estatutària, que conec perfectament, i una altra la voluntat política dels governs i dels partits que els formen, el límits de la voluntat, el marge d’acceptació, els tabús o anatemes, els acords.. És a dir bona part de la retallada no és fruït dels processos establerts, sinó de la nul•la voluntat política d'acceptar per part del PSOE l'Estatut que havia aprovat el Parlament català que havia estat aval•lat constitucionalment per el Consell Consultiu, que havia fet canviar alguns punts que potser friccionaven amb la carta magna.
    El teu esment al canvi constitucional, com veus és inoportú, perquè per acceptar l'Estatut del 30 del setembre o el seu esperit no és necessari.
    A més com bé deus saber, jo vull cap canvi a la Constitució de l'estat espanyol, jo vull una Constitució pel meu país.
    El que no et penso tolerar, i tinc l’atreviment de dir-t’ho, és l’esment al nacionalisme ètnic. No ja perquè molts som com en David, fills de catalans i andalusos, en el seu cas, o aragonesos en el meu, i en el futur serem catalans d’origen britànic, francès, senegalès, marroquí, argentí o potser millor, serem catalans i prou, sense cap distinció per origen o lloc de naixement, fos on fos on nasquessin els nostres avis. El nacionalisme català mai ha tingut cap connotació racial o ètnica, fora estúpid pels mediterranis dividir-se en suposades races altrament, i et repto a que trobis aquestes referències que dius. L’acusació és greu i denota la teva baixesa moral. Pel que fa al sentiment de classe, noi quina edat tens? No ha plogut molt des d’allò “de proletaris del món uniu-vos”?

    El teu grau de sectarismes arriba al seu extrem quan acuses a CiU de ser culpable del dèficit fiscal, aquí ja se’t veu el plomero del tot. Jo tampoc entraré a defensar-los, no és el que em toca, però erres de fit a fit. El dèficit fiscal és un problema estructural del sistema que regeix actualment les relacions financeres entre l’Estat i la Generalitat. Les Comunitats Autònomes són filles de la Constitució del 78, la que no m’agrada, acato i fins i tot conec bastant bé, i no pots dir així com així que siguin només un ens burocràtic destinat a engolir els impostos dels ciutadans. Vols que recordem les competències del govern català?

    Pel que fa les polítiques de joventut... bé, en David avisa d’una certa boutade que volia afegir en aquest escrit. Jo sóc un republicà independentista mig liberal i la veritat això de les polítiques d’oci nocturn que vols que et digui que l’administració em digui a on he de fer la darrera copa o a quines noies he de tirar els trastos...

    Pel que fa a la distribució de recursos per la política de joventut, tinc entès que tots els partits polítics amb joventuts reben ajuts.. ara si els teus no tenen gent jove, serà el seu problema.

    El tema de l’habitatge sí que és un problema seriós, ara bé, tampoc tot és culpa dels poders públics, hi ha la responsabilitat dels bancs que condeixen sense pausa hipoteques i dels agents econòmics que no tenen visió a llarg termini, ni prudència.

    Pel que fa a l’emancipació, defineix-me el terme. Perquè no sé si et refereixes a marxar fora de casa, és pot ser a casa i col•laborar amb els de casa també, o bé hi tornes amb la retòrica del segle XX.

    Escriu quan vulguis, respecta el joc, accepta el dret a rèplica de qui encara és titular d’aquesta tertúlia.

    ResponElimina
  19. Amic Joan,

    En primer lloc, si no acceptés el dret a réplica potser no hi hagués escrit en aquest blog. No cal que ho especifiquis en cada post de resposta que fas, sona pedant.

    Referent als procesos legals i constitucionals de reforma estatutaria, no em val que em mesclis la voluntat política d'aprobar el que surti del Parlament, quan el que ha sortit del parlament agafava per la part alta i en alguns casos (Com el de la creació d'un Tribunal Suprem de Justicia) la superava. Això no ho dic jo, ho diuen els experts constitucionalistes que hi han treballat de valent a Madrid des de que ha arribat el text, i que d'altra banda els coneixo directament. El text que sortia del Consell Consultiu no és el que es va aprobar al Parlament, aquest va servir de marc, i sobre aquest es van fer esmenes que varen fer que el text final resultes molt més exigent (i en ocasions impossible d'aconseguir a Madrid), així doncs també s'ha de tenir responsabilitat política a l'hora d'escriure un text de reforma estatutaria. No només és de qui l'ha d'aprobar sino de qui l'escriu.
    Si t'has llegit el meu post en cap moment ha entrat a valorar el déficit fiscal ni el perquè s'ha originat. He valorat el fet que una mala gestió dels recursos ha generat manca d'inversió en serveis públics i socials, això ho diuen les dades econòmiques de la gencat no ho dic jo. Si els recursos que tenim són pocs, això es degut al dèficit fiscal, això no ho he negat pas, però si dels pocs recursos que tenim es destina bona part al finançament del Sector Públic (o a empreses privades que serveixen al Sector Públic mitjançant els tan usats contractes programa) llavors és normal que tinguem dèficit a la Sanitat Pública o a l'Educació Pública, generant un model pro-ric. Sisplau Joan, a veure si llegeixes primer abans de contestar.

    En quant a la distribució de recursos, jo m'he referit al repart de recursos als ajuntaments i n'he criticat la centralització d'aquest repart. Un ajuntament a de rebre recursos per fer les seves polítiques de joventut pròpies tenint en compte criteris objectius, no que sigui la Generalitat qui decideixi a qui li dona més o qui menys en funció de l'interés polític. Si t'ha ofès que es fes referència a lo d'Arbúcies, llavors ho sento, però crec que el post no parlava del finançament a joventuts de partits.

    L'emancipació s'ha d'entendre com la possiblitat de poder accedir a un projecte de vida individual. Dins s'això entraria no només la capacitat de poder adquirir una vivenda i poder pagar-la, sino també el poder accedir a una formació adecuada per a poder desenvolupar el teu projecte de vida, un treball digne i ajustat als nivells de formació adquirits, i un sou adecuat a les dues premises anteriors. Si col·labores amb els de casa o no això ja és cosa teva, aquí tampoc no s'ha entrat a valorar-ho, m'has mesclat naps amb cols?

    Et recordu que al Maresme, l'administració va encarregar l'estudi sobre la Joventut, de cara a poder endegar els plans locals de joventut, així doncs sembla ser que algo té ha dir, o vol dir, respecte al model d'oci. Això si, ningú dubta que no et dirà ni amb qui t'en vas al llit ni que fas quan surts de nit, per això ja està l'Esglèsia. Trobo que aquí em mescles naps amb cols, no creus?

    Per últim, el sentiment de classe és propi de un mateix, jo sóc partidari de tindre'l molt present. Sota aquesta regla de tres, també se us podria titllar d'anacrònics pels vostres sentiments d'arrelament a la terra, recuperació de l'status del 1714 etc... O es que també m'heu de dir el que haig de prioritzar en el meu pensament? I en quant a la baixesa moral que dius, n'hi ha per la blogosfera d'ERC que titllen al Conseller del Pozo de nacionalista espanyol pel seu origen (És nascut a Sevilla), això està escrit i a no ser que ho treguin hi continuarà estant. Que és de més baixesa moral llavors??? D'altra banda, la crítica que faig al nacionalisme ètnic la mantinc, el dia que feu actes interculturals o inclogeu dins del vostre discurs els que s'estimen aquesta terra però no pensen que això signifiqui renunciar a les seves arrels o poder exercir lliurement els seus drets (a usar la llengua que els hi dongui la gana, per exemple), us escoltaré.
    Et convido a que et passegis pels blogs i ho verifiquis tu mateix.

    ResponElimina
  20. Benvolgut Carlos,

    Perdó si m’he fet pesat amb el dret a rèplica, que exercitem l’un contra l’altra amb convicció. En qualsevol cas m’agradaria suggerir-te, que donat que tens tantes coses a dir i evidents aptituts per a fer-ho, que obris un bloc propi. D’aquesta forma evitarem aquest ping-pong diari i alleugerirem la lectura als visitants ocasionals.

    Em sembla fantàstic que tinguis coneixences entre els acadèmics madrilenys, ara bé, tampoc són querubins i també treballen, de valent, per uns objectius concrets, polítics vull dir. L’Estatut del 30 de setembre tenia tres puntals: el reconeixement del caràcter nacional de Catalunya amb el clar “Catalunya és una nació”, que finalment tot i les 8 maneres diferents d’anomenar Catalunya que tenia el President Zapatero ha quedat en nacionalitat llevant-li la condició d’”històrica”; la definició d’un nou model de finançament que solucionés el dèficit fiscal català (podent ser assumible per aquelles comunitats que volguessin) i ens permetés assolir els reptes econòmics dels nostres temps; el blindatge i consolidació de les competències de la Generalitat, assetjades per l’acció laminadora de l’Estat a cop de lleis bàsiques i l’assoliment de noves competències de la Generalitat, especialment pel que fa immigració i treball, participació de la Generalitat en els òrgans de poder de l’Estat, etc..

    Hauria estat ingenu pensar que les Corts es dedicarien només a referendar el projecte, però era evident que, donada la voluntat -llavors- de Zapatero de respectar la voluntat catalana, l’esperit del text i els seus objectius unitaris (et recordo que tal text va ser aprovat per gairebé el 90% del Parlament català entre ells els dos partits que donen suport a l’Estatut resultant, PSC i CiU). Pel que a la constitucionalitat, mai he entés que sigui un govern qui determini la constitucionalitat d’una llei o text estatutari si no que crec que hauria de ser el Tribunal Constitucional, màxim intèrpret del text constitucional, qui ho fes. Perquè per exemple, així com alguns temes han sigut anatemitzats pel govern espanyol, altres, com els drets i deures no han tingut cap problema per ser acceptats gairebé en la seva totalitat.
    d'aprobar sino de qui l'escriu.

    T’he de reconèixer que la política de joventut no és la meva especialitzat, desconec aquest temes de finançament local de la política de joventut. I el que dius d’Arbúcies, jo no hi he anat mai, ho respecto però no tinc per costum assistir-hi, per tant no m’he ofés el més mínim, tot i que crec que tens molts prejudicis en contra de les joventuts del meu partit que no només es dediquen a fer concerts (potser és que tampoc t’agrada la música).

    Que sigui de Mataró, no vol dir que assumeixi tota l’obra de govern del meu Ajuntament (només faltaria!) o sigui que si el meu ajuntament dedica diners a l’estudi del jovent, val, però no tinc clar si ha de preocupar-se de l’oci. Ja t’he dit, sóc potser heterodox, poc sectari i més aviat liberal en diversos sentits i no se si aquests han de temes fonamentals de la política de joventut. Pel que fa a l’emancipació estic bàsicament d’acord amb el que dius, ara puc fer broma amb les resonàncies antiquades de la paraula?

    Ara això del sentiment de classe, que vols que et digui... Potser és que no el tinc perquè tampoc no sé quin he de tenir: nét de treballadors, fill de gerent de petita-mitjana empresa i amb un futur de professional liberal... Que tingui una convicció socialdemòcrata de la societat, l’economia i el món no vol dir que encara hagi d’estar amb clitxés del segle XX.

    I el sentiment de pertinença a un país ve donat pel fet de no ser apàtrida, pel fet destimar la gent que hi viu, el petit racó de món, per la seva vida, dinanisme, problemes, festes, per la cultura que s’hi porta a terme, per la seva història sí, però també pel seu futur. Com vaig sentir a la Pelota Vasca de Julío Medem “Catalunya (en aquell cas Euskalherria) és el nom que pren el món en aquest petit racó”
    I prou, siusplau, de parlar-me en plural! Estàs parlant amb mi o projectes en mi les teves fòbies contra el partit? O és que tu, que entres en aquesta pàgina, i em critiques la meva visió de les coses, no pots suportar les meves opinions, més o menys incisives. Si tens qualsevol problema amb algú concret del meu partit, soluciona’l! Si has llegit un comentari desafortunat, incert, fals, intolerable, dirigeix-te si us plau contra el seu autor. No em facis culpable a mi del que diguin altres. No he llegit als blocs republicans que llegeixo cap tipus de nacionalisme etnicista, racial.. i t’he de dir que el posicionament nacional d’Esquerra i el que jo defenso, res té a veure amb valors de supremacia cultural o racial, sinó que com a partit republicà els valors de ciutadania, de llibertat, de democràcia hi són molt presents.

    Jo, com molts, sóc independentista i vull una Catalunya, un país normal, lliure, on es parli la llengua que es parli, es cregui en el que es cregui, es tingui el sentiment que es tingui, es tingui com a valors la llibertat, la justícia i la democràcia i on el poble català, que és aquest que parla la llengua que parla i té el sentiment nacional que té, que té uns orígens molt diversos i rics, i una cultura també rica, pugui decidir lliurement quin ha de ser el seu futur dins d’Europa i el món. Aquest és el meu discurs i el d’Esquerra Republicana. El de la resta, el desconec.

    Ja et dic, a mi no m’acusis de coses que deploro, i tampoc tornis al discurs de Lerroux, perquè es evident que tenim un país més normal del que molts de vosaltres voldríeu. Aquí la gent parla català o castellà, anglès o romanès, urdu o àrab, xinés o hebreu, i viu en pau, sense conflictes i sense fer cas a aquest com vosaltres que voldrieu viure en l’enfrontament i el bel•licisme.

    Ningú t’ha demanat que canviïs d’opinió, ningú t’ha dit que donis suport a opcions que no comparteixes, ningú t’ha dit que tinguis conviccions que no tens ni que adoptis un discurs diferent. Ara, no menteix ni facis acusacions greus infundades, no vessis la ràbia contra la meva persona, no tinguis tant d'odi.

    I t’ho torno a dir, escriu un bloc propi!

    ResponElimina
  21. Joan, Fins avui no havia llegit els comentaris d'aquest post. Un 10 per les teves rèpliques al Carlos said...

    Et felicito!

    ResponElimina
  22. No hi ha cap odi ni ràbia cap a tú, sencillament t'he expressat el meu dret de rèplica.
    Ni he mentit ni he fet acusacions infundades, és una interpretació personal sobre coses que he llegit aquí i a les que he afegit fets i coses que he conegut.
    Tot i així, m'ha agradat la teva exposició, hem congratula trobar a persones que almenys exposen el discurs sense ilaritat.

    Potser si que hem decidiré a escriure un blog propi, en tot cas espero no hagi causat molèsties escribint al teu.

    ResponElimina
  23. Un honor batre's en duel dialèctic amb oponents amb tanta passió i discurs.

    ResponElimina