18 de maig 2006

Som Campions d'Europa!

CAMPIÓ DE LA CHAMPIONS LEAGUE 2005-2006
F. C. BARCELONA 2 - ARSENAL F.C 1

Fent-nos tèmer el pitjor, recordant les fatalitats històriques de Berna i Sevilla, la derrota a Atenes i allunyant-nos de Wembley, vam viure en un estat nervis i pessimisme en el que ens havia sumit el gol de Sol Campbell fins al minut 76, just quan jo, que estava mirant el partit a la pantalla gegant que la Penya Barcelonista de Mataró i Clack Produccions havien organitzat Parc Central, estava a punt de dir als meus amics "nois, avui perdem" i Eto'o, un dels protagonistes de la nit ens va despertar del malson i ens va recuperar per la glòria amb un golás que el substitut Almunia no va poder ni intuir. Ja eufòrics Juliano Haus Belletti va entrar per la porta de la història del club amb el seu gol decisiu que ens coronava com el millor equip d'entre els millors, com a Campions de Campions.
En els moments de nervis, en els moments d'incertesa, en els moments en els que no saps com acabarà, creus que si guanyem és perquè som els millors i estem tocats pels déus, que quan tot està per decidir toquen amb la fortuna als millors, als herois que tenen quelcom de diví també.
Per sempre més recordarem aquest dimecres 17 de maig del 2006, l'inici d'una època plena de joia pels nostres colors, per sempre recordarem aquesta alegria i per sempre recordarem aquests homes que ja tenen el seu nom inscrit amb lletres d'or en la nostra memòria sentimental:
Víctor Valdés, l'heroi entre els pals, Oleguer, Rafa Márquez, el gran capità Carles Puyol, Gio Van Bronckhorst, Juliano H. Belletti el cognom del partit, Anderson Luis de Souza "Deco", Andrés Iniesta el desitjat i la diferència de la segona part, Mark Van Bommel, el gran creador de la victòria Henrik Larsson, el millor Samuel Eto'o, l'home que va fer possible la final Ludovic Giuly i el crack de cracks, el símbol d'aquest convinat Ronaldinho "Gauxo" de Asís, tots junts entrenats per un mestre, un cavaller, un senyor Frank Rijkaard.
Comença una nova era gloriosa pel Barça, comença un temps molt especial. Estem preparats!
VISCA EL BARÇA ! VISCA CATALUNYA !
Per cert, veient la final d'ahir estem més convençuts que l'any vinent Tierry Henry, un dels millors jugadors d'ahir, ha de ser del F.C. Barcelona!

6 comentaris:

  1. Llàstima que la majoria de la plantilla sigui estrangera ...sinó, la fal·làcia podria ser real.

    Aixolot

    ResponElimina
  2. aixolot!!! "tant se val d'on venim, si del sud o del nord"... a més, hauries d'haver vist en gio cantar l'himne del barça...

    ResponElimina
  3. Eis! T'has deixat el gran Deco! Què seria d'aquest equip sense ell?
    Centrant-nos en la nit del dimecres, és un d'aquells moments que no oblidaré mai. El que va començar malament (tots recordem la primera d'Henry al minut 2) va acabar com ningú s'imaginava. Una gran nit, m'ho vaig passar genial. Esperem tornar a guanyar a Atenes.
    P.D.: I què més dóna que no tinguem a l'Henry, ja hem vist que no ens fa falta per a ser els millors...

    ResponElimina
  4. Pobres de nosaltres que no tindrem a Henry...
    Però què gran que és aquest Barça eh?! Moooooolt gran!

    ResponElimina
  5. Soc català i independentista.
    Em dol, em fa pena i m'entristeix aquesta associació entre el Barça i Catalunya. Estic fart.
    D'entrada el futbol és un esport ridícul. Respectable, però patètic. Els jugadors són persones sense cap mena de criteri, mercenaris de la pilota que es riuen de tot plegat.
    I un país com el nostre no troba sortida ni amb el cinema, ni amb la literatura, ni amb l'art, ni amb la ciència, ni amb l'arquitectura. La carta de presentació del país és un equip de nens de papà i un club co-dirigit per un feixista.
    Ho vull dir ben clar. No barregeu el Barça amb Catalunya.

    Estic empipat. Jo no vull un estat com els altres. No vull una Catalunya sobirana per caure en els mateixos errors dels altres estats. Vull un estat sense himnes ni banderes, sense patriotes ni exèrcits, sense equips de futbol senyera i amb equips de futbol de barri, sense èpica i amb estètica, sense centralisme i amb federalisme, sense discursos i amb paraules, sense Barça i amb Sant Andreu.

    Pareu aquest país que jo em baixo.

    ResponElimina
  6. Company, a Catalunya hi ha gent a qui li agrada el fútbol i a qui no, qui és seguidor del Barça, de l'Espanyol, del Nàstic, Lleida, Terrassa o Mataró, hi ha qui li agrada el bàsquet i és de la Penya o de l'Akasvayu, seguidors del hoquei, waterpolo, handbol d'elit i competitiu a nivell internacional. Tenim un esport de primera, que obté triomfs i referència mundial. Si Catalunya fos independent mantindria un bon nivell esportiu, i potser si que no hem de copiar els pitjors defectes, però jo vull un país normal, no un experiment.
    Dius que el futbol és patètic i ridícul, que vols que et digui m'agrada veure esport i el futbol pel seu joc col·lectiu, per la bellesa de les jugades, per l'esforç que suposa, per l'emoció que et fa viure... Potser l'esgrima o la lliuta greco-romana són molt més apassionants, qui ho sap.
    Sóc barcelonista, per família, sentiment i raó, hi gaudeixo i vulguis que no m'encanta que el Barça mogui tants catalans amunt i avall, molts avillats amb senyeres i estelades, gent de tot arreu unida per un sentiment de germanor, esportistes que no es posen la primera bandera que troben a sobre si no la del seu país, Oleguer o Valdés, i entrenadors que entenen que aquest país té una llengua pròpia. També m'agrada que el president d'una entitat de la que formo part, promogui un tarannà catalanista que potser en d'altres entitats no hi és, i que de pas sigui tant diferent del president del Sant Andreu, Joan Gaspart i Solbes, i del president d'un equip barceloní, germà d'un polític regionalista.
    Sé que no t'he convençut, però a banda, voldria que em diessis on faig aquesta associació, que creus perversa, entre el meu equip i la meva nació.
    Masses prejudicis i masses purismes!

    ResponElimina